Después de una dura semana laboral
esta la cara que se me ha quedado.
cómo está la vuestra?
divendres, de març 30, 2007
dimecres, de març 28, 2007
Sobre la navegació
A vegades et trobes entremig de dues forces que volen fer seu el teu camí
No entens el perquè ni saps quin rumb pendre per quedar bé amb tothom
I sovint costa mantindre ferm el timó per acabar arribant al centre de la qüestió
dimarts, de març 27, 2007
Sensaciones lumínicas
Hay momentos en que comienzas a ver la luz de todo
y comienzas a disfrutar de un momento mágico
en que sientes que tienes fuerzas para todo.
Nada es imposible para ti en ese instante.
Ahora bien, debes recordar
que sólo gozas de un instante de belleza y reposo
pero que para llegar a la luz
primero debes acabar de subir la empinada ladera.
No malgastes esa fuerza
dilluns, de març 26, 2007
Fragilidad
Mientras dibujabas corazones en la arena
y me mirabas sonriente,
me di cuenta de lo frágil que es el amor,
de la facilidad con la que puede desaparecer.
Comprendí la necesidad de alimentarlo,
con cariño, pasión y ternura,
para que el amor no desaparezca llevado por las olas de la rutina
como los corazones que un día dibujabas en la arena.
diumenge, de març 25, 2007
Turista
Heu passejat mai per la vostra ciutat amb ulls de turista? Us heu parat a aixecar el cap i mirar les balconades? O fins i tot a mirar el ball lent de gestos que conformen tots els vianants, les escenes quotidianes...
A vegades descobreixes certa màgia oculta darrera les teles de la rutina diària
A vegades descobreixes certa màgia oculta darrera les teles de la rutina diària
Mort a l'altra banda
Recordo que al poc d'entrar a l'empresa on treballo ara, una indigent va assassinar d'una gavinetada a un dels meus treballadors a la Barceloneta.
Ara la víctima ha canviat de banda. Un dels conductors del servei del qual sóc responsable ha atropellat a una dona de 83 anys a Aribau amb Aragó, matant-la a l'acte o potser als pocs segons.
No és gaire agradable quan et truquen per avisar-te d'una mort, sigui de la banda que sigui. Ni tampoc saber que dedicaràs gran part de dilluns a documentar aquesta mort.
No serviria per a forense
Ara la víctima ha canviat de banda. Un dels conductors del servei del qual sóc responsable ha atropellat a una dona de 83 anys a Aribau amb Aragó, matant-la a l'acte o potser als pocs segons.
No és gaire agradable quan et truquen per avisar-te d'una mort, sigui de la banda que sigui. Ni tampoc saber que dedicaràs gran part de dilluns a documentar aquesta mort.
No serviria per a forense
dissabte, de març 24, 2007
Paranoies temporals
Obre un ull. Després l'altre. Un altre dia comença. S'estira. Es sent el cos mandrós. Ben bé dormiria unes horetes més. Per què collons he quedat?, es pregunta. Agafa l'iPod, fidel company de batalles matineres. De cop es sent l'erecció. Cada matí el mateix, es lleva trempat, trempanit, trempanito com diuen a la radio. S'abaixa els pantalons i es fa un pallot. Ja relaxa't, continua. Agafa l'iPod de nou, perquè no es pot fer palles escoltant música i es dirigeix al lavabo. Un cop cagat, pixat, afeitat i rentat, tria la roba i surt al carrer.
Feia temps que intentava quedar amb ella, però ara que ho havia aconseguit, havia perdut l'emoció. De fet estava per enviar-li un sms. Tenia més ganes de dormir unes horetes més que de veure a ningú. Com era un home de paraula va vèncer la seva resisitencia i va anar a l'encontre.
El Sol s'havia anat a dormir darrera els núvols. Un aire fred va començar a bufar, buidant els carrers de gent . Les terrasses dels bars s'han anat buidant de gent. El cambrer del bar de Rambla Catalunya sembla que busca entre la gent a algun client que ha marxat sense pagar. El Starbucks està ple de gent. Ningú afirma agradar-li aquest local, però sempre està ple de gent. Pensa en el sabor dels muffins de vainilla i xocol·lata. Continua caminant. Arriba a temps. A les 11h a Jaume I. Per Portal de l'Angel els músics del carrer continuen tocant els instruments. El miren passar. Arriba a la catedral. Mira al voltant, aquella gran imatge de ciutat, edificis solemnes al voltant de la plaça. Es dirigeix cap al museu Frederic Marès. Entra un moment al claustre. Té temps per sentar-se una mica a contemplar la imatge. S'embauca mirant una finestra. Té la sensació de que torna a l'Edat Mitja.
Tanca els ulls. S'adorm.
Obre un ull. Després l'altre. Fa pudor a merda de cavall. Havia quedat a les 11h a Jaume I. Arriba tard. S'ha adormit més del compte. La gent que hi havia al claustre del Museu ha marxat. De fet algú ha retirat les enganxines de Museu Frederic Marés. Inclús els vidres.
Extranyat surt al carrer. Els vianants que passen per allí van vestits d'època. El miren extranyat. No s'havia fet ja la festa dels Tres Tombs?, es pregunta. El carrer està ple d'excrements, i no tots de cavall. Un líquid fètid circula pel canal del mig.
Es dirigeix cap a Jaume I. El Buenas Migas ha desaparegut. Quan està a Plaça del Rei, uns guardies vestits d'època el detenen. Parlen un català una mica extrany, però li venen a dir que l'ha cagat estant allí.
El porten davant del Rei. La Reina està asseguda al seu costat.
Dec estar somiant, pensa.
De cop es fixa en la Reina. És com la noia amb qui ha quedat. Pronuncia el seu nom, dubitatiu.
- Com la coneixes? - li pregunta el Rei -.
- És una historia molt llarga, sa Majestat. Si em permet descansar una mica li explicaré encantat.
- Pren-te el temps necessari.
Es pregunta com és que ara el Rei parla en català modern...misteris dels somnis.
S'adorm sobre la catifa.
Obre un ull. Després l'altre.
Milers d'ulls el miren a través d'un vidre. El seu cos està embolcallat per una capa gruixuda de marbre. Crida, però ningú el sent. La gent vesteix roba futurista. El miren però no veuen la seva nuesa. De fet no el veuen. Entre la gent, la veu a ella. Ella no el pot veure, no sent com ell crida el seu nom.
S'adorm.
Obre un ull. Després l'altre.
Crida. Un altre cop està en un temps i un lloc que no és el seu. Ha entrat en una cerca infinita de la persona que un dia va rebutjar per poder dormir
Feia temps que intentava quedar amb ella, però ara que ho havia aconseguit, havia perdut l'emoció. De fet estava per enviar-li un sms. Tenia més ganes de dormir unes horetes més que de veure a ningú. Com era un home de paraula va vèncer la seva resisitencia i va anar a l'encontre.
El Sol s'havia anat a dormir darrera els núvols. Un aire fred va començar a bufar, buidant els carrers de gent . Les terrasses dels bars s'han anat buidant de gent. El cambrer del bar de Rambla Catalunya sembla que busca entre la gent a algun client que ha marxat sense pagar. El Starbucks està ple de gent. Ningú afirma agradar-li aquest local, però sempre està ple de gent. Pensa en el sabor dels muffins de vainilla i xocol·lata. Continua caminant. Arriba a temps. A les 11h a Jaume I. Per Portal de l'Angel els músics del carrer continuen tocant els instruments. El miren passar. Arriba a la catedral. Mira al voltant, aquella gran imatge de ciutat, edificis solemnes al voltant de la plaça. Es dirigeix cap al museu Frederic Marès. Entra un moment al claustre. Té temps per sentar-se una mica a contemplar la imatge. S'embauca mirant una finestra. Té la sensació de que torna a l'Edat Mitja.
Tanca els ulls. S'adorm.
