dimarts, de març 03, 2009

Fuck you strategy

Ahir parlava amb una empresària d'èxit sobre la crisis i el fet que encara podem estar pitjor. Si arribem al punt en el que les empreses "realment" estan fotudes, llavors haurem tocat fons.
Opino que excepte la banca i l'automòvil (sector en permanent crisis), la resta d'empreses estan aprofitant la situació actual de psicRosis per a explotar els treballadors (algú que conservi el lloc de feina fa menys de 12 hores/dia?) i reduïr llocs de treball que són absorbits per l'excés d'hores dels que es queden dient "buf, és que ara està fotuda la situació".
Però anem per parts.
INICI : La situació de beneficis espectaculars i diner fàcil amb el maó explota quan als bancs els hi reventa el bluf dels crèdits ninja. Si voleu saber més del tema visiteu el blog de Leopoldo Abadia (http://www.leopoldoabadia.blogspot.com/).
NUS : Els bancs paral·litzen l'alegria amb que donaven crèdits. Grans empreses i sobretot pymes es veuen afectades en els seus balançs contables "maquillats" amb crèdits. Cauen els valors dels actius immobiliaris. Adéu al balanç anual i als beneficis del 20%.
DESENLLAÇ : Els media foten la por al cos del poble i les empreses aprofiten per a fer famosa la paraula ERE i ERO. Pirelli, Nissan, Panrico, Seat, ING, General Motors, Sony, The Colomer Group (Revlon) i d'altres comencen a fotre fora gent.
Amb l'actual desenllaç, tots els aturats no consumeixen. Els qui treballen adopten mesures de crisis...no consumeixen. Si no hi ha consum, les empreses no guanyen calers. Tampoc reben crèdits, ja que els bancs no els hi donen perquè no tenen demanda. La empresa mor. Més aturats. Menys consum.
La cadena de no consum s'autoalimenta i creix.
I els pitjors són els directius de grans empreses que per no perdre el seu sou, decideixen explotar els treballadors i reduïr plantilla, augmentant l'atur i contribuint a disminuir el consum.
D'això se'n diu cadena de consum.
I de l'actual situació els empresaris que tant ploren pels media en són ben culpables. Per exemple en el meu cas, acostumava a consumir uns 120 euros/mes en sopars a restaurants, 80 euros/mes en cultura (música principalment), uns 40 euros/mes en concerts, etc. Evidentment, ara aquests nº són 0 euros/mes.
Quina és la solució per a mi?
1. Crea la teva propia empresa. Però per això necesites una bona idea de negoci.
2. Si el punt anterior és negatiu, depens de tercers. Per tant,
2.1 Els empresaris es tenen que oblidar dels beneficis d'anys anteriors i apostar per la responsabilitat social. Això no vol dir que no tinguin beneficis (of course, aniria en contra del capitalisme), sinó que s'oblidin del 20% de beneficis.
2.2 Tornar a les jornades de 8 hores i crear llocs de treball amb les feines que els que ara treballen 12 hores no podrien fer en 8h.
2.3 Amb la contractació de gent es redueix l'atur i la gent comença a perdre la por al consum. A tothom li agrada sortir a sopar, comprar-se aquell vestit tan maco, etc.
2.4 Reactivant el consum ciutadà reactives la cadena de producció.
2.5 A partir de 2010 podriem tornar a parlar d'importants beneficis. A partir d'avui es tindria que aplicar un seguit de controls que evitin tornar a la situació actual, tot i mantenint la precaució de no paralitzar el procés econòmic per excés burocràtic

4 comentaris:

Gatot ha dit...

em temo, Robertinhos, que penses en els mateixos paràmetres que els nostres benvolguts, respectats -per alguns-, i seguidistes de la internacional lliure economia que són els dirigents polítics dels nostres països... (el català, el valencià, l'espanyol, l'andorrà -mecatxis les declaracions del govern endorrà-) aclaparats per la sistemàtica incapacitat creativa que provoca l'ús de paraules, que tenien sentit fa uns anys, per part dels media.

