Coco

Esta semana en que me siento vacío por dentro, como el coco al que le han extraído el agua.

Esta semana en que no tengo puente por decisión jerárquica.

Esta semana en que el Barça es eliminado de la Champions y relegado al tercer puesto en Liga.

Esta semana en que he debido rechazar el piso de protección oficial por ser una mala inversión (si lo quieres hacer legal, claro) que me suponía ver perecer el 60% de mi sueldo bruto a partir de ya en forma de hipoteca.

Esta semana en que se pone de manifiesto que a mi departamento viene todo el mundo a pedir cosas o a ponerlo a parir cuando alguna de tantas no ha funcionado bien, eso sí, como nos tocamos las pelotas no necesitamos más gente.

Es en esta semana cuando me convierto en Coco, el monstruo de las galletas, y sacio mi rabia machacando esas dulces galletitas de chocolate (la operación abdominal marcado deberá esperar otro año más...)

PUBLICIDAD : hey! que sol he rebut 6 de les 13 històries! Què passa amb vosaltres?

Les normes de la sauna

Estava estirat, com sempre que acabava de nadr unes quantes piscines, a la sauna finlandesa. Li agradava resistir la sensació d'agobiament que el calor sec li provocava, veure la seva pell perlar-se de suor i acabar navegant en el mar dels seus pensaments. En certa manera el relaxava.

De sobte la porta es va obrir. Merda, va pensar, com entrin molts ara tindré que sentar-me. Però no, sol era la noia del biquini negre que havia estat nedant al carril del costat.

Va escoltar el crit de les mol·lècules de la fusta quan la noia es va estirar a la bancada del costat.

Es curiós que en les saunes mixtes, les noies acostumen a bellugar-se amb pudor. Les dones un xic grassonetes, com era el cas de la que acabava d'entrar, tenien vergonya del seu excés de reserves i es movien de forma extranya, intentant tapar amb els braços el seu cos.

Estava immers en aquest idea quan va sentir un soroll extrany. Va mirar de reüll i es va quedar astorat. La noia s'estava tocant un pit, amassant-lo lentament, amunt i avall, fregant un mugró cada cop més erecte. Amb l'altra mà es resseguia la cuixa, palpant-se el sexe. El seu cos començava a fruir. No ho va poder evitar. La imatge el va excitar i aviat el seu membre va començar a marcar les dotze en punt. Ella, evidentment, ho va notar.

- Vine si vols i fes-m'ho tu.

Després de dubtar, amb les barreres socials del que implicaria que algú s'adonés de la escena a través del vidre de la sauna, va anar a sobre seu.

- Si no t'importa, prefereixo estar a dalt...ja saps, aquí fa molta calor.

La veritat és que li donava igual a dalt, a sota o al costat. Ara mateix sol volia descobrir el mugró que s'amagava rera el biquini negre. Enseguida ella va desfer el nus i la mostrar aquells pits coberts d'aigua i suor, coctail que va llepar i degustar a l'instant. La va mirar, amb els pòmuls vermells per la calor, quan ella li treia el membre del banyador i el començava a llepar fins que, quan estava completament erecte, va guardar-lo dins la seva vagina ample i tendra. Va anar fent, jugant al seu ritme. Els seus cossos eren plaer i suor, la calor ja no importava, anaven relliscant un dins l'altre, sense braços que amaguin excessos de greix, ni peces de roba que estorbin la passió.

Just en el moment en que deixava anar un esclat de plaer dins d'ella, que va explotar amb un gemec agut, apretant el seu pit contra la seva cara i abraçant-lo fort, la porta es va obrir. Era el vigilant de la piscina.

- Dispenseu, no sé de qui són les xancles blanques, però les normes són clares, no es pot entrar calçat a la sauna. Gràcies

Sant Jordi i el Barça

Sol en un dia tant especial per a mi com Sant Jordi, en que m'agrada estar amb amics, la familia i la gent que aprecio, podia haver passat que en Robertinhos rebutgés una entrada gratis per veure el Barça - Manchester (a lateral tercera graderia, tampoc us penseu...)...

Clar que després de la meva única experiencia al Camp Nou (derrota 1-2 amb el Liverpool...) quasibé millor que no hi vagi

Un nou premi

Ho diu la Jo Mateixa i ho canta aquella cançó tan famosa que diu "Robertinhos tiene un color especiaaaaaal!".
Doncs això, que la Jo Mateixa m'ha premiat i mira tu, que m'ha fet il·lusió.

Transmetre el premi a,

Joana : Perquè si parlem de Llum, qui millor?
Déjà Vie : Brillar com brillen els seus ulls en aquell post...en fi, no diré res més que sino el Spazzolino...
Rosa : que malgrat no publicar res desde la declaració de III República és unab bona joya.
Rita : La sirena de l'illa vermella
Marina : don't forget to keep that smile on your face baby!!! ;p
Tondo Rotondo : El primer bloc tarragoní que vaig començar a seguir i un dels més canviants.
Marc : Encara no et tinc linkat, però el teu blog il·lustrat m'agrada
Té la Mà Maria : Impressionant blog de fotografia
Anonymous Writer : Descobriment del 2008, però no per això de menor qualitat
Waipu Joan : ànims company, esperem el teu retorn al blog!