¡Bon any 2012!

He descobert que les persones entren i surten de la vida d'un tant si hi dediquem o no energies. És llei natural. Alguns perquè canvien d'aficions, altres perquè es creuen jutges de la teva vida i altres perquè deixen de estar interessats en allò que els hi donaves. Però en canvi, els amics veritables, romanen allà animant a millorar-te, a aprendre dels teus errors i encerts i celebrant quan la felicitat brilla a la teva vida.

I tot canvia.

Tanquem 2011, deixo enrera els problemes d'aquest any i encaro el 2012 ple de potsers. Potser em mudo de pis (un altre cop), potser marxo a treballar fora, potser dormo en el sofà d'un amic a Edimburg, potser vaig al casament del meu cosí, potser faig un curs de cuina, potser reoriento el blog...

M'agrada encetar un any ple de potsers...significa que mantenim l'optimisme, la il·lusió i, sobretot, les possibilitats de seguir creixent.

PD: Cassumdena amb els periquitus...