Atlas

Hi han dies en que et converteixes amb el famós Atlas, castigat pels Deus a aguantar el pes del món a les seves espatlles.

A mi aquestes darreres setmanes em passa cada dilluns, quan després del cap de setmana torno a la realitat de cercar feina en una situació difícil, a ofertes que es congelen, ofertes que són una merda, ofertes que no t'agafen i cada dia veient que queda menys per acabar l'atur.

Aquesta setmana se m'està llargant el dilluns.

Ahir vaig viatjar.

Primer en tren fins a Plaça Catalunya.

Després cap a la exclusió social, quan un magrebí que no parlava bé l'espanyol era ignorat sistemàticament per tothom que passava pel seu costat. El pobre sol volia anar a Poble Sec i algun cabró li havia dit que baixés a Plaça Catalunya i caminés fins al final de Via Laietana. Em va costar, però suposo que va acabar entenent com arribar a Poble Sec...

Després vaig viatjar pel món com els pobres, a través de les fotografies i mapes de la llibreria Altaïr.

Després de viatjar pel passat xerrant amb un ex-company de feina, vaig pensar en que no he tingut gaire sort laboralment parlant.

Per oblidar penes i seguir viatjant, què millor que una copa de vi blanc sud-africà a la Vinya del Senyor. Un vi recomanable. I més si el cambrer s'enrotlla i et serveix dues copes a preu d'una.

Llàstima que el darrer viatge del dia ens obligui a anar a Londres acollonit de que no pugui viatjar a Roma...

I em pregunto si el fet de sentir el pes del món sobre les espatlles és una prova per fracturar el meu optimisme...i fins quan podré aguantar

Què voleu que us digui?

Feliç Sant Jordi a tots i totes!

Què?Ah! Que era un llibre i una rosa? Què no hi havia xocol·lata?

Ara entenc perquè m'han regalat el darrer llibre del David Trueba "Saber Perder" (de moment m'agrada, com els seus dos anteriors) i no una tableta del meu % preferit de cacao!!!!

Refranes modificados

Tanto fue el cántaro a la fuente, que al final la fuente se secó

El Consultori dels Dilluns

Ahir vaig rebre un mail que em va donar una idea. En aquest consultori es respondran preguntes inventades o reals sobre temes de la vida. Tot sigui per a millorar la vida dels pacients. Podeu enviar les vostres consultes a robertinhos.paris@gmail.com

PREGUNTA: Apreciat Dr.Robertinhos, fa temps que em dedico al sexe oníric pensant en la mateixa noia. No ho puc evitar, les seves corbes em possen molt catxondo i quan arribo a casa no puc aguantar-me les ganes de donar-li canya al membre imaginant-me que ella està sobre meu i li beso el seu mamellam. Ara bé, quan me la trobo a la feina em sembla que ella sap que em faig palles pensant en ella. Pot ser que ella ho conegui? I si ho sap, pot ser que ella es masturbi pensant en mi?

RESPOSTA: Estimat pacient, després d'estudiar el seu cas amb atenció i consultar a uns quants colegues per a disposar d'altres opinions professionals, li passo les meves conclusions professionals. Primer de tot felicitar-lo, ja que la seva activitat masturbatoria fa que augmenti la qualitat del semen dels catalans...com a mínim la mitjana del país. Respecte a les seves dubtes, li recomanaria que, malgrat el mal que causaria al país, a vostè li convindria deixar de fer-se palles i convidar a la noia en qüestió a un cafè, un dinar, un sopar o a on vulgui. Si ella acepta, sol tindrà que seduïr-la i intentar que ella tingui a bé de follar-se'l. Respecte a la possibilitat de que una persona externa a vostè conegui els seus somnis o pensaments, descartant la possibilitat de que disposi de poders (lectura de ment, etc.), sol em deixa clar que quan vostè la mira fa una cara de depravació que a ella li deixa clar que la està despullant i fornicant-la allà mateix. Aquest fet respon a la seva segona pregunta...NO, no crec que ella es masturbi pensant amb vostè. Més bé es deu riure de vostè amb les seves amigues. El que li aconsello és que abans de proposar-li res, intenti no mirar-la amb la baba penjant per la boca i el penis fora dels pantalons. Després, tindrà que netejar la seva fama de homo erectus i finalment proposar-li un pla que no reveli els seus plans fornicatoris.

Setmana de penitència

No sóc creient i ja sabeu que la meva opinió de "la Empresa" no és precisament bona.

Aquesta setmana santa, de vacances com deia el Connexions (o era el Té la mà?), ha estat horribilis.

Primer perquè continuo aturat i les ofertes desapareixen aquesta setmana.

Segon perquè el temps no acompanyava a sortir al carrer.

Tercer perquè he patit la primera grip i he estat amb febre i dolors lumbars desde dimecres fins a dilluns.

