dijous, d’abril 12, 2012


Las penas del entorno duelen menos cuando en la cesta te acompañan personas que te aman.

Porque algunas sonrisas, son capaces de alegrarme incluso en mis días grises ;)


2 comentaris:

carina ha dit...

Hola,
em va saber greu no haver pogut parlar amb tu el dia del sopar, però hi havia tantes persones i tan poc temps que no vaig poder dir-te res, et coneixia pels comentaris en altres blocs i a partir d'ara t'aniré seguint. Tant de bo que a la prpera puguem compartir paraules. Va ser un plaer compartir la nit amb tos vosaltres i celebro que al final poguéssiu quedar-vos tota la vetllada, va ser genial.
Una abraçada

Abogadaenbcn ha dit...

Robert, bona nit, passo a saludar només. Encantada d'haver-te conegut personalment, fa temps et seguia moltíssim, ara tinc abandonats els blogs, però amb propòsit de tornar-hi. Records a la teva parella, eps...el meu home també és de Madrid :) Que bé que finalment us quedessiu al sopar.