Com si es tractés del camp d'Anglaterra on els dracs de Merlí el Mag lluitaven sobre el cap d'Uther Pendragon, dins meu diferents instints duen una lluita encarnissada. Optimisme contra racionalitat, idealisme contra realisme, somnis i il·lusions contra el passat, risc contra seguretat, nomadisme contra sedentarisme...Davant d'aquest panorama i com no puc pendre partit perquè seria com lluitar contra mi mateix, sol em queda deixar que el cos sigui com aquell camp d'Anglaterra i esperar esdeveniments.
Com m'agradaria tenir al meu costat a un mag...o millor...a unA mag!
Per als qui no heu llegit novel·la artúrica, en la decisiva batalla en que Uther Pendragon va guanyar la corona d'Anglaterra, el mag Merlí va pendre partit a favor seu i va crear dos dracs, un blanc i un vermell, que van volar sobre el camp de batalla en el moment decisiu. Això va pujar la moral de la tropa d'Uther i va acollonir als rivals (t'he diré!), que entre desercions i derrotats van acabar claudicant. Uther Pendragon va incorporar aquests dos dracs al seu escut d'armes.
2 comentaris:
A vegades havies parlat d'engegar-ho tot i anar a fer alguna cosa que t'agradi ves a saber on... Potser ara és el moment?
És una idea només, bona nit, maco!
No hi ha "baretes" màgiques ni mags...
Sempre tenim lluites amb nosaltros mateixos i sempre hi ha un camí.
Vinga ...endavant!!!!!!
Molts records amb gust de cafè i xocolata ;)
Publica un comentari a l'entrada