Always look on the bright side of life

aquests dies en que no em surten entrevistes, que porto cercant una feina 3 mesos però les ofertes que rebo no em convencen, que persones del meu entorn estan més capficades, que els amics - els pocs que queden o els pocs que tinc després de Paris - estan ficats en projectes personals i ens veiem mooolt poc, etc

en aquests dies és quan canto la cançó dels Monty Phyton a "Life of Brian" ( a l'escena final, en el camp de crucifixats) i em sonric...qué collons tot sortirà bé!!!!

Always look on the bright side of life, turup, turuturururu!


Monty Python
Always Look On The Bright Side Of Life

Some things in life are bad
They can really make you mad
Other things just make you swear and curse
When you're chewing on life's gristle
Don't grumble, give a whistle
And this'll help things turn out for the best
And...

...always look on the bright side of life
{whistle}
Always look on the light side of life
{whistle}

If life seems jolly rotten
There's something you've forgotten
And that's to laugh and smile and dance and sing
When you're feeling in the dumps
Don't be silly chumps
J ust purse your lips and whistle - that's the thing

And... always look on the bright side of life
{whistle}
Come on
Always look on the bright side of life
{whistle}

For life is quite absurd
And death's the final word
You must always face the curtain with a bow
Forget about your sin - give the audience a grin
Enjoy it - it's your last chance anyhow
So always look on the bright side of death
Just before you draw your terminal breath
Life's a piece of shit
When you look at it
Life's a laugh and death's a joke, it's true
You'll see it's all a show
Keep 'em laughing as you go
Just remember that the last laugh is on you

And always look on the bright side of life
{whistle}
Always look on the right side of life
{whistle}

Come on guys, cheer up

Always look on the bright side of life...
Always look on the bright side of life...

Worse things happen at sea, you know

Always look on the bright side of life...

I mean - what have you got to lose?
You know, you come from nothing
- you're going back to nothing
What have you lost? Nothing!

Always look on the bright side of life
{fade}

La recluta Salcedo

Podria tratar-se de la Tinent O'Neal de l'exèrcit espanyol. L'altre dia estava mirant l'Entre Linies, que emetia un reportatge sobre l'entrada de futurs "Nazío pa' matá".

Em van sobtar dos fets. El primer que mai entrarem en guerra amb Equador, ja que en cas de que succeís el nostre exèrcit es veuria mancat d'efectius al "desertar" la majoria al bàndol del seu país d'origen. I encara que el segon podria ser que les proves de coneixements van suposar uns 3 segons del reportatge - ja se sap que ara accepten a soldats amb un 4 a l'examen de coneixements -, es tracta d'una persona en particular, la soldat Salcedo. No sé si és perquè em fa gràcia el nom, la soldat Salcedo -ahí es na' -. Em va sobtar veure que, mentre em sembla que les noves generacions d'espanyols Rh 100% Patrio es pensen que tenen dret a tindre-ho tot resolt, la soldat Salcedo estava visquent a Barcelona i el seu somni era ser soldat de l'exèrcit espanyol. La noia ja podria tindre ilusions menys mortals, però el cas és que cada dia s'entrenava a la riba del riu Besós per preparar les proves físiques. Un temps de preparació llarg fins que arriva el gran dia. La soldat Salcedo tremolava dels nervis. Els avaluadors destacaven que aquesta dona transpirava il·lusió per vestir-se de caqui i anar a matar moros per conquistar un cascote perdut al Mediterrani on viuen 4 cabres i dos soldats. Al final la pobra recluta Salcedo suspén les proves de coneixements. Pobre, tan preparar-se a la riba del Besós i ha oblidat agafar un llibre de 1er d'ESO. Per sort, quan ja no em quedaven ungles i estava trucant al 11 8 88 per demanar el telèfon del quartel del Bruc i cagar-me en la cabra de la legión, el bo del Pellicer va alleugir la meva tensió. Els avaluadors havien vist tanta il·lusió en els ulls de la recluta Salcedo, tantes ganes d'agafar el Cegme i pegar quatre trets, que s'apiaden d'ella. Li diuen que si va a Zaragoza, les proves de coneixements són més fàcils... Més fàcils encara?????????!!!!!!!!!!!Al final, com a bona lluitadora que és, la recluta Salcedo va a Zaragoza, diu que (2+2-2)*2=4 i els avaluadors, sorpresos, l'aproven i la nominen pel Nobel de matemàtiques.

Em vaig alegrar que una persona que s'ha esforçat tant pel seu somni, finalment l'hagi aconseguit. Que la sort li hagi sigut propicia i hagi tingut una segona oportunitat. Ara estic content per la soldat Salcedo i perquè segurament la destinaran ben lluny - a mi que una persona sense gaires llums porti una escopeta i estigui entrenada per matar-me a 500m de distància em fa molta por -.

I en aquell moment vaig agafar el meu pc i vaig continuar buscant la feina que tant em costa trobar. I l'endemà vaig dir-me, enginyeria aeronàutica o física? Investigar els forats de cuc o dissenyant les naus per navegar-hi?

Celebration time

Miércoles 26 de mayo. El Barça va a la final de la Champions a Paris. Sí, a Paris. Podría hablaros sobre la casualidad o coincidencia de que precisamente sea Paris. Pero no.

Lo que quería comentar era el ambiente de celebración que se vivía en Barcelona. Cohetes, gente cantando el himno del Barça