De tornada...

Han estat uns mesos bastant foscos

on he perdut amics, alguns s'han allunyat i alguns s'han reforçat malgrat la distancia que ens separa.

Però ha estat un camí on també he conegut gent nova

i on sobretot m'he enriquit a través de l'autoconeixement.

He descobert que has d'anar amb compte amb les passions,

perquè en un moment et pot semblar que no pot viure sense elles, però si observes bé potser sol són una part més de tu, no la teva totalitat.

També he millorat el meu autoconeixement. Tant a nivell físic gràcies a la salsa i la capoeira, com a nivell emocional gràcies a diversos esdeveniments.

I també a nivell intel·lectual, a través de les 10 presentacions a Toastmasters i a tantes altres que he escoltat allà.

Encara queda molt camí a recòrrer i encara no estic tant bé com abans, però...hey, avui estic bastant positiu...a veure si puc acabar d'una vegada la història veïnal abans de que el Veí i les meves companyes em tallin a trossets en comptes de convidar-me a la festa del 11-S.

Petons

"Los miedos no se crean ni se destruyen, simplemente se transforman" - Robertinhos dixit en un discurso en Toastmasters modificando la famos Ley de Newton

Un dels punts positius de tenir un shock vital en que et quedes en un limbo sense capacitat de decidir és que, quan comences a recompondret, pots intentar escollir quins bocins de tú et quedes i quins vols intentar canviar.

CANVI. Aquesta paraula sempre m'ha agradat. Indica que no et quedes inmóvil, que evoluciones, que reacciones, que apliques la llei de la selva ("si et quedes quiet, estàs mort"). També he descobert la seva part més fosca i dolorosa. Quan no estàs preparat per a fer el canvi i aquest et ve de sobte.

Durant aquest temps, allunyat del blog, he continuat escrivint. He completat els 10 discursos a Toastmasters (un grup de gent que intenta millorar les seves capacitats d'oratòria i presentacions en públic). Així, he començat a lluitar contra la meva por de que parlant sóc més dolent que escrivint.

I seguint amb els canvis m'he apuntat a capoeira. Era una il·lusió de fa temps, que sempre havia declinat. Per a mi, que mai he fet la vertical, la roda o cap altre equilibri amb el meu cos (més enllà de ballar salsa), era un repte intentar fer aquesta dança-lluita d'origen brasiler i arrels africanes. Porto sol un mes, però m'agrada. La sensació de confiança i la energia que em transmet em permet encarar més canvis i vèncer més pors. Així, per exemple, després de 30 anys...he conduït una moto! I també he experimentat per primer cop el viatjar amb un skateboard.

A més, la capoeira és un esport molt social. Et permet conèixer gent de tot el món, de diferents estrats socials i amb diferents inquietuds.  I sí, et permet millorar el teu estat físic...

No crec que arribi el dia en que no tingui pors  (seria perillós aquest punt), però m'agrada que les pors d'avui no siguin totes aquelles que tenia ahir.

AXÉ!

Vaig saltar al buit fa temps

sense saber que m'esperava.

Ara no trobo la clau

per sortir del limbo

on he quedat suspés.

I les ganes de submergir-me a l'aigua

són moltes.

L'esquena comença a estar

cremada pel Sol.

Joyeux Anniversaire!

Ha estat un mes complicat en el que no he tingut esma d'escriure.

Però avui és especial. Avui a les 17:40h farà 30 anys que sota la protecció d'una Lluna Nova, una d'aquelles grans i color mel, vaig nèixer en una clínica al barri de Sant Andreu Comtal de Barcelona.

Avui és un dia ennuvolat amb  la Mar esverada. Però així és com estic jo. Vaig entrar a port per reparacions fa uns mesos i encara estic. No he aconseguit no danyar les naus que estaven al meu costat i jo m'he embarcat en el que la gent denomina la crisis dels 30.

Crisis dels 30 o no, la veritat és que després d'haver aconseguit fer el canvi de rumb professional que quasibé ningú creia que aconseguís, ara estic immers en un altre viatge encara més dur. El de l'autoconeixement. El de saber per què sóc qui sóc i cap on vull anar. No diré que és fàcil, però com diu una amiga, tinc força i confiança. Força per no fer marxa enrera en aquest viatge i confiança en que tot serà per bé.

Així que quan acabi de navegar pels mars de l'interior espero tornar amb força i llum.

I amb els canons ben enllustrats, malgrat els 30 anys d'històries a bord.

¡¡¡SOM-HI!!!