Obre un ull. Després l'altre. Fa pudor a merda de cavall. Havia quedat a les 11h a Jaume I. Arriba tard. S'ha adormit més del compte. La gent que hi havia al claustre del Museu ha marxat. De fet algú ha retirat les enganxines de Museu Frederic Marés. Inclús els vidres.
Extranyat surt al carrer. Els vianants que passen per allí van vestits d'època. El miren extranyat. No s'havia fet ja la festa dels Tres Tombs?, es pregunta. El carrer està ple d'excrements, i no tots de cavall. Un líquid fètid circula pel canal del mig.
Es dirigeix cap a Jaume I. El Buenas Migas ha desaparegut. Quan està a Plaça del Rei, uns guardies vestits d'època el detenen. Parlen un català una mica extrany, però li venen a dir que l'ha cagat estant allí.
El porten davant del Rei. La Reina està asseguda al seu costat.
Dec estar somiant, pensa.
De cop es fixa en la Reina. És com la noia amb qui ha quedat. Pronuncia el seu nom, dubitatiu.
- Com la coneixes? - li pregunta el Rei -.
- És una historia molt llarga, sa Majestat. Si em permet descansar una mica li explicaré encantat.
- Pren-te el temps necessari.
Es pregunta com és que ara el Rei parla en català modern...misteris dels somnis.
S'adorm sobre la catifa.
Obre un ull. Després l'altre.
Milers d'ulls el miren a través d'un vidre. El seu cos està embolcallat per una capa gruixuda de marbre. Crida, però ningú el sent. La gent vesteix roba futurista. El miren però no veuen la seva nuesa. De fet no el veuen. Entre la gent, la veu a ella. Ella no el pot veure, no sent com ell crida el seu nom.
S'adorm.
Obre un ull. Després l'altre.
Crida. Un altre cop està en un temps i un lloc que no és el seu. Ha entrat en una cerca infinita de la persona que un dia va rebutjar per poder dormir
divendres, de març 23, 2007
Pinzellades de Robertinhos
La Joana m'ha encarregat deures. Mostrar cares d'en Robertinhos que desconeixeu. Bé, com a ella no se li pot negar res, accepto l'encàrrec.
Treballs que he tingut
1. Venedor a la secció de muntanya del Decathlon. Venia botes, motxil·les, sacs de dormir, etc. Una feina on vaig descobrir un bon ambient laboral, persones de tot tipus i que com les meves botes de trekking ja no en fabriquen.
2. Becari a Procter & Gamble, la del Fairy, el Sunny Delight (ara ja no, que l'ha vengut), el Ariel, etc.
3. Mosso de magatzem a Henkel durant una setmana...descobrint el món de les ETT
4. Becari funcional a un departament de la UPC. Vaig descobrir que la resistencia de la meva jefa era infinita. L'única feina on he pogut dir "Aquesta feina no tinc ganes de fer-la. La faré quan em vingui de gust" i no m'han despatxat.
5. Com a cap de mantenimient en un pyme. Horrorós. 3 jefes al mateix nivell però sense la mateixa idea sobre el que tenia que fer jo.
6. Organitzador del Forum d'empreses de la meva universitat. Una experiencia singular.
Pel·licules que puc veure un i altre cop
La vida de Bryan...
Top Secret...
La vida es bella...
Hotel Rwanda...
Matrix...
La delgada linea roja...
Los doce del patibulo...
Chocolat...
Shrek...
Forrest Gump...
Oceans Eleven...
El increible Will Hunting...
la veritat és que no sé amb quina quedar-me
Programes que m'agraden
a la tele,
1. House
2. Anatomia de Grey
3. Friends
4. El partit del Barça
5. els reportatges del Lonely Planet
a la radio,
1. el programa del Pablo Motos a M80 pels matins
2. el "Minoria absoluta" del Toni Soler
3. els "Problemes domèstics" del Fuentes
4. les radios que no posen anuncios, ni locutors, però que a la pantalla de la radio surt cantant i títol de la cançó.
La gula
xocol·lata, patates fregides, ensalades amb sucedani de cranc, un bon entrecot a la salsa roquefort, el formatge, les maduixes, els sucs de taronja, el peix cru, el sushi, els dolços, les galetes...
tot el que tingui un gust intens....malgrat les conseqüències Basculars...i també vasculars
Llocs que visito a internet
per descomptat els vostres blogs...els que tinc linkats i altres que encara no ho estan, com el Tanhauser, el borrego, etc.
el google per qüestió de feina
el meu correu a gmail
la prensa : 20minutos, la vanguardia, el as i el sport (el primer per saber del Barça, el segon per saber del Madrí)
portals de música : summercase.com, atiza.com, ticktackticket, percussiocat.net...
Llocs on m'agradaria estar
1. amb tu
2. a Senegal
3. a una platja caribenya
4. A Paris
5. A Brasil
6. A San Francisco
7. A les Illes gregues
8. A la Toscana
9. A Cuba
10. A Sudàfrica
11. A Australia
12. Al desert del Sahara
13. A Antananaribo
Tens feina
Sidlia i Tondo Rotondo
Crack
així va fer el meu bessó l'altre dia fent step. Estava disfrutant i vaig acabar de cop. Trencament fibrilar. Falta que em fagin una ecografia per veure quants centímetres medeix la criatura. S'ha acabat fer esport durant un mínim de tres setmanes. No hi haurà partidet de futbol, ball, step, etc.
sempre que em lesiono augmenten les meves ganes de fer esport...acció-reacció?
sempre que em lesiono augmenten les meves ganes de fer esport...acció-reacció?
diumenge, de març 18, 2007
Paris je t'aime
18 histories, 18 arrondisements. 18 curtmetratges, que diria el Natalio, per a fer un llargmetratge. 18 directors, actors i actrius de la talla de Natalie Portman (bellíssima), Gerard Depardieu, etc.
De fons la ciutat que va passar de ser un somni, a una realitat, després a una ciutat odiada i finalment a una ciutat que estimo.
A més, la historia del Marais acaba al parc que atravesaba cada dia per anar a Cité U. Jo també vaig estar sentat en aquell banc mirant la gent. I el que vaig sentir jo, en part, està tan ben descrit al curt que seria una pena explicar-vos el final.
Paris, je t'aime
Moments oportuns
Aquesta setmana apreta la feina. Elections time coming, que deia el Wyclef Jean. Tot és tensió i nervis. No es pot fallar.
Enmig de tanta tensió, vaig llegir això,
Enmig del caos apareix la llum. Abans de tindre una idea genial, sempre es viu una temporada de confusió.
Realment, ho vaig llegir en un moment oportú
Enmig de tanta tensió, vaig llegir això,
Enmig del caos apareix la llum. Abans de tindre una idea genial, sempre es viu una temporada de confusió.
Realment, ho vaig llegir en un moment oportú
diumenge, de març 11, 2007
Qbamba
Ja us he parlat d'aquest grup algun cop. Fusió de ritmes africans, rumba, etc. Una mescla molt ben feta, amb una mica del millor de cada casa.
El seu primer disc, Endjiram!, té petites joies d'aquelles per escoltar tranquilament i anar-te animant a ballar.
Acaben de treure el seu segon disc, Aurora /Crepúsculo, dos cds (un titulat Aurora, l'altre Crepúsculo) amb noves mescles. Sóna diferent del primer, però igualment un disc bell i fet amb bona cuina musical.
Des d'aquí us animo a anar al Farafina i, a més de conèixer al seu propietari, comprar els dos cds.
El seu primer disc, Endjiram!, té petites joies d'aquelles per escoltar tranquilament i anar-te animant a ballar.
Acaben de treure el seu segon disc, Aurora /Crepúsculo, dos cds (un titulat Aurora, l'altre Crepúsculo) amb noves mescles. Sóna diferent del primer, però igualment un disc bell i fet amb bona cuina musical.
