"Camins, que ara s'esvaeixen
Camins, que hem de fer sols"
sopa de cabra a la Nit dels Anys
a vegades penses que el camí i l'acompanyant ja estan decidits, però de sobte et lleves un dia, i el conjunt de cansanci, sensació d'engany i exigencies fa que comencis a veure borrós el camí...i a l'acompanyant
3 comentaris:
Ostres!
quin text més brutal!
clar, concís... i especialment: real.
ptons.
espero que estiguis bé, però...
MAi no hi ha res segur, clar ni decidit "per tota la vida". Mai no diguis mai. És un error que s'apren a corregir amb els anys, jo tot just ara ho etsic "pillant"
rinxol
estic bé, encara que aquesta setmana ha sigut una mica borrosa. Això sí, el cap de setmana ha permés aclarir que és el més important de tot.
Molt bones les dues hores de mitja hora amb el café que feia temps ens deviem
sidlia
gràcies. La meva vanitat ha pujat 10 punts amb el teu comentari
Publica un comentari a l'entrada