NO
Jo vaig començar a tocar perquè duc el ritme per dins. Sempre m'ha agradat la percussió. Cert que no he començat a tocar fins el 2005, ja que sempre tenia por de gastar-me diners amb un instrument i que després no fos el que m'esperava.
Però a Paris, una nit, en la plaça al costat del Palais de Toquio (prop de Trocadero) hi havien percussionistes i malabars de foc. I un francés em va deixar el seu djembe i em va donar una mica de coneixements. I vaig sentir el ritme pujar per les mans, recòrrer el meu cos i tornar al djembe a través de les meves mans, però duent part de mi al ritme. Una sensació extranya. No us la puc descriure. a més, l'ambient era inmillorable. de nit. Paris. Gent jove. Malabars de foc al ritme de la percussió. Percussionistes fent un semicercle. Projeccions. Gent ballant. La Eiffel Tower amb les llums. I vaig oblidar els meus problemes. I vaig volar espritualment parlant.
Aquesta sensació no la tinc quan estic a les classes, ja que allí, encara que em relaxo, no toquem llargament. Anem tallant, corregint errors, provant coses noves, etc.
en canvi sí que la tinc quan toco en públic, perquè llavors no importa res.
Jo toco per mi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada