dimarts, d’agost 05, 2008

La riquesa de la separació


Diumenge passejava pel passeig marítim de Barcelona, desde la platja de la Barceloneta fins a Nova Icària. Era l'hora en que el Sol s'amaga i la gent marxa com una marea humana de la sorra, direcció a casa o al xiringuito.

Deformació professional, em vaig fixar en l'escampall de merda que hi havia a la sorra. Si bé és cert que falta freqüència de recollida de les papereres (però tampoc es tracta de fer un mur de papereres o que cada dos per tres us passi el vehicle de buidat, no?), la gent és amb tots els respectes guarra de collons. Que costa dur l'ampolla de plàstic, la cigarreta, l'envoltori de l'entrepà o el que sigui fins al costat de la paperera? Què costa que, quan tu marxis, algu altre pugui disfrutar de la parcel·la de sorra que tu havies ocupat?

Senyors i senyores, som uns porcs incívics. Reconeixem-ho ja.

Ara entenc això dels viatges exclusius i limitats a qui ho pugui pagar. Simplement és per poder disfrutar d'una platja on el quillo del costat, un tio tatuat fins als ulls, et deixi descansar sense els seus crits i no corris el perill de tocar l'ampolla de plastic on naveguen, junt amb les seves babes, les restes del seu porrete.

4 comentaris:

Rita ha dit...

Tens tota la raó! La gent acostuma a ser incívica i no ho suporto. No llenço mai res pel carrer si no tinc paperera a prop i fins i tot a la platja porto una cosa per a les cigarretes.
Les platges de Barceleona són brutes, però perquè la gent que hi va és bruta.

Candela ha dit...

La gent es guarra guarra guarra. Jo cada cop ho soporto menys...

Tanhäuser ha dit...

I que em dius dels camins a les muntanyes?
És de vergonya.
Un post magnífic, què collons.
Salut

MeTis ha dit...

yo hoy he ido a la playa y hasta me daba asco quitarme el bañador (era nudista), una cosa es que se te pegue algo (por no decir m..) en el brazo y otra que lo haga en el culo (por no decir..).

y ya no solo en las playas, aqui es deporte turistico vomitar en la acera o mear en la esquina de tu tienda.