Born to be wild

Aquest matí em mirava al mirall i pensava en una conversa del cap de setmana sobre les amistats. Aquest cap de setmana despedia a una amiga que marxa a viure a Londres i rebia una d'una amiga que ha anat a viure a San Francisco. I m'he fixat, el Facebook ajuda, que tinc la majoria d'amistats repartides per mig món. I pensant el que costa mantenir el contacte amb la distància, he recordat aquells a qui no importa el temps que hagin estat lluny, que no haguem tornat a sentir d'ells, però que quan tornen l'amistat està allà intacta. Amics-germans (vaig dir que en deia).

He obert la finestra i he dit, quina puta merda de dia (malgrat que a la Metis li agradi).

Però malgrat tot, mirant amb mandra les dues setmanes que em queden per agafar vacances, m'he acomodat al seient del meu C3, he engegagt, he posat el "Born to be wild" i, amb ànims salvatges, m'he dit...tens que escriure una història pel programa radiofònic del Veí. I he accelerat...

Booooooooooorn to beeeeeee wiiiiiiiiiild!

Coses que...

Em fa gràcia certes coses que es suposen implicites en els professionals. Per exemple, si has estudiat filologia catalana cometre una falta d'ortografia és pecat capital. D'altra banda, si has estudiat disseny gràfic s'esperen certes coses de tú, com una innata capacitat per decorar de forma original.

El mateix passa amb els enginyers. Hi han coses en que per orgull professional no pots fallar, i una d'elles és identificar i conèixer el trajecte més curt entre dos punts.

Vaja, que les persones creixem, però al igual que feiem quan erem petits, acabem competint per veure qui té la titola més gran.

Olimpiades 2008

Com els valors que crec que representa l'olimpisme no inclouen la censura política, la censura informativa, la repressió, el terrorisme d'estat, el imperialisme a una regió (el Tibet) o la contaminació descomunal del medi ambient...

NO als Jocs Olímpics de Beijing

Sé que ja s'estan celebrant, però com el fet que els hi hagin concedit és simplement una maniobra mercadotècnica i política, no penso veure ni la cerimonia inaugural ni les proves esportives.

Per a mi aquests jocs són una prova més de que els dirigents de la nostra societat ens tracten com a titelles sense pensament i ens condueixen cap a un model sense valors on sol importa el fet que ells/es es puguin enriquir.

La riquesa de la separació

Diumenge passejava pel passeig marítim de Barcelona, desde la platja de la Barceloneta fins a Nova Icària. Era l'hora en que el Sol s'amaga i la gent marxa com una marea humana de la sorra, direcció a casa o al xiringuito.

Deformació professional, em vaig fixar en l'escampall de merda que hi havia a la sorra. Si bé és cert que falta freqüència de recollida de les papereres (però tampoc es tracta de fer un mur de papereres o que cada dos per tres us passi el vehicle de buidat, no?), la gent és amb tots els respectes guarra de collons. Que costa dur l'ampolla de plàstic, la cigarreta, l'envoltori de l'entrepà o el que sigui fins al costat de la paperera? Què costa que, quan tu marxis, algu altre pugui disfrutar de la parcel·la de sorra que tu havies ocupat?

Senyors i senyores, som uns porcs incívics. Reconeixem-ho ja.

Ara entenc això dels viatges exclusius i limitats a qui ho pugui pagar. Simplement és per poder disfrutar d'una platja on el quillo del costat, un tio tatuat fins als ulls, et deixi descansar sense els seus crits i no corris el perill de tocar l'ampolla de plastic on naveguen, junt amb les seves babes, les restes del seu porrete.