Un any i mig després m'han donat el dvd amb l'actuació de Gràcia.
Fa un any i mig, vaig tocar al carrer Mozart amb el grup de percussió dins de les festes de Gràcia.
En el DVD vec com he evolucionat. Les mans són més fermes ara, no cauen sobre el djembe com una massa de mantequilla flonja.
el que més m'ha impactat, són les meves cares. Déu meu! Tinc que procurar no fer cares. Les faig de tot tipus, amb riures torçats cap a la dreta, somriures desfigurats a l'esquerra, mirades a l`aire com si estigués veient fantasmes...el realment extrany és que els meus companys no marxessin esporuguits per les cares del seu company posseït pel diable.
Per si de cas no ho aconsegueixo, ja he preparat una excusa...
tocant el djembe exercites uns 69 músculs facials
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada