3 i el amor

M'ha fet gràcia el paper que juga el 3 en el amor.

De tots és sabut frases tan celebres com,

"dos son compañía y tres son demasiados"
"la crisis dels tres anys"

L'altre dia una amiga em deia que havien tallat algunes parelles del seu entorn que portaven molts anys (8 i 9 respectivament). Casualment, quasibé o igual a 3x3 anys.

Per tant, sembla que el 3 és fatal per una relació de parella. Jo quasibé enunciaria una hipòtesis,

"el cicle de vida d'una parella es renova cada 3 anys. Durant aquest període passa 3 fases: passió de l'inici o d'haver solventat problemes, sorgiment de problemes, solució dels problemes o ruptura."

Toto, Bona & Lokua

Esperava fer el escrit del concert el dia després (va ser el 19 de Juliol), però darrerament vaig molt ocupat.

Amb el blog i els amics del blog em passa el mateix que amb els amics a la vida real. A vegades ens veiem dia sí i dia també o d'altres no ens veiem en sis mesos. Sé que perdo molts amics que no conprenen que jo sóc així, que necessiten tenir mostres de contacte setmanalment. Però qui ho entén sap que sempre em pot tornar a trobar.

En fi, anem al concert. Que Richard Bona és un músic que m'agrada el que toca ja és sabut. Vaig conèixer el disc que va fer amb Gerald Toto i Lokua Kanza de casualitat a la biblioteca. Un disc molt bo i el concert va ser, pel meu gust, el millor que he anat aquest 2008 (junt amb el de Richard Bona i Marcus Miller...).

Tres bons músics compartint escenari i compartint la seva música, improvitsant i fent disfrutar al públic.

Al sortir sentia al "Boss" cantant el The rising al Camp Nou...malgrat que també m'agrada el Bruce, no em va saber greu haver anat a un altre concert.

Una de despropòsits

Falten tècnics i sobren polítics

Començo el dia amb una sentencia d'aquestes que estan per sobre del bé i del mal. Però aquest matí llegint la premsa m'he trobat una prova més d'aquesta teoria. Us copio la noticia.

17 municipios copiarán el Bicing sin garantizar su compatibilidad

• El área metropolitana promete el servicio en un año sin saber si se acoplará al de BCN
• Los ayuntamientos serán más exigentes con el nuevo gestor para evitar los fallos

Los municipios integrantes de la Entidad Metropolitana del Transporte (EMT) copiarán el Bicing de Barcelona para extender a sus territorios lo que consideran, pese a sus recurrentes fallos, un exitoso servicio de transporte público. Las 17 localidades intentarán doblar los kilómetros disponibles de carriles bici, licitar la gestión del servicio y desplegar 440 estaciones y 3.500 bicicletas en menos de un año, según los ambiciosos cálculos de la EMT. La gran duda de los impulsores del plan es si el nuevo sistema metropolitano podrá ser compatible con el desplegado en Barcelona por la empresa Clear Channel hace más de un año.DOBLE TRÁMITESi una empresa diferente a la gestora de Barcelona gana el obligatorio concurso público, las bicicletas metropolitanas no podrán ser utilizadas en la capital y viceversa. Los reponsables de la EMT ya han ideado un sistema de dobles paradas en las afueras de Barcelona para garantizar que un ciclista proveniente de otro municipio pueda cambiar de bici a su entrada en la ciudad. La incompatibilidad también significaría un trámite doble: se necesitarían dos tarjetas y dos pagos anuales para poder circular en ambas redes. Pero tanto Barcelona como sus municipios vecinos prefieren un sistema compatible, lo que favorece a la empresa Clear Channel sobre sus posibles competidores.Los planes de los municipios metropolitanos pasan por garantizar bicicletas disponibles en cada una de las nuevas estaciones, un logro que aún no ha sido posible en Barcelona, donde los gestores del servicio pidieron a los abonados rebajar sus expectativas sobre el Bicing.Para evitar los errores cometidos en la experiencia barcelonesa, se creará una nueva empresa pública metropolitana que supervisará el servicio y exigirá a los gestores la instalación de un doble sistema informático. De esta manera, cuando uno falle --como ocurre con frecuencia en Barcelona-- el servicio podrá ser capaz de operar normalmente.Antoni Poveda, presidente de la EMT, calculó que el coste por bicicleta será de 3.000 euros anuales, lo que supondrá un gasto total de más de 10 millones de euros. El 60% de los recursos serán pagados con las publicidades que serán instalada en cada estación, el 15% con los recursos municipales y el 25% restante por las cuotas de los usuarios, que serán anuales, mensuales o diarias. A diferencia de Barcelona, los turistas podrán usar las bicicletas.

Per tant, segons això si jo, tio superpreocupat pel medi ambient i per la meva economia familiar (el petroli apreta...), vaig de Tiana a la feina a Zona Franca de Barcelona amb bici, potser haig d'anar amb dues targetes, cabrejar-me perquè després de fer cua a la parada del sistema de Tiana per dessar la bici em trobo que no hi han bicis al Bicing, creuar els dits per a que cap de les dues targetes es quedi contant (i facturant...per error) quan jo ja hagi dessat la bici...

En fi, que això més que Bicing és una cursa de relleus. Em puc imaginar a tots els que anem a treballar fotent-li fort a la pedalada per arribar els primers i no fer cua o quedar-se sense Bicing... Per sort, la cursa serà internacional. Em puc imaginar pedalant a 40 km/h, corbata voleiant al vent, i al meu costat una impressionant brasilenya, amb el mamellam penjant, cara de velocitat, càmara de fotos penjant del coll i fotent-me patades per intentar derribar-me i arribar ella primera per agafar el Bicing i anar a visitar la Sagrada Familia, amén.

I encara més enllà. Si anant a 25/30 km/h trigo uns 30/40 min en aribar a la Vil·la Olímpica (on arribo suat), es suposa que tinc que anar amb el traje a la feina i arribar en una horeta i mitja mínim, tot suat...?

Nens i nenes, jo proposo que al costat de les parades de bici possin un dispensador de EPO i que al dessar la bici et regalin una ampolla d'Aquarius, perquè amb aquestes "panaderes" que ens proposen aquests animals o ens dopem per aguantar-ho o acabem tots campions del Tour de France o la Ironman...

Pa' cagarse!

Llegeixo que la empresa de sanitaris Roca farà acomiadaments per la situació del sector immobiliari.

Coses curioses, quan la situació de la economia espanyola està per cagar-s'hi van i ens treuen les letrines...

No em deixen més remei que anar al bar, a cagar-me amb tot (per descomptat!)

Skye

La excantant de Morcheeba presentava a Barcelona el seu primer disc en solitari (aparegut el 2007) dintre del B-Estival.

Si alguna cosa té aquest festival d'estiu és que no m'agraden els llocs on fan els concerts. Ni m'agrada el Poble Espanyol, ni el Espacio Movistar.

El disc d'aquesta cantant de veu excel·lent i sensual ha passat bastant desapercebut, com demostra la poca assistencia que va tenir el concert a Barcelona i el fet que les cançons més cantades van ser les de la seva etapa a Morcheeba.

El públic va començar molt fred, suposo que contagiat pel decorat (Espacio Movistar) i pels problemes de so (els greus retronaven i amagaven el millor del concert:la veu de la cantant). Skye es deuria estar congelant i va començar a intentar a escalfar al públic, mirant de que interactuessin amb ella. La distància que separa el públic de l'escenari en aquest recinte (tant horizontal com verticalment) complicava l'operació. La flama es va començar a encendre amb "Blindfold", com no un tema de Morcheeba, va continuar amb "The sea" (un altre tema de Morcheeba) i va aconseguir que el públic i la cantant conectessin a "Say amen" (un tema propi d'Skye).

El moment de la nit pel meu gust, curta per cert (ja es podria haver estirat una mica més!), va ser quan la banda va desaparèixer deixant a Skye sola a l'escenari, es van encendre els focus i ella sola, armada amb la seva veu i una guitarra acústica va versionar el "Rome wasn't built in a day" de Morcheeba. Va ser una versió molt més lenta que la original, però tant sensual que em va enamorar i em va fer marxar del recinte amb la esperança que, si torna, fagi un concert com el que tinc gravat en video de la seva etapa de Morcheeba.

Que voleu que us digui...

No compartia que en Rijkaard marxés,
i encara menys que el jugador que va canviar el Barça també ho fagi.
El Barça sempre ha estat un equip per un jugador amb magia
i si parlem de magia, crec que s'havia de recuperar al mag.
També s'ha malvengut al Deco, un altre gran jugador.
I el pitjor de tot és que al club es queda qui s'ho va carregar tot,
un Eto'o que jo preferia al Milan enlloc del Ronaldinho.
Crec que trobarem a faltar la magia del brasiler,
i que el Milan si sabrà recuperar al jugador.

Falses aparences

No us fieu,

no és el que sembla.

No estic de vacances (fins a setembre res...),

vaig de cul i no escric amb la tita.

Després de sis mesos dedicat a un projecte, la vida torna al curs normal.

Normal? No, perquè tots els "brownies" (marrons) acumulats durant sis mesos a les taules del capos tenen que ser solventats per gràcia divina i desgràcia meva en un parell de setmanes.