Robertinhos iPod: Avishai Cohen

Nacido en Jerusalén, Avishai Cohen, ya estudiaba piano en Israel a los diez años. Tiempo mas tarde se trasladó a los Estados Unidos y se instala en St. Louis (Missouri) estudiando piano y bajo eléctrico. La música de Jaco Pastorius y Stanley Clarke, le cambiaron la vida y lo introdujeron el el mundo del jazz.

Regresó a Israel para estudiar en la prestigiosa academia "Music & Art. Academy" con el prestigioso profesor Michael Klinghoffer, quien le introdujo en el mundo de la música clásica. En 1992, volvió a New York donde se interesó por los ritmos y la música latina, sintiendo especial predilección por los músicos, Eddie Palmieri y Danilo Pérez.

Conocí a Avishai Cohen con su disco "Continuo", pero algunas de sus piezas como "Emotional storm", "The ever evolving etude" o "Noches Noches La Luz", se encuentran entre mis piezas de jazz favoritas.

Aunque no he podido verlo aún en directo (cuando ha estado en mi ciudad yo no he tenido dinero para ir), es uno de esos artistas que creo que si te gusta el jazz no puedes dejar de ir a ver en directo.

Os dejo "The ever evolving etude", una pieza que para mi gusto es una pequeña joya. Cambios de ritmo, improvisaciones... Me hace sentir alegría, añoranza, tristeza...en definitiva, me hace sentir la vida. Y me deja siempre con ganas de volverla a escuchar.



Moments

I en aquell precís instant,

la roda es va tancar.

La energía va començar a fluïr,

els problemes van quedar fora,

i després de molt de temps va tornar a sentir

com tornava a ser una font d'energia positiva

i com la felicitat generada el retroalimentava

i l'encenia més.

La roda no solventa els problemes,

però ajuda a agafar energia per a solventar-los.

AXÉ!

De tornada...

Han estat uns mesos bastant foscos

on he perdut amics, alguns s'han allunyat i alguns s'han reforçat malgrat la distancia que ens separa.

Però ha estat un camí on també he conegut gent nova

i on sobretot m'he enriquit a través de l'autoconeixement.

He descobert que has d'anar amb compte amb les passions,

perquè en un moment et pot semblar que no pot viure sense elles, però si observes bé potser sol són una part més de tu, no la teva totalitat.

També he millorat el meu autoconeixement. Tant a nivell físic gràcies a la salsa i la capoeira, com a nivell emocional gràcies a diversos esdeveniments.

I també a nivell intel·lectual, a través de les 10 presentacions a Toastmasters i a tantes altres que he escoltat allà.

Encara queda molt camí a recòrrer i encara no estic tant bé com abans, però...hey, avui estic bastant positiu...a veure si puc acabar d'una vegada la història veïnal abans de que el Veí i les meves companyes em tallin a trossets en comptes de convidar-me a la festa del 11-S.

Petons

"Los miedos no se crean ni se destruyen, simplemente se transforman" - Robertinhos dixit en un discurso en Toastmasters modificando la famos Ley de Newton

Un dels punts positius de tenir un shock vital en que et quedes en un limbo sense capacitat de decidir és que, quan comences a recompondret, pots intentar escollir quins bocins de tú et quedes i quins vols intentar canviar.

CANVI. Aquesta paraula sempre m'ha agradat. Indica que no et quedes inmóvil, que evoluciones, que reacciones, que apliques la llei de la selva ("si et quedes quiet, estàs mort"). També he descobert la seva part més fosca i dolorosa. Quan no estàs preparat per a fer el canvi i aquest et ve de sobte.

Durant aquest temps, allunyat del blog, he continuat escrivint. He completat els 10 discursos a Toastmasters (un grup de gent que intenta millorar les seves capacitats d'oratòria i presentacions en públic). Així, he començat a lluitar contra la meva por de que parlant sóc més dolent que escrivint.

I seguint amb els canvis m'he apuntat a capoeira. Era una il·lusió de fa temps, que sempre havia declinat. Per a mi, que mai he fet la vertical, la roda o cap altre equilibri amb el meu cos (més enllà de ballar salsa), era un repte intentar fer aquesta dança-lluita d'origen brasiler i arrels africanes. Porto sol un mes, però m'agrada. La sensació de confiança i la energia que em transmet em permet encarar més canvis i vèncer més pors. Així, per exemple, després de 30 anys...he conduït una moto! I també he experimentat per primer cop el viatjar amb un skateboard.

A més, la capoeira és un esport molt social. Et permet conèixer gent de tot el món, de diferents estrats socials i amb diferents inquietuds.  I sí, et permet millorar el teu estat físic...

No crec que arribi el dia en que no tingui pors  (seria perillós aquest punt), però m'agrada que les pors d'avui no siguin totes aquelles que tenia ahir.

AXÉ!