Pa' cagarse!

Llegeixo que la empresa de sanitaris Roca farà acomiadaments per la situació del sector immobiliari.

Coses curioses, quan la situació de la economia espanyola està per cagar-s'hi van i ens treuen les letrines...

No em deixen més remei que anar al bar, a cagar-me amb tot (per descomptat!)

Skye

La excantant de Morcheeba presentava a Barcelona el seu primer disc en solitari (aparegut el 2007) dintre del B-Estival.

Si alguna cosa té aquest festival d'estiu és que no m'agraden els llocs on fan els concerts. Ni m'agrada el Poble Espanyol, ni el Espacio Movistar.

El disc d'aquesta cantant de veu excel·lent i sensual ha passat bastant desapercebut, com demostra la poca assistencia que va tenir el concert a Barcelona i el fet que les cançons més cantades van ser les de la seva etapa a Morcheeba.

El públic va començar molt fred, suposo que contagiat pel decorat (Espacio Movistar) i pels problemes de so (els greus retronaven i amagaven el millor del concert:la veu de la cantant). Skye es deuria estar congelant i va començar a intentar a escalfar al públic, mirant de que interactuessin amb ella. La distància que separa el públic de l'escenari en aquest recinte (tant horizontal com verticalment) complicava l'operació. La flama es va començar a encendre amb "Blindfold", com no un tema de Morcheeba, va continuar amb "The sea" (un altre tema de Morcheeba) i va aconseguir que el públic i la cantant conectessin a "Say amen" (un tema propi d'Skye).

El moment de la nit pel meu gust, curta per cert (ja es podria haver estirat una mica més!), va ser quan la banda va desaparèixer deixant a Skye sola a l'escenari, es van encendre els focus i ella sola, armada amb la seva veu i una guitarra acústica va versionar el "Rome wasn't built in a day" de Morcheeba. Va ser una versió molt més lenta que la original, però tant sensual que em va enamorar i em va fer marxar del recinte amb la esperança que, si torna, fagi un concert com el que tinc gravat en video de la seva etapa de Morcheeba.

Que voleu que us digui...

No compartia que en Rijkaard marxés,
i encara menys que el jugador que va canviar el Barça també ho fagi.
El Barça sempre ha estat un equip per un jugador amb magia
i si parlem de magia, crec que s'havia de recuperar al mag.
També s'ha malvengut al Deco, un altre gran jugador.
I el pitjor de tot és que al club es queda qui s'ho va carregar tot,
un Eto'o que jo preferia al Milan enlloc del Ronaldinho.
Crec que trobarem a faltar la magia del brasiler,
i que el Milan si sabrà recuperar al jugador.

Falses aparences

No us fieu,

no és el que sembla.

No estic de vacances (fins a setembre res...),

vaig de cul i no escric amb la tita.

Després de sis mesos dedicat a un projecte, la vida torna al curs normal.

Normal? No, perquè tots els "brownies" (marrons) acumulats durant sis mesos a les taules del capos tenen que ser solventats per gràcia divina i desgràcia meva en un parell de setmanes.