dijous, de desembre 20, 2007

Blocaire Invisible 07 : Déjà Vie

Una de les muses d'aquest blog i la propietaria d'un dels blogs que més m'agraden.
Amant de la fotografia i de l'art d'escriure, els seus posts ens regalen o bé una foto o bé un bon relat. A més, a ca la Déjà Vie l'anfitriona et fa sentir com si flotessis entre cotons. Bé, de fet, al propietari del raspall blau em sembla que més aviat el fa volar amb els últims posts!
I com a la Déjà li agrada la fotografia i els relats, intentaré satisfer els seus desitjos. I espero que quedi satisfeta, perquè la veritat és que a vegades és més difícil contentar a aquells que més aprecies.
Sota la palmera

Estirat a la sorra blanca de la platja de Seychelles, contemplava el mar a través de la palmera.

Feia temps que havia aparegut desde la línea que separa el cel del mar i s'havia establert en aquella platja de sorres blanques, aigua clara i algun pesat fent body board.

Els seus dies transcorrien entre els sons de la música que feien creixer els amics de la platja i la feina per internet que li permetia viure treballant sol tres horetes al dia.

No s'arrepentia d'haver-ho deixat tot enrera. Ara gaudia la vida i treballava en comptes de gaudir del treball i viure a estones.

Malgrat tot, la trobava a faltar a ella. Era l'única cosa que li arrancava un suspir. Un parell de cops a l'any ella venia, apareixent per aquell horitzó que ell havia decidit no tornar a creuar, i gaudia una temprada al seu costat. Malgrat tot, cada any que passava se li feia més difícil la distancia.

Al grup de cases de la platja on vivia, s'havien instal·lat uns nous veïns que no paraven de fer-se mimos, riure, ensenyar-li amb un somriure els seus dos raspalls de dents dins del mateix got i fent l'amor ara sí ara també. No sabia a que es dedicaven. Ella escrivia un blog i vivia de fotografa. L'altre mantenia l'anonimat.

Sense volguer, aquests veïns li havien despertat èl foc d'estimar que ell creia apagat. Dos cops a l'any eren molt poc temps. Però ell no volia tornar a la societat que havia deixat enrera.Va mirar a l'horitzó.

De sobte, a la palmera del costat va sentir un gemec. Eren ells. Però sense roba. Ell li començava a besar suaument els mugrons mentre ella deixava caure el cap enrera. Va començar a baixar, fins on el ventre comença a dir-se baixventre i encara no es diu cul. La llengua va començar a fer miracles. Ella es va començar a convulsionar, a agafar el cap d'ell i apretar-lo contra ella. La sorra blanca començava a rebre fruit d'aquesta passió. Ella va començar a cridar i a demanar "fica-me-la". Ell, tot erecte, va reaccionar ràpid a la seva demanda. Amb lentitud, acoplant-se al ritme d'ella, fins que tots dos es van fondre, es van liquar i es van trobar sent sol un.

S'havia quedat embadalit contemplant l'escena. Es va donar compte que volia veure-la, que sol dos cops a l'any no eren suficient per ell.

Abans de que s'adonessin de la seva presencia va fer cap a l'aigua. Nedant va agafar el vaixell i va començar a navegar cap a l'horitzó. Va mirar enrera, la seva palmera ja havia sigut ocupada pels veïns. Pel que semblava no tenien intenció de parar fins tastar tot el palmeral

Solucions a les pistes

1 . La Déjà Vie 2. Al bar del Sol, a Gràcia 3. Té varies fotos i posts on apareix la platja 4. Sempre dic que el seu blog és el més colorista 5. Li encanta la geografia 6. La seva capçalera són unes pomes caramelitzades 7. Capital de Madagascar, Antananaribo (un repte que ens vàrem fer)

El regal d'en Denke a un servidor. Moltes gràcies company!!!

14 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Nano,
la Déjà Vie es "desfarà" amb aquesta dedicatòria!

Robertinhos ha dit...

Merci Veí, espero que li agradi

Clint ha dit...

Ostres tu...molt bé, li encantarà segur!!

Déjà vie ha dit...

uuuuuuuuuuuuuuuuuauuuuuuuuuuuuuuuu!! maco quina passada! m'ha encantat: la foto, el relat, la delicadesa, l'amor, la tendresa, la passió, les teves paraules encotonades (tb) i com no tu. ;) moltissimes gracies, és el millore regal q podria haver tingut com a bloggaire invisible. ooooooooooooooh q macu!!!! ( les pistes eren xunguetes, ehhhh) :P petonets.

Robertinhos ha dit...

clint
això esperi

déjà
m'ha fet il·lusió ser el teu blocaire invisible. Un petonàs guapíssima, amb permís del teu caballero andante

Joana ha dit...

Que xulo!
Quin regal més delicat...Sota la palmera...
Bon Nadal robertinhos!!

METIS ha dit...

sobren les paraules davant tant d"apreci.

petons

denke ha dit...

Holes!
Be, dons finalment soc jo el teu blocaire invisible...
Deures improrrogables no m'han permes passar tant com hagues volgut, xo bueno...
Espero que t'agradi el teu regal!

Sigorgik ha dit...

kina passada de regal-relat! de contemplatiu arribes a agosarat i finalment a llançat. felicitats robertinhos

Robertinhos ha dit...

joana
bon Nadal wapíssima!

denke
ara hi vaig corrents a mirar-ho. Em vaig imaginar que eres tu ahir!
per cert, el projecte bé? espero que sí, perquè sino la que m'espera!

sigorgik
ondia, m'afalagues. Moltes gràcies i benvingut

Waipu Carolina ha dit...

Qué bellos regalos para los amigos!
Eres un sol Robertinhos!

Felices fiestas y felices sueños

Metamorfosi ha dit...

Li has fet un regal preciós!

BON NADAL guapíssim!
Petons!

Déjà vie ha dit...

no puc deixar de mirar akstas fotos tan precioses sobre tot la d Yann Arthus, una passada, i aquest relat fet amb tant de carinyu, gracies.

Robertinhos ha dit...

carolina
Merci, feliz Navidad a ti también

meta
jo encara estic pendent de els teves calces! jejejejeje

déjà
merci wapa!una salutació al coprotagonista caballero andante!