Ja he acabat de llegir el llibre de Neil Strauss.
No està malament.
El que m'ha agradat és que, al final, arriba a la mateixa conclusió que he arribat jo fa temps. Ell ha tardat unes quantes desenes de dones més que jo en adonar-se, però en fi.
Un rotllo d'una nit no t'omple, val més la pena compartir la vida amb una noia que t'ompli. I llavors no importa quantes tècniques dominis, quants openers, trucs, etc. et sàpigues.
L'única cosa que funciona (generalment) és ser un mateix.
1 comentari:
És molt cert. L'amor és especificidad i est ho resol tot amb senzillesa.
Saludos!
Publica un comentari a l'entrada