No sé si ha estat la festa a cal Veí, que ha estat la bomba, però costa tornar a agafar el blog...
Algú té un Espidifren?
dimarts, de juny 30, 2009
dimecres, de juny 24, 2009
Foc i temps...
Fotografia de KUKI A l'erasmus de Paris, vaig conèixer un noi que patia insomni i aprofitaba per fer la bugada (evitant-se les cues). Així, recuperaba temps perdut.
Sempre he valorat el pas del temps i intento disfrutar de cada segon.
A la Revetlla, a la platja entre Arenys de Mar i Canet, vaig fer una petita foguera amb els resguards de les factures de 2008, la capsa del mòbil de la darrera feina i antics reconeixements mèdics. Vull deixar enrera la etapa 2008, canviar de cicle. Ahir vaig celebrar un Sant Joan com els de fa anys, a la platja, amb amics, ballant, fent foguera i acabant a l'aigua quan la llum del dia comença a despuntar.
Recarregat d'esperança, tornant cap a casa, vaig retrobar-me amb la sensació de retrobament i connexió amb l'entorn.
El temps ja s'ha cremat, ara toca tornar a escriure un any...
Vaig a dormir, que la Revetlla a Cal Veí ha estat calenteta. Millor us ho explica ell
dilluns, de juny 22, 2009
dilluns, de juny 15, 2009
Recomanacions per a augmentar el colesterol: Kynoto Sushi Bar
Som conscients de que arriba la temporada de platja i que potser seria bo una recomanació que no augmentés gaire el "mitxelí" de la felicitat.
La recomanació d'avui és el Kynoto Sushi Bar. A la ciutat n'hi han dos, un al carrer Correu Vell 8 i l'altre al carrer Paris 183, al costat del Opium. Jo parlaré del de Correu Vell, a Ciutat Vella, que crea un ambient íntim.
En el Kynoto podreu disfrutar de menjar japonés (sushi, maki, sashimi, gnozas, amanides d'algues, etc.). El peix és de qualitat i el servei molt bo. ET fan sentir com a casa i si tens dubtes de què és això de la carta, t'ho expliquen al detall. A més estan preocupats per la difusió culinària japonesa, com demostra que abans de donar coberts a la gent que no sap fer servir els bastonets, els animen a fer servir bastonets amb molla per a principiants.
Si voleu degustar diferents especialitats de sushi, el Kynoto ofereix taules que combinen diferents peces.
Una bona opció si aneu en parella és agafar una ensala d'algues (per persona) i compartir una taula de sushi (a mi m'agrada la Kynoto Moriawase).
I finalment arribem als postres!
Si esteu tips de menjar sa i necessiteu una ingestió de calories, els niguiris de xocol·lata i les trufes de te són dos postres boníssims! El contrast del te amb la xocol·lata negra de les trufes és exquissit i et fa ganes d'engolir una dotzena. Els niguiris són sol per als amants de la xocol·lata, aquelles persones que no els hi importa menjar un postre que combina xocol·lata amb més xocol·lata.
Si voleu descobrir el Kynoto, el millor és que truqueu per a reservar i que estigueu disposats a un cost mig de 30€ per persona.
divendres, de juny 12, 2009
Agraïment públic
Indignat per les declaracions dels partits polítics després de les europees, vaig enviar el post anterior, en el qual explico els motius pels que no vaig anar a votar, als principals partits (PSC, PP, CiU, ERC i ICV).
Sé que quan algú rep un correu del ciutadà com el que vaig escriure pot pensar un o tots els següents adjectius: boig, ingenu, romàntic, gilipolles, capullo i tots els que en Jota vulgui afegir.
5 dies després he rebut un "Gràcies" de ERC i el silenci de la resta. De tots? No.CiU ha contestat també.
Vull agraïr a l'Artur Mas de CiU que hagi respós al meu mail i que hagi argumentat la seva resposta. El Sr. Mas no estava, ni tenia que estar-ho, conforme amb tots els punts de la meva opinió. Però ha defensat el seu punt de vista, s'ha mostrat preocupat per la protesta d'un ciutadà i m'ha demostrat que no oblida que hi han polítics que encara escolten la veu del poble.
Des d'aquí, gràcies.
dilluns, de juny 08, 2009
Votar en blanc o no votar
Ha guanyat l'abstenció, però estic indignat amb la resposta dels polítics a aquesta dada. Un 46% de participació NO és una gran majoria d'espanyols Sr. Rajoy i un 37,5% de participació a Catalunya és un fet greu Sra. Badia i Sra. Vidal-Quadras.
Primer de tot, dir que no considero vàlides unes eleccions amb una participació inferior al 50%...però els polítics demostren que sols els interessa omplir-se les bnutxaques.
Sentia les reaccions dels polítics catalans...
Sra. Badia (PSC) opina que els ciutadans infravaloren les europees i per això no van a votar. És a dir, que ens culpa d'irresponsables.
Sr. Vidal Quadras (PPC) opina que els partits que han governat a Catalunya són els culpables de l'abstenció, ja que no han sabut continuar la dinàmica de vot catalana i la visió europea del país. És a dir, que ens culpa de no haver estat degudament "brainwashed" pels governants.
Sr. Junqueras (ERC) opina que han fet tots els esforços per explicar el programa i que ciutadans i polítics han de reflexionar sobre els resultats. Per tant, reparteix culpes a tothom.
Sr. Tremosa (CiU) culpa a les campanyes dels partits i atribueix més culpa a uns partits que altres (aquella dels nens emmanillats del PPC). Aquest va una mica més encertat.
Sr.Romeva (ICV-EUiA) opina que els ciutadans estan descontents amb els polítics i les campanyes. Ah sí?
En general escoltes els partits i et trobes que,
A Catalunya el PSC opina que aquests resultats no són extrapolables a les autonòmiques, CiU que són un primer pas per a guanyar les autonòmiques, ERC que ja han fet el més important per a les autonòmiques, etc.
A España el PSOE opina que aquests resultats no són extrapolables a les generals, el PP que una gran (GRAN????) majoria d'espanyols vol un canvi a les generals i que ZP dimissió.
Davant d'aquesta situació opino que els ciutadans no han anat a votar per aquestes raons,
1. Descontent general dels ciutadans vers a la política i els polítics.
2. Infravaloració de les Europees per part dels partits. A Espanya ho representen con un previ de les generals i a Catalunya de les autonòmiques.
3. Cap partit polític s'ha dedicat a explicar als medis què volen fer, com ho volen fer i per què ho volen fer. Sempre que he llegit els diaris o escoltat les notícies, em trobo amb els polítics despotricant del rival i caient en l'insult com si enlloc de política estiguessin al pati de l'escola. Amb l'actual descontent per la política, no penso perdre el temps anant a actes de campanya srs i sres polítiques.
4. Les eleccions americanes han possat més de relleu la pena que fan els nostres polítics. Escoltar l'Obama, la Hillary o el Mc Cain explicar què volen fer, expressar les conviccions i dir que el seu rival no és l'adequat perquè no s'ha adonat que fent el que pretén fer li passarà allò altre, és tota una classe pràctica de política.
5. Veure les imatges del Congrés dels Diputats on la gent d'un partit o altre no deixa parlar tranquilament al seu rival i aplaudeixen als seus com si estiguessin en un circ, fa escopir vergonya aliena als ciutadans.
6. No hi ha cap polític amb carisma suficient per arrastrar vots per si sol (com Pujol, Maragall, Aznar o Gonzalez...encara que no m'agradin)
Amb aquesta situació, jo no vaig saber que fer. No m'identifico amb els partits i polítics actuals. A més, em sembla que en aquestes eleccions els partits presenten gent per a viure bé quatre anys a Brussel·les, cobrar i no pagar imposts (funcionari europeu). Sol tenia dues opcions: abstenció o vot en blanc.
Per què m'he decantat per abstenció?
1. No he escollit abstenció perquè no consideri important el Parlament Europeu, ni perquè no sigui conscient de l'importància del dret a vot, etc.
2. El vot en blanc mai apareix al recompte de resultats que fan els media i mai he sentit cap partit queixant-se de l'elevat percentatge del vot en blanc. En canvi, quan l'abstenció puja, ho destaquen els diaris, els TN, tots els polítics, etc.
3. Espanya utilitza el Sistema d'Hondt per a repartir els diputats. En aquest sistema, a més que es descarten els resultats de partits minoritaris amb menys del 3% dels vots, reparteix proporcionalment els vots en blanc entre els partits. Per tant, el vot en blanc afavoreix als partits majoritaris, en aquest cas PSOE i PP.
Per tant, com el meu objectiu era protestar per l'actual manera de fer política i per l'allunyament dels polítics dels problemes dels ciutadans (als ciutadans els preocupa més la inflació i l'atur, que les dues hores de castellà), he decidit no votar.
El dia que el vot en blanc es compti com al que és, un vot en blanc, no es reparteixi entre els partits i sigui contabilitzat als resultats electorals, llavors votaré sempre.
Per a saber més,
Explicació del Sistema d'Hondt: http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_D'Hondt
Simulació del Sistema d'Hondt:
Plataforma pel vot en blanc computable:
dijous, de juny 04, 2009
True story
Com diu en Barney Stinson, un dels personatges de la sèrie americana "How I met your mother" (us la en versió original. El doblatge de la Sexta és horrorós),
"When I get sad, I stop being sad and be awesome instead. True story"
Amb aquesta filosofia intento encarar el dia després que m'hagin dit que no a l'única oferta que m'agradava en aquests mesos. Ja fa temps que cerco i de fet podria estar treballant, però he dit que no a ofertes que no m'agradaven. Aquest cop tinc clar el que vull i no vull agafar el primer que ve. Ara bé, ser selectiu en temps de crisis sol ho fem alguns que, a més de valentia, tenim la sort de no tenir responsabilitats majors (hipoteques, fills, etc.) i que hem negociat un acord de col·laboració amb un ex-proveïdor cobrant més del que rebia a una de les majors constructores espanyoles ( i passant a tenir menys responsabilitats).
dimecres, de juny 03, 2009
Anem de Festa!
Com avui he rebut una negativa de l'única oferta que m'agradava dels darrers 3 mesos, necessito gresca.
Així que faré spam del Veí (i mira que ell ja se'n fa prou...). Per Sant Joan, festa al replà.
Les condicions,inscrits/es i la resta d'informació, la trobareu aquí.
Sol dir que aquest cop jo portaré els bongoes (com sempre), però el Veí arrancarà per buleries i el Clint estarà al calaix flamenc. Tot un trio!!!
En fi, que desmuntarem l`escala!
I TU. A QUÈ ESPERES? APUNTA-T'HI!
dimarts, de juny 02, 2009
Pas del temps
Fa un any que espero la teva arribada,
a les golfes,
mirant el pas del temps,
perduda entre les paraules del teu bloc.
Durant aquest any has anat donant excuses,
per a no passar-te tant com abans.
Primer era que tenies molta feina,
després que no en tenies.
Entremig la crisis, les mentides dels polítics i el Barça.
De tant en tant truca el Veí de Dalt,
que diu que a ell també li deus un relat.
De veritat fa un programa a la radio?
Alguns veïns han marxat fora, com el Clint o la Déjà Vie,
però la majoria passen a veure si has tornat,
com la Rita, la Metis, en Jordi, els waipu, el Té la mà,en Gatot, en Tondo o la Jo Mateixa.
Altres t'han donat premis, com la Joana.
I de tant en tant ha vingut algun exaltat que et volia mal, com el Jota.
A veure si avui,
que fas 28 anys,
passes per les golfes,
on jo continuo observant el pas del temps,
esperant la teva arribada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)