abans del cap de setmana deixaré una opinió espero que prou raonada i argumentada al made in catalonia, i m'agradaria conéixer especialment la teva opinió al futur post; però et demano una reflexió: empresaris? creus sincerament que els directius de les empreses que esmenten són empresaris?

si tu que tens estudis, preparació, experiència... caus en el parany d'anomenar-los així (o pitjor si ho fas a consciència per seguir alimentant una maquinaria obsoleta que no té futur) , apaga y vámonos, amigo mio... que en Costa Rica crecen mangos en la carretera!

Robertinhos ha dit...

Esperaré a veure el teu post.

No ho he fet amb cap intenció. empresaris?ja sé que els directius de les empreses sol obeixen a l'empresari real, tots amb la por de perdre la butaca. Però el fet que els consells directius no hagin frenat les ordres de l'empresari per enriquir-se, també els fa culpables. També podria haver dit cabrons, directius sense escrupols...però ha sortit empresaris. Sense intenció.

No sóc partidari de la internacional lliure economia. Crec que quedava clar. La lliure economia ens ha dut on estem, ja que directius, empresaris o com vulguis dir han optat per fer grans beneficis i omplir-se les butxaques, tot sabent que feia pudor i que algú sortiria mal parat. Però en canvi, de quan estudiava economia recordo que un excessiu control dificulta el progrés i el creixement, per la sobrepressió del corsé.

En totes dues direccions capitalistes, el control i el lliure mercat, s'oblida el fet de que tot va "pel bé comú". L'egoisme d'uns quants han canviat aquesta frase i opten "pel meu bé".

Tampoc em fa gràcia deixar el control econòmic en mans d'unes persones, polítics es fan dir, preocupats per les quotes de poder, omplir-se les butxaques i enriquir els seus amics.Per tant abans d'aplicar un control econòmic, faria neteja de la corrupta classe política.

així les coses, en contra del que ens bombardejen els media, no crec que siguin els treballadors qui han d'apretar-se el cinturó i deixar-se explotar, sinó que els dirigents de les empreses deurien de replantejar-se la estrategia, aplicar horaris racionals i crear llocs de feina, enlloc de reduccions de plantilla.

una abraçada

Gatot ha dit...

Robertinhos, et vaig dir que faria un post... n'he fet tres i no els he publicat perquè m'hi poso i se me'n va l'olla...

i probablement em tancarien aquell i els altres blogs! i a mi de passada! (la qual cosa probablement seria una solució pel món i tb per mi)

però et resumeixo dos punts:
1. et criticava la teva proposta perquè reduir de 12 a 8 hores els horaris tb vol dir reduir els sous i els nous llocs de treball difícilment cobrarien tampoc com per sortir a sopar...

2. sé que la gent normal vol viure i deixar viure i no posar-se en merders... potser per això toleren (tolerem?) als polítics que no busquin vies alternatives a l'actual neocapitalisme... entenc que la prioritat ara sigui apagar focs... però em dol que els sindicats convoquin manifestacions "todos unidos contra la crisis"... aquesta mena de missatges són els que no desperten consciències ni ganes de plantejar-se un sistema econòmic diferent; i no parlo d'stalinisme...

però la dependència i el seguidisme d'un sistema com el dels USA... si que ens la haurien d'explicar i dir-nos perquè hem deixat de mirar i d'aprendre de Suècia, de Noruega i de Finlàndia...

una abraçada, maco

Robertinhos ha dit...

gatot

Amb reduïr de 12 a 8 hores em refereixo a k compleixin els horaris.jo tenia hprari de 8h, m pagaven 8h i treballava 12. Kuan ho vaig deixar de fer iem limitava a les 8h + 1h, van començar els prob.

Per la resta ok amb tu.els paissos nòrdics són tb bons models