dijous, de març 05, 2009

Assaig 2

Va arribar davant la porta. Dubtava si trucar o no. Feia temps que esperava aquest moment, però ara que havia arribat hi dubtava.
La seva imatge, plantat davant la porta amb una bossa plena de cargols, resultava bastant ridícula.
De sobte, desde l'interior, es va sentir una veu,
- Entra, t'estava esperant. La porta està oberta.
Com podia saber que estava allà plantat? Va obrir la porta. La casa estava decorada amb molt bon gust. Senzillesa que creava un complex conjunt que transmetia calor.
- Estic al dormitori, al final del passadís. Em pots ajudar si us plau?
Va tancar la porta i agafant aire, va anar caminant pel passadís. Es notava que la dona que habitava el pis era amant de la fotografia. Imatges de la Garrotxa, de Girona i alguna de persones. Quan va entrar al dormitori, va deixar caure la bossa de cargols. Sentada al llit, amb un conjunt de roba interior minuciosament escollit, la dona li somreia al temps que els pits, grans, delicats, sexuals...feien que la boca comencés a salivar i el cervell 1 deixés pas al cervell 2, més petit però més potent.
Coneixedora de l'efecte que la seva imatge havia causat sobre el visitant, a tenor de l'abultada marca de l'entrecuix que ell intentava dissimular, es va aixecar i fregant els seus pits per l'espatlla d'ell, li va dir,
- Et ve de gust prendre alguna cosa mentre veiem una pel·lícula?
Estava atemorit, lligat pel desig de follar-se-la immediatament i la por de quedar malament. L'havia conegut en un xat, on ell es feia dir Brad i ella Jeni. Havien anat parlant i fent bromes cada cop més pujades, fins que un dia, no recordava ben bé com, ell li va proposar el repte de quedar en el seu pis i fer l'amor. La resposta afirmativa d'ella el va sorprendre. Mai li havia succeït. I no havia pogut deixar de fantasejar amb el dia, conscient de que en qualsevol moment ella li diria que no, que sol era una broma per veure com reaccionava. Però aquell dia no va arribar mai i ell es va veure implicat en el repte que havia creat, anant a casa d'ella a fer l'amor. És dur enfrontar-se a les fantasies, perquè mai s'arriba a donar la talla. I encara més dur si la dona de les seves fantasies ha estat superada per la real. Coi, qui li havia de dir que la Jeni estava tan bona!!!!
- He trigat massa? - li va dir ella refregant-se contra ell.
Amb moviment sensual es va dirigir cap al llit, amb els dos gots. A mig camí va possar una pel·lícula al DVD que hi havia al costat d'una imatge d'una deesa grega anomenada, segons deia la imatge, Hèstia.
- Va vine aquí amb mi. T'he portat una copa de ron, espero que t'agradi. He agafat la darrera pel·lícula del Veí de Dalt. El coneixes?
- És un director de pel·lícules per adults, no?
- Sí. A la darrera pel·li hi actua el famós actor Clint. Diuen que la té més llarga que Rocco Sifredi i té més resistencia que en Nacho Vidal, però de moment ha fet poques pel·lis
Anant cap al llit, un xic espantat, es va fixar en una pedra que hi havia a la tauleta de nit. El gest no va passar inadvertit.
- És aventurina...dóna equilibri mental i deixa forat per cert toc d'humor.
Un cop al llit, amb la peli del Veí de Dalt com a suggestió, la seva por va anar desapareixent, substituïda pel desig.
- M'agrada que et vagis relaxant - li va dir ella.
Acte seguit, amb rapidesa i delicadesa, li va treure els pantalons i el jersey i li va començar a besar el pit. Era un acte perillós llepar-li la cigala, ja que la inflamació i l'excitació evident d'ell posava en perill que aguantés més de tres minuts.
Ell la va agafar pels braços i d'una urpada li va treure els sostenidors.
- Sense trencar-los...mmmm...ets un tigre dolentot! - va riure ella.
Els pits li botaven. La peli del Veí havia acabat i semblava que els actors miressin l'escena del llit, on la roba volava. i els petons anaven del desig a la exploració corporal.
En un dels entre actes, ella li va preguntar,
- Suposo que George és sol el teu nick al xat, no?
- Sí, en realitat em dic Gatot. I tu?
- Joana, encara que alguns em diuen Llum de dona.
No li extranyava que li diguessin Llum de Dona.
- Ups. Em sembla que avui no podrem fer cargols amb samfaina! - i va començar a riure.
Per un dels seus pits s'enfilava un dels cargols que s'havien escapat de la bossa que havia portat i que romania al terra desde feia hores.
- Bé, la veritat és que no tinc molta gana - i va deixar anar un somriure irònic.
Al cap de dos dies es van tornar a trobar al xat,
George - Si ets tan valenta com dius, per què no quedem al Museu Dalí i fem l'amor sobre el cotxe que hi tenen dins, davant de tots els visitants i dels sorpresos vigilants de seguretat?
Jeni - Fet!
A en Gatot li van començar a tremolar les cames. La Joana va marxar del xat i va anar a comprar un nou conjunt de roba interior.

5 comentaris:

Rita ha dit...

Aisss... sort que avui ha refrescat una miqueta... ;-) Bon relat!
Petons!

gatot ha dit...

quines penques... així que tu ets l'espieta del xat? :P

jajajajja

per ser inventant, t'ha quedat molt realístic, eh?

petons i llepades cargoleres!
(si arribo a saber que els cargols resultaven tant estimulants... )

Joana ha dit...

Robertinhos... M'he fet un embolic...entre els cargols, el Veí, el gatot , en clint i TU!!!!
Hauré de parlar "seriosament" amb tu...Això d'estar a l'atur et deixa massa temps lliure.
A la nit ho llegeixo amb calma. Ara tinc ua reunió :)
T'agraden els cargols????? :)

Déjà vie ha dit...

uau i aixo q encara no ha arribat la primavera!!! kins fogots per la blogosfera. ;)

El veí de dalt ha dit...

Aquesta foto...em sona...No era l'actriu aquella que va fer l'escena de...Hosti! Sí és la LLum de Dona...I els cargols?