L'error: Part 1

Mai havia vist res semblant. Feia 20 anys que el tinent Junquera es dedicava a homicidis.

L'escenari era curiós. En el darrer dia de funció del circ "Trinki qui trinki", els seients estaven plens de famílies amb nens i nenes que ara estaven sent atesos per psicòlegs per a intentar alleugir el possible trauma.

- Tinent Junquera, les càmeres ja estan aquí. De moment els estem aguantant fora del límit de seguretat, però donada la extensió del recinte no podem garantir filtracions.

- Gràcies.

El tinent Junquera es va aproximar cap al responsable forense.

- Li falta molt Aceituno? Això s'està convertint en un circ, aprofitant l'avinentesa. Seria bo retirar el cadàver abans que algun voltor de la tele el filmi i deixar treballar a la científica.

- No crec que tinguin gaire a investigar. Els fets semblen clars. El llançador de punyals ha tingut un error de punteria, accidental o premeditat, i s'ha carregat a la voluntaria. També és mala sort que hagi estat just el punyal que llançava al costat de la coll, sinó sol estariem lamentant un tall al braç o semblant. La víctima s'ha dessagnat. Heu localitzat al llançador?

- Encara no. Hem enviat una dotació a registrar la seva caravana i el pis que tenia a Masquefa.

- Era català?

- Sembla ser que sí.

- Jo ja he enllestit. Ei, vosaltres, agafeu el cadàver i porteu-el a la sala d'autopsies 1. Em reuniré allí amb vosaltres. Digue-li al González que li doni prioritat. Amb tots els cabrons de les càmeres a fora, el Caura ens apretarà els collons.

- Què opines Junquera?

- Em sembla extrany. Quina connexió pot tenir un llançador de ganivets, natural de Masquefa, que viatja per tot el món amb el circ, a carregar-se una dona que surt voluntària? Pensa que la persona toca per sorteig, no l'escollia ell. I més extrany és com ha fugit, aprofitant el caos i la confusió, amb una bomba de fum. No ha deixat rastre, ni petjades.

A fora, les càmeres d'Espanya Directo, la Noria i de les principals cadenes ja tenien els focus enfocats a la porta del circ. Una reportera intentava entrevistar uns pares que protegien a un nen. A aquest últim no semblava haver-li afectat el que havia vist. Les generacions Playstation estaven més que acostumades a veure sang a dojo.

- Marcos, quan tingueu alguna cosa aviseu-me. Vaig a mirar la casa del sospitós a Masquefa. Aquí ja està tot vist, com a mínim el que es veu a simple vista.

- No et preocupis Junquera. Si descobrim alguna cosa t'avisem.

En Junquera tenia una d'aquelles palpitacions. Li havia caigut un marrón, segur.

L'endemà, en Junquera es va posar a esmorçar els seus ous ferrats amb baicon i el gotet de vi de rigor per a començar a funcionar. Mentre es prenia el te verd, ja que estava a règim desde dilluns passat, va possar el 3/24 a la TDT. Després de cobrir la noticia, el Caura sortia dient que allò no quedaria així i que les forces de seguretat catalanes dedicarien tots els esforços a trobar l'assassí de la Milar Ramola.

- Coi, ja deia jo que em sonava la cara!

Feia temps que no veia a la política catalana, desde que aquesta militava amb el Plom a ERC i va fundar el PI. En Junquera no veia gaire la televisió.

Es va possar a esbrinar coses de la víctima. Com més esbrinava més clar veia que li havia tocat un bon marrón, brownie que diuen els nous inspectors. La Milar Ramola s'havia retirat de la política per a treballar en programes del cor i actualment es dedicava a argumentar als Camins de TV3 amb el famós periodista Xumí. A més escribia una columna al famós diari "La Farola". Va canviar a TV3. El Xumí i tots els col·laboradors, amb el maquillatge arruïnat per les llàgrimes, feien un programa en honor de la Milar Ramola. Al programa "En directe" anunciaven l'entrevista amb en Plom. Mentrestant, la Ampos, de la cadena estatal Tele 5 anunciava una entrevista en exclusiva amb l'amant de la Ramola.

El mòbil va sonar. Era el comandant.

- Junquera. On pares? Siguis on siguis vine volant a la Central. Ja has vist el cas que ens ha tocat. En Caura ja està nerviós. Entre això i la gran actuació dels d'antiabalots amb els estudiants i periodistes, el seu cap penja d'un fil. I ja saps com es possen els polítics quan veuen perillar el càrrec.

- No es preocupi. Estic allí en 15 minuts.

- Millor si són 5. Tenim reunió a les 11h amb el Director i el Caura per tractar aquest cas.

- Amb tots els respectes senyor, tindrem que fer com el sospitós i crear una cortina de fum. Trucar a en Marcos i a Aceituno, però si ells no tenen res, ara mateix no poden alimentar amb gaire cosa als peixots.

- FAGI QUELCOM I NO EM FOTI JUNQUERA!

- D'acord. Fins ara senyor.

En Junquera va sortir al carrer. El Sol brillava al cel. Va encendre un Lucky Strike. Feia dues setmanes que no fumava, però amb el cas que li havia caigut estava segur que no aguantaria gaire temps més. Com a mínim aquest, el puc disfrutar amb certa tranquilitat.

Després de saludar a la Trini, la portera, en Junquera va agafar el Seat Altea i va enfocar cap a la Central.