Des d'aquí us animo a anar al Farafina i, a més de conèixer al seu propietari, comprar els dos cds.
dissabte, de març 10, 2007
Sensations
Potser t'agradaria sentir-te tranquil com la persona d'aquesta canoa
Però no saps si la seva ànima està tan agitada com l'interior del Sol
El repte
per aquells que li agrada la geografia, una pàgina web per a provar els vostres coneixements.
http://www.geographyzone.com/new/index.php?t=1&b=1
Aquí, a més de provar els vostres coneixements geogràfics, també incrementareu o disminuireu la puntuació del vostre país.
http://www.geographyzone.com/new/index.php?t=1&b=1
Aquí, a més de provar els vostres coneixements geogràfics, també incrementareu o disminuireu la puntuació del vostre país.
divendres, de març 09, 2007
El meu primer judici (real)
Aquesta setmana havia estat citat a declarar com a testimoni en un judici per un accident de tràfic en que una moto es va menjar per darrera a un dels camions de l'empresa.
Ja m'han fet la pregunta, jura decir la verdad y nada más que la verdad bajo riesgo de pena de prisión, etc.
La veritat que la sala judicial no impressiona gens comparat amb la de les pelis, de fet és una mica cutre. Ara bé, quan el jutge et salta amb el "Ha sido acusado de mentir en un juicio?" et fas una mica de caqueta als pantalons.
Ja m'han fet la pregunta, jura decir la verdad y nada más que la verdad bajo riesgo de pena de prisión, etc.
La veritat que la sala judicial no impressiona gens comparat amb la de les pelis, de fet és una mica cutre. Ara bé, quan el jutge et salta amb el "Ha sido acusado de mentir en un juicio?" et fas una mica de caqueta als pantalons.
Anatomia de Grey
M'agrada aquesta serie, encara que últimament s'estigui tornant una mica culebrón. Per sort, ens depara moments com els d'ahir quan posava l'estúpida situació (però cada cop més real), de gent que està tan liada amb la feina que no té temps ni per amics, ni per la parella, ni per res.
Però això no és el que em va cridar l'atenció.
Ahir exposaven el cas d'un tio que es sent dona i es fa el canvi de sexe però que continua estimant, volguent estar i practicar sexe amb la seva dona. I ella no el deixa. I continuen junts, malgrat que ell s'hormoni per a ser dona. Arribats al punt del canvi de penis per vagina, s'adonen que té un càncer que les hormones agreugen. Per tant, el dilema està servit. Si es fa el canvi de sexe i s'hormona, morirà. Si es salva, tindrà que tindre un cos d'home malgrat considerar ser una dona. La dra.Grey li pregunta a la dona d'aquest pacient per què continua amb ell@. Al final del capítol, la dona li respon.
Perquè malgrat que ella li agraden els homes, se l'estima. Perquè en els bons moments el té a ell. Però en els dolents té a la seva millor amiga. Perquè quan alguna cosa li succeix, amb qui té ganes de parlar, explicar-li, és amb ell@.
I suposo que això seria una bona definició d'un concepte tan difícil com és estimar.
Però això no és el que em va cridar l'atenció.
Ahir exposaven el cas d'un tio que es sent dona i es fa el canvi de sexe però que continua estimant, volguent estar i practicar sexe amb la seva dona. I ella no el deixa. I continuen junts, malgrat que ell s'hormoni per a ser dona. Arribats al punt del canvi de penis per vagina, s'adonen que té un càncer que les hormones agreugen. Per tant, el dilema està servit. Si es fa el canvi de sexe i s'hormona, morirà. Si es salva, tindrà que tindre un cos d'home malgrat considerar ser una dona. La dra.Grey li pregunta a la dona d'aquest pacient per què continua amb ell@. Al final del capítol, la dona li respon.
Perquè malgrat que ella li agraden els homes, se l'estima. Perquè en els bons moments el té a ell. Però en els dolents té a la seva millor amiga. Perquè quan alguna cosa li succeix, amb qui té ganes de parlar, explicar-li, és amb ell@.
I suposo que això seria una bona definició d'un concepte tan difícil com és estimar.
