Obra de J.Sanchez (podreu trobar el seu taller a Ciutat Vella de Barcelona)
És curiós com la decoració del pis evoluciona i no sembla gens a la que tenies pensada. En alguns punts perquè l'altra persona també diu la seva i en altres perquè tú ja has canviat O bé perquè no trobes el que cerques.
En qualsevol cas, una imatge sí que ha entrat a casa. Aquest quadre d'art naïf. Feia anys que sempre que voltava per Ciutat Vella i passava per davant del taller d'en J.Sánchez pensava "quan tingui un pis per a mi li compraré un". I l'altre dia vaig passar pel davant i vaig entrar-hi. Un home molt acollidor (digueu-li tonto, que el paio vol vendre quadres!), que ens va ensenyar el seu taller, les seves obres i que, en l'amor que tot artista sent per la seva obra, quasibé s'enfada quan dubtavem de comprar l'obra sense marc (no s'imaginava la seva "filla" nua).
Les pintures d'aquest home tenen el poder de recordar-me les pintures que feiem quan erem petits, plenes de colors, dibuixos relativament simples (a primera vista) i un aspecte de felicitat ingenua. I com no, somiatruites que és un, no vaig poder estar-me d'escollir un amb persones cultivant flors i un cel blau. Perquè m'agrada que em recordin que, si volem recollir flors, primer hem de plantar-les i cuidar-les. I perquè tenim que recordar la bellesa de les coses sencilles...l'atractiu dels colors vius i alegres. Sense vergonyes, ni infules de gran artista modern. Un quadre que em recorda la frase de Robin Sharma: "serem recordats pel be que fem als altres i per la nostra honestitat, no pel nostre titol o pel cotxe que conduïm".
