Cremant etapes

Aquest cap de setmana hem fet una trobada amb alguns membres de l'antic Grup de Teatre Enginyeria (sí, el que va fundar l'Albert Espinosa quan estudiava enginyeria industrial).

Un amic que també era membre del grup, diu que a la vida has d'anar cremant etapes. Que si et saltes alguna després vas coix i sempre et falta quelcom.

Jo penso que les etapes depenen de cada persona, i a vegades hi han etapes que per uns vènen abans i per d'altres després.

Feia sis anys que no veia a un membre del grup a qui li tenia molt d'apreci. D'aquelles persones que no saps ben bé per què però deixen marca a la teva vida. No penseu malament, no em refereixo a l'aspecte amorós o sexual, sinó al personal.

Empés per l'alegria del retrobament i per l'emoció de la trobada, al final del vespre vaig expressar a aquest membre l'apreci que li tenia com amic.

Després vaig pensar que potser ell no ha cremat l'etapa en que un home no s'espanta quan un altre home expresa els sentiments. Espero que no sigui així, perquè sinó tindran que passar uns quants anys més per a que deixi de pensar que he sortit de l'armari i vegi les meves paraules com el que són en realitat: una expressió de l'alegria del retrobament i de l'apreci de l'amistat.