Canvis de rumb

Es veia l'illa desde la finestra de l'avió. El comandant començava les indicacions habituals, la temperatura, que si aterrarien en vint minuts, etc. Els auxiliars de vol començaven a lligar-ho tot, no fos cas que si l'avió s'estampa vagin a perdre bosses de cacahuets. En els moments més crítics és quan demostrem el major grau d'estupidesa.

Deixava Barcelona precisament perquè estava cansat. De la ciutat, constantment reinventant-se amb les despulles d'altres ciutats.Dels polítics que viuen la mar de bñe malgrat cagar-la constantment. Del poble que no es revel·la i perd més temps discutint del triunfito de torn que pensant. De que una cònsola que t'està dient que el sistema educatiu fala sigui un èxit.

Al seient del costat, la dona jove amb pintes d'executiva ha plegat el diari fa una estona. "Em posa molt nerviosa l'aterratge" li confesa justificant-se. Sembla que vol conversa. És una dona morena, d'ulls clars i amb una bufanda de punt m arrò. "He vist una bufanda com aquesta en el blog d'una coneguda" li pregunta. "Doncs deu ser una altra, ja que aquesta la vaig fer jo a mà el passat estiu", li contesta. Es fa un silenci que, malgrat que han estat així tot el vol , ara es fa un xic incòmode. "Perdona una pregunta" - li diu ell - "quina és la capital de Madagascar?". Ella el mira i esclafa a riure."Com pot ser que vinguis a un païs i no sàpigues el nom de la capital?". Malgrat adonar-se de que hi ha certa estupidesa en els seus actes, ha decidit trencar amb tot i marxar al país on aquell professor de llengua castellana li havia dit que estaria de conya."Simplement buscava un país diferent" li respon.
Ella el mira. Falta menys de 10 minuts per aterrar. De sobte, ella li agafa la mà "Perdona - li diu - t'han parlat mai del Club dels 10000 metres?". Es queda garratibitat. A 12000 metres, segons el comandant, els pantalons no arriben a amagar l'erecció. "Ens queden uns pocs minuts. T'espero..." .

Al baixar de l'avió, es somriuen, es besen i es despedeixen. Tan de bo tots els clubs tinguessin aquesta quota d'entrada, pensa. Tot ell rebosa optimisme.