Vaig saltar al buit fa temps

sense saber que m'esperava.

Ara no trobo la clau

per sortir del limbo

on he quedat suspés.

I les ganes de submergir-me a l'aigua

són moltes.

L'esquena comença a estar

cremada pel Sol.

Joyeux Anniversaire!

Ha estat un mes complicat en el que no he tingut esma d'escriure.

Però avui és especial. Avui a les 17:40h farà 30 anys que sota la protecció d'una Lluna Nova, una d'aquelles grans i color mel, vaig nèixer en una clínica al barri de Sant Andreu Comtal de Barcelona.

Avui és un dia ennuvolat amb  la Mar esverada. Però així és com estic jo. Vaig entrar a port per reparacions fa uns mesos i encara estic. No he aconseguit no danyar les naus que estaven al meu costat i jo m'he embarcat en el que la gent denomina la crisis dels 30.

Crisis dels 30 o no, la veritat és que després d'haver aconseguit fer el canvi de rumb professional que quasibé ningú creia que aconseguís, ara estic immers en un altre viatge encara més dur. El de l'autoconeixement. El de saber per què sóc qui sóc i cap on vull anar. No diré que és fàcil, però com diu una amiga, tinc força i confiança. Força per no fer marxa enrera en aquest viatge i confiança en que tot serà per bé.

Així que quan acabi de navegar pels mars de l'interior espero tornar amb força i llum.

I amb els canons ben enllustrats, malgrat els 30 anys d'històries a bord.

¡¡¡SOM-HI!!!

Sant Jordi a Blogville 2011: 2 Roses per a les meves dues dones i 3 Roses per a les meves muses

Ha arribat el dia. Sant Jordi ja ha arribat un any més. Val a dir que aquest any m'agafa una mica regirat a nivell sentimental, però no em podia estar de participar en el joc del Veí. A més, a una proporció de 2 mosses per home, qui es pot negar?!!!

Des d'aquí, FELICITATS VEÍ! Ja saps que t'aprecio i nen, malgrat ser un bala perduda i un calavera i un ganapia i... en fi, que et tinc en alta estima i m'encanta ser el Petit Príncep del teu replà.

ROSA 1 : MONTSE - DES DEL MEU MAR   

He decidit regalar-te una rosa dels vents,

per a que segueixis el camí per aquest Mar blocaire

i que ara que tants blocs s'apaguen, el teu segueixi el seu rumb.

Em va agradar descobrir que ets de Blanes. M'agrada aquest poble

i m'agrada anar a menjar peix a Can Flores i perdrem pel botànic.

Sé que et drogues amb carquinyolis, com jo ho faig amb xocol·lata,

i he descobert que tens una col·lecció de vinils que no escoltes, un fill pintor, que ets escritora, que t'estresses però ets feliç, les teves receptes de cuina i les teves afinitats polítiques.

No sé si podré passar per la teva paradeta de Sant Jordi, però espero que amb l'ajuda d'aquesta Rosa dels Vents que tindràs que vigilar que no es desmunti (amb el que ha costat!!) segueixis governant el rumb de la teva vida.

ROSA  2 :  PILAR - A ENCESA DE LLUM

Em va agradar descobrir la joventut del teu blog i el complet que el tens. A més el sorteig em proveïa d'una parella de dones que es complementen a la perfecció. Una el epix, l'altra el vi i el cava. Una la Mar, l'altra la Llum del Far.

Malgrat el teu Anochecer, t'he anat descobrint a través de la Llum.

He trobat una dona que és capaç d'entendre converses sense paraules (Música a les vinyes) i que mescla la màgia amb la música i que, quan està sola sap escoltar el silenci i "connectar" amb sí mateixa tot recordant que ningú mor mentres sigui recordat.

Com tú destil·les en els teus posts, jo també crec que hi han coses que escapen a les nostres longituds d'ona visible i malgrat no tenir cap dream catcher a casa, penso que aquest Sant Jordi m'ha portat a descobrir el teu blog. Així que m'agradaria brindar amb tu per haver-nos conegut. Com prefereixes el cava, que millor que donar-te la rosa tot brindant amb un bon cava català, no un Codorniu o Freixenet, sinò d'aquells fets amb cura, amb amor, de bombolla fina i sabor balançejat. Perquè el cava, com l'amor o la vida o els blocs, es preparen lentament, escoltant el silenci i les converses entre instruments. I amb l'esperança que algú ens recordi després de morts.

Per a les meves dues dones...

Un fragment d'una misa Yoruba, religió de Cuba, indret on (junt amb Brasil), la música, la vida, la Llum i el Mar es fonen. Si la voleu escoltar, Roberto Fonseca la canta a "Misa Popular"

Si una luz redentora te llama Buen Ser

Y te llama con Amor a la Tierra

Yo quisiera ver a este Ser, cantando al verbo al Divino Emmanuel

Oye buen Ser, avanza y ven

que el Coro te llama y te dice ven

I també una cançò per a vosaltres, que sé que us agrada la música...

PER A LES MEVES MUSES

JOANA - LLUM DE DONA
DÉJÀ VIE
RITA

Perquè malgrat que dues no posteixin i l'altra no m'hagi tocat en aquest sorteig (i hagi vist com l'imperialisme ianqui ha ocupat un espai on ja voldria jo estar-hi ;)  ), sempre ocupareu un lloc especial en el cor d'aquest bloc.

I ja sabeu que per a vosaltres sempre tinc reservat un ball...potser, fins i tot, l'últim

Sant Jordi a Blogville 2011: Pistes finals

Per a les meves 2 dones...

Pista 8:  La bella Lola
Pista 9: La Rosa dels Vents
Pista 10: Les pistes anteriors tenen en comú un element que està present al títol d'una de les meves dones. A la del Merlot no li dic res, ja m'ha clissat fa estona.