La sensació de tornar a la feina
La tornada a la feina aquest cop ha sigut molt més tranquila que després de Nadal, quan haviem assassinat l'esperit nadalenc amb dues gavinetades al baix ventre.
A més, gràcies al clima tropical característic de Catalunya, he pogut gaudir del solet amb les meves passejades laborals pel parc de vehicles i per Barcelona.
Per si fos poc, ara surto a les 18h enlloc de les 18:30h, amb la conseqüent millora de la qualitat de vida per la tarda.
Ara bé, el que em va sorpendre més és la sensació adictiva, quasibé una droga, quan estant per la tarda sol, enmig del pati de vehicles, em vaig adonar que jo era amo i senyor (amb permís del meu jefe i del jefe del meu jefe i del jefe del jefe del meu jefe, etc.) de la vida laboral de 300 persones i altres tants vehicles. Pensar que jo, un xixarel·lo de 25 anys puc decidir com serà el dia de tanta gent, m'agrada i m'espanta a parts iguals. La responsabilitat de ser just, intentar aplicar el meu estil sense que perdi autoritat, etc. és una tasca que m'encanta però que a vegades no sé ben bé a quina banda de la frontera entre el bé i el mal (En el límite del bien y del mal, el grup espanyol no el recordo...Duncan Dhu?).
A més, gràcies al clima tropical característic de Catalunya, he pogut gaudir del solet amb les meves passejades laborals pel parc de vehicles i per Barcelona.
Per si fos poc, ara surto a les 18h enlloc de les 18:30h, amb la conseqüent millora de la qualitat de vida per la tarda.
Ara bé, el que em va sorpendre més és la sensació adictiva, quasibé una droga, quan estant per la tarda sol, enmig del pati de vehicles, em vaig adonar que jo era amo i senyor (amb permís del meu jefe i del jefe del meu jefe i del jefe del jefe del meu jefe, etc.) de la vida laboral de 300 persones i altres tants vehicles. Pensar que jo, un xixarel·lo de 25 anys puc decidir com serà el dia de tanta gent, m'agrada i m'espanta a parts iguals. La responsabilitat de ser just, intentar aplicar el meu estil sense que perdi autoritat, etc. és una tasca que m'encanta però que a vegades no sé ben bé a quina banda de la frontera entre el bé i el mal (En el límite del bien y del mal, el grup espanyol no el recordo...Duncan Dhu?).
dissabte, de març 03, 2007
Axe
La Déjà Vie m'ha donat una idea amb el seu comment sobre el WC.
Heu llegit les petites histories que hi han escrites als gels de dutxa Axe? No? Doncs us recomano llegir-ne. Cada un té una diferent.
Per cada Axe, una fantasmada diferent
Heu llegit les petites histories que hi han escrites als gels de dutxa Axe? No? Doncs us recomano llegir-ne. Cada un té una diferent.
Per cada Axe, una fantasmada diferent
El WC
El WC, uno de los rincones de recogimiento y tranquilidad de la casa. El lugar en el que cada uno se concentra en hacer lo que es, un animal. Allí no puede haber hipocresia, ambición, celos...allí sólo aparecen verdades, la mierda es mierda y los pedos huelen mal como los de todo el mundo.
Quizás es una de las salas que puede decir más de los habitantes de cada casa. En las tribus tuareg, las letrinas estan apartadas y no hay nada. Allí se va a lo que se va. En los franceses estan repletos de libros o revistas. En los españoles estan llenos de cremas y potingues para la higiene personal.
Yo no soporto ir al WC con un libro que aparezca una cara. Le tengo que dar la vuelta y castigara a la cara de idem al suelo. Me incomoda que alguien me pueda ver miccionar.
Pero lo que me gustaría tratar en este post es sobre la decoración.
qué decoración es la mejor para esos momentos de retorcimiento, placer y olores de la tierra?