Quart perquè he patit una lesió del darrer partit de futbol.

Cinquè perquè es va avariar el pc amb el que em conecto a internet i fins avui la única forma de veure la xarxa era a través del iphone. Per aquest motiu no he comentat ni escrit res.

Sisè perquè la pell del bongoe s'ha tallat, així que tindré que canviar-la si vull tocar.

Setè perquè continuo sense trobar el que cerco.

I enmig d'això el sector immobiliari diu que rebaixarà els pisos d'obra nova un 20% a canvi d'ajudes. Seran fillsdeputamalparitspocavergonyes!!!! Després dels beneficis milionaris que han tingut! Que baixin els preus si volen, però d'ajudes cap!!!!

En fi, que ha estat una merda de setmana per a mi, però el país continua sent una merda de camp de pastura per tots els pocavergonyes que campen per on volen.

Fa uns mesos vaig començar a llegir el llibre "Four hour workweek" (la semana laboral de 4 hores). El títol, amb dos collons, em va decidir a agafar-el.

Una de les recomanacions que feia el llibre és intentar contactar amb gent d'èxit/famosa en el camp professional o de la vida que t'interessa. Sembla fàcil, però no ho és. I a més suposo deixar enrera vergonyes i fotre-li morro.

Ahir, finalment, vaig poguer contactar i mantenir un creuament de mails amb la persona que havia seleccionat.

No sé si em servirà d'alguna cosa, però em va fer il·lusió quan vaig veure el correu al inbox del meu gmail.

Bon profit!

Anaïs Nin - Te la Mà Maria Reus

Avui estava amb una amiga, de confiança però sense confiances, fent un cappuccino+croissant de xocol·lata a la meva granja preferida de Barcelona. A la taula del costat una parella d'avis que semblaven guiris.

Sigui per dilluns, pel Sol, la primavera o perquè sí hem començat a parlar de sexe. M'he adonat que la parella d'avis no eren guiris i entenien perfectament el català quan he dit que "l'orgasme masculí està sobrevalorat" i els avis han deixat de parlar en sec i escoltar. Arribats a aquest punt no podia més que continuar. Desde fa temps penso que no sé perquè els homes perden el cul per sucar la cigala. Ja des del primer cop que la meva mà es va relacionar amb la meva tita, vaig pensar que tret de les pessigolletes a l'estòmac quan trempes, el fet de tenir un orgasme no és gran cosa. I a més ho deixa tot perdut...

Després d'aquesta primera experiència vaig pensar que tot seria diferent amb una dona. Però la veritat és que disfruto molt més amb el joc previ i amb el seu orgasme que amb el meu. A més, depenent de l'estat físic en que em trobi, l'orgasme suposo que l'àrbitre senyali mitja part i tinguem que anar al vestidor a descansar per la segona part (o que directament assenyali final del partit).

A vosaltres, homes, us passa el mateix?

Amb aquesta situació, hem començat a debatre sobre sexe tàntric, ús de juguets i sobre que en realitat, donat que les dones disfruteu més de l'orgasme, tindrieu que ser vosaltres les vicioses del sexe, les que anèssiu boges perdudes als bars i discos per agafar un home i sentir la seva cigala dins vostre...per què passa al revés?

I quan estàvem encetant el kamasutra, la parella d'avis NO guiris s'han aixecat de la taula i la iaia, al passar pel costat ens ha dit un "BON PROFIT!" que, quedant sol les molles del croissant de xocol·lata, ens ha fet esclatar a riure. Espero que la dona no ho digués com a retret, perquè s'haurà anat doblement indignada.

bon profit!

Comentari sobre la foto: He seleccionat aquesta fotografia ja que en aquesta imatge, Anaïs, cosina de la meva àvia, em recorda a la meva àvia per part paterna. Amb vides diferents, sent més pobre i amb ulleres la meva àvia, els ulls i les faccions de la cara em recorden a la dona gran que jo vaig conèixer.

De la meva Jukebox: The Beach Boys

Encetem la Jukebox.

De forma bastant irregular parlo en el blog de grups i músics que m'agraden. Així sabeu que m'encanten els The Rolling Stones, Cachao, Richard Bona, Nightmares on Wax, Faithless, Marcus Miller, Michel Camilo, Bebo & Chucho Valdés, etc. Així que he volgut encetar aquest nou tema amb un que dels que no he parlat mai, The Beach Boys.

QUI EREN?

Grup americà format el 1961 pels germans Wilson (Brian, Carl i Dennis), un cosí (Mike Love) i un amic d'aquests (Al Jardine).

El seu èxit més conegut és l'àlbum "Pet Sounds" on hi havia el single "God only knows". Malgrat tot, The Beach Boys són coneguts per ser els creadors de l'anomenat "so surf", una música bastant happy i un ritme que et fa l'efecte d'estar cavalcant sobre les onades.

Van tenir gran popularitat als 60's i part dels 70's, però problemes de caire divers (adicció a la cocaïna de Brian, gir a l'estil musical, no renovació amb Capitol,etc.) van fer que el paper de The Beach Boys ja no fos tan brillant. Malgrat tot, el grup ha firmat desenes de singles com "Surfin' USA", "Get around", "God only knows", "California Girls", "California Dreamin'" (versió del hit de The mamas and the papas), "Fun, fun, fun", etc.

Per a saber més visiteu aquí

COM ELS VAIG CONÈIXER?

Quan a la decada dels 90 un amic-germà em va deixar el LP (en disc, sí...) del The Greatest Hits of The Beach Boys.

No cal dir que enseguida me'l vaig passar a cassette i escoltar mil cops al walkman!

QUINA CANÇÓ RECOMANES?

Doncs em decanto per "Good vibrations" de l'àlbum "Smiley Smile". No és el millor àlbum, però sí un hit que defineix l'estil de The Beach Boys

The Beach Boys - Good Vibrations
Cargado por scootaway

Depende

Aumenta el paro en un 3,5% en marzo. Ya somos más de 3.600.000 personas en una de las mayores empresas de España. Sin embargo la ministra sale y dice que es de destacar que a pesar del aumento, es el mejor dato de los últimos seis meses. Vaya, que todavía tenemos que celebrarlo!!!

Aumenta el ibex 35 en un 2,35% hoy. Sin embargo, sigue lejos de los 10.000 puntos en que cotizaba en diciembre.

Todo depende del cristal como se mire, pero si estuvieramos tan bien como dicen, no saldría cada dos por tres en los media los recursos de búsqueda de empleo (simulación de entrevistas, cursos para elaborar CV, etc.).

En fin, que sigo optimista a pesar de los intentos de los políticos y la premsa por hundirme

L'error: Part 2

ANTERIORMENT, A L'ERROR... Part 1

Espantat, confús i nerviós, va aprofitar la confusió que regnava a l'interior del circ "Trinki qui trinki" i la protecció visual de la seva cortina de fum per fugir per sota la lona del circ. No podia anar a casa seva a Masquefa, segur que ja el deurien estar esperant. Començava a pensar que no havia estat bona idea fugir. Però no podia fer res més. Segur que ningú creuria a un pobre llançador de ganivets quan reclamessin un cap de turc per la mort de la Milar Ramola.

Quan va ser escollida voluntaria, l'havia reconegut immediatament. L'havia votada quan ella encara era una política, una mica boja, però política. De fet, aquest punt de bogeria és el que li va agradar d'ella quan la va conèixer a l'institut. Havien mantingut una relació basada en el sexe durant un any. Poca gent ho sabia, però segur que ara que als Camins de TV3, a la conselleria del Caura i tot el territori català sols es parlava d'això, la policia acabaria descobrint aquesta relació. I aquest fet seria la prova irrefutable de que l'havia assassinat.

No sabia que havia passat. Mai havia fallat en el llançament de ganivets. Mai. Va començar a plorar d'impotència. S'imaginava els titulars dels diaris un cop els Mossos l'haguessin detingut,

El Periódico: "Detienen al acusado de otro crimen de violencia doméstica"

La Vanguardia: "Los servicios secretos de CiU ayudan a detener al asesino de Ramola"

El Mundo: "Por fin un amor con final feliz, para España"

De sobte es va obrir la porta de la caravana on s'amagava.

- Joder! Què fots aquí? Els Mossos et busquen!

- Ja ho sé. No sabia on anar. No podia anar a casa, ni a la meva caravana. Si us plau Hakim, et juro que no la he volgut matar. No sé què ha passat.

- Mira, no dubto de la teva inocencia, però no et pots quedar aquí. Si et descobreixen m'acusaran a mi també! I tinc familia a Algeria que m'espera. Ho sento.

- Si us plau Hakim, deixam quedar aquí fins que tothom marxi. Llavors desapareixeré i no em tornaràs a veure. Si us plau, fes-ho per tot el que hem compartit junts.

Després de dubtar una bona estona, en Hakim va acceptar.

- Però quan tothom marxi, desapareix i no em fiquis en embolics.

L'endemà al matí, quan en Hakim va despertar, ja no hi havia ningú a la caravana.

A la tele tothom l'inculpava. Un videoaficionat havia distribuït les imatges en que es veia el llançament fallit, la sang brollant, el cos sense vida de la Ramola i la seva fugida.

L'estòmac li va començar a bordar. La visió d'aquell policia menjant els ous ferrats amb el vinet li havia recordat que no menjava res desde la tarda anterior. Aprofitant que el policia fumava, va agafar un donut al forn. Sort que en Hakim li havia donat diners. El policia es va dirigir a un vehicle. Va agafar un dels taxis que esperaven clients a la parada.

- Si us plau, segueixi aquell Altea blanc.