dissabte, de juny 14, 2008

Recordes?

Es llevà amb un colló sobresortint del pantaló del pijama. Sense treure's les lleganyes, es va estirar i va dir el seu "som-hi!" que li donava energia cada matí.
Es va fixar en la mossa que hi havia al seu llit. Morena, cul de prèssec, pits proporcionats d'aquells que t'apunten i et diuen "devora'm!", llavis tendres. Alicia?Isabel?Cristina?Angelina? Joder, com dimonis es deia...és més, on la va conèixer? No recordava res.
Es va passar aigua per la cara, va anar a la cuina i es va agafar un suc i una tira de xocol·lata 74% cacau. Necessitava pensar. Què havia fet ahir? Ostia, no recordava res. L'últim record que tenia era el d'una metgessa tirant-li amb força d'un dels seus queixals. Ja és trist, va pensar, que el teu darrer record sigui aquella imatge de la pel·lícula "12 monos".
Va obrir la finestra...pluja. Tan secs que estàvem i ara no puc estrenar la camisa de lli! Camisa de lli?Ja tenia un record més. Va mirar la marca al coll de la camisa...Adolfo Dominguez. Com a mínim ja sabia una cosa més d'ell mateix. Havia comprat a una botiga d'aquest famós dissenyador.
Va anar circulant pel pis, caminant amb el tors nu, mirant les coses del seu voltant, fins a aturar-se a l'equip de música. Quina pila de cd's! Hi havia els Rolling Stones, Beatles, Ray Barretto, Ornette Coleman, Gilberto Gil, Richard Bona, U2 i un llarg etcétera. Li agradava la música, no hi havia dubte. Més si tenim en compte que acabava de veure diversos instruments de percussió. Sabia tocar els bongoes?Qui ho diria amb aquells butifarrons que tenia per dits! Coi, si a més es menjava les ungles! Per primer cop es va adonar de que, mentre passejava, s'havia anat mastegant la ungla del dit petit...quin sabor. Tenia unes ungles "gourmet"!
No aconseguia aclarir molta cosa més sobre ell mateix, excepte que li agradava llegir. No recordava quan havia comprat aquell llibre de Quim Monzó. Fins i tot, desconeixia que llegía novel·la eròtica, però tenia un llibre escrit a quatre mans que pertanyia a aquest gènere.
Va tornar al llit. Ella encara dormia. No la recordava, però un home és un home i la dona que jeia al seu llit - era seu?, es va preguntar - estava per sucar-hi pa. Li va acariciar el culet. La noia es va despertar, el va mirar sorpresa i li va somriure. es va apropar i el va besar. No ho aconseguia recordar, però segur que ell era un tio viril capaç d'estripar nits i garantir sis orgasmes mínim. I sinó, com a tasca preventiva, no podia deixar que una pèrdua temporal de memòria destrossés una possible gran reputació. Així que es va ficar per feina i va gaudir del cos de sucre moreno. Quines cames! Quin entrecuix!
De sobte, es va adonar de les fotos...amb raó no recordava res. Amb la fera folla que es gronxava salvatgement sobre el seu penis, a un se li oblidaven totes les preocupacions. De fet, ja no aconseguia recordar quines eren.

NOTA ALS COMENTARIS : AQUESTA ÉS UNA HISTÒRIA INVENTADA...AMB PARTS REALS

dilluns, de juny 02, 2008


Avui fa 27 anyets que la Terra va millorar una mica, com a mínim en "glamour"

PD : Igual que el Veí de Dalt, jo tampoc tinc àvia.

Fatboy Slim


Era un d'aquells concerts que esperava feia temps, d'aquells que dius "quan fagi un concert a Barcelona no me'l perdo". I així va ser.

Quan em vaig enterar que feia una sessió al Espacio Movistar, vaig deixar enrere les meves poques ganes d'anar a aquesta carpa que han muntat i vaig comprar entrades.

Norman Cook, alias Fatboy Slim, va aparèixer com a baixista dels THe Housemartins. Sense gran èxit, va passar a provar sort en el món de la electrònica. Després de conèixer als The Chemical Brothers va debutar amb un gran àlbum, "Better living through chemistry". Malgrat tot, no va ser fins que va publicar "You've come a long way baby" amb el seu "Praise you" que el vaig escoltar per primer cop.

Els seus concerts tenen fama de ser una festa, tal com he vist en alguns videos a internet. Malgrat tot, els puristes de la crítica, l'acusaven divendres a la previa de que és massa comercial i que en el concert sol faria gran èxits. No sé si es deuria llegir la crítica o no, però la veritat és que tret del "Right here, right now" i l'obertura/tancament del concert amb els acords del "Praise you" poqueta cosa més. Va ser un concert d'electrònica, d'aquells on hi ha gran quantitat de gent living chemistry.

No va estar mal, però per a mi no va ser el seu millor concert. Preferia una mica més de grans èxits...