En el libro del tuareg aparecía uno que en la parte trasera de la puerta había pintado un gran interrogante y en las paredes frases filosóficas. La verdad, aunque original, no me imagino estar apretando ante la visión de la famosa "Sólo sé que no sé nada".
En otro lavabo, recubierto de madera, suelo de parquet oscuro, habían puesto una decoración minimalista, con la guinda de hojas secas de colores lilaceos. Tampoco me acabó de gustar la idea de que haya tan poca vida en el lavabo. Esas flores secas, recordando lo bellas que fueron un día y que han tenido que venir al infierno de un lavabo, sería una metáfora vital que para nada quiero contemplar en ese momento tan íntimo.
Otro lavabo que me impactó fue uno con decoración metálica y una cortina de ducha en la que estaba impresa con letra Britain Impact (creo que se llama así) la definición de ducha. Un poco new age todo junto.
Todavía no sé cómo decoraré mi casa y aún menos mi lavabo, pero si me gustaría saber, si os parece bien, conocer la respuesta a esta pregunta.
¿Cómo habéis decorado vuestro lavabo?
Quizás es una de las salas que puede decir más de los habitantes de cada casa. En las tribus tuareg, las letrinas estan apartadas y no hay nada. Allí se va a lo que se va. En los franceses estan repletos de libros o revistas. En los españoles estan llenos de cremas y potingues para la higiene personal.
Yo no soporto ir al WC con un libro que aparezca una cara. Le tengo que dar la vuelta y castigara a la cara de idem al suelo. Me incomoda que alguien me pueda ver miccionar.
Pero lo que me gustaría tratar en este post es sobre la decoración.
qué decoración es la mejor para esos momentos de retorcimiento, placer y olores de la tierra?
En el libro del tuareg aparecía uno que en la parte trasera de la puerta había pintado un gran interrogante y en las paredes frases filosóficas. La verdad, aunque original, no me imagino estar apretando ante la visión de la famosa "Sólo sé que no sé nada".
En otro lavabo, recubierto de madera, suelo de parquet oscuro, habían puesto una decoración minimalista, con la guinda de hojas secas de colores lilaceos. Tampoco me acabó de gustar la idea de que haya tan poca vida en el lavabo. Esas flores secas, recordando lo bellas que fueron un día y que han tenido que venir al infierno de un lavabo, sería una metáfora vital que para nada quiero contemplar en ese momento tan íntimo.
Otro lavabo que me impactó fue uno con decoración metálica y una cortina de ducha en la que estaba impresa con letra Britain Impact (creo que se llama así) la definición de ducha. Un poco new age todo junto.
Todavía no sé cómo decoraré mi casa y aún menos mi lavabo, pero si me gustaría saber, si os parece bien, conocer la respuesta a esta pregunta.
¿Cómo habéis decorado vuestro lavabo?
1er Aniversari
El passat 17 de febrer aquest blog va fer un any.
Gràcies a tots per animar-me a continuar
Gràcies a tots per animar-me a continuar
dijous, de març 01, 2007
Dos refranys
Dos refranys que vaig recordar ahir,
Fins i tot un rellotge espatllat marca bé l'hora un cop al dia
Si no puedes dar la vida, no te apresures en dar la muerte
Aquesta última li diu Gandalf a Frodo en el Senyor dels Anells.
Trobo que són dos refranys que es podien aplicar a tots els àmbits i que ens demanen paciencia amb aquells que creiem inutils o que no rutllen correctament en el nostre entorn.
I no sol això, si no que ens recorden que quan no hi ha marxa enrera, hem d'anar amb molt de compte a cada pas
Fins i tot un rellotge espatllat marca bé l'hora un cop al dia
Si no puedes dar la vida, no te apresures en dar la muerte
Aquesta última li diu Gandalf a Frodo en el Senyor dels Anells.
Trobo que són dos refranys que es podien aplicar a tots els àmbits i que ens demanen paciencia amb aquells que creiem inutils o que no rutllen correctament en el nostre entorn.
I no sol això, si no que ens recorden que quan no hi ha marxa enrera, hem d'anar amb molt de compte a cada pas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)