Ahir em preguntaven com m'ho feia per riure quan em venien els problemes. Com podia ser que continués somrient encara que ells em vinguessin amb un problema rera l'altra. Com podia ser que després de que un camió s'havia mig cremat i haver tingut al responsable de taller intentant tornar-me un dels gols que li havia conseguit marcar tot el matí, encara em rigués. Com podia ser que vingués l'encarregat de Mercabarna amb més problemes i acabéssim rient els dos al meu despatx.
No hi ha cap secret, però costa molt interioritzar-ho.
Sóc bo, potser un dels millors de la delegació. No per coneixements del servei,per això encara no, sino perquè sóc un dels que més tècniques de management sap manejar amb total naturalitat. En sis mesos, he creat un clima de treball positiu. He convertit encarregats que es sentien la última merda en encarregats que saben que són bons, que es senten valorats pel seu cap. He aconseguit fer això salvaguardant la meva jerarquia, la que em correspon per càrrec. I aprenc ràpid i ho veuen. Tampoc em tremola la mà a la hora d'aplicar l'autoritat quan cal, encara que sempre intento ser raonable.
A més, vinc d'una empresa on ho vaig passar molt malament amb tres jefes que em demanaven el mateix de tres maneres diferents (i cap volia cedir) i que ni em recolzaven ni m'ensenyaven. Aquí on estic ara, tinc 1 jefe i a més intenta ensenyar-me quan la cago amb alguna cosa que ningú m'ha explicat, enlloc de clavar-me una bronca monumental. Això, ja és un motiu per somriure.
I sobretot, sé que tots els problemes són relatius i no hi ha res impossible.
Així que intento somriure.
Somriu
No hi ha res que tranquilitzi mes als teus treballadors que veure al seu cap somriure quan el vent bufa de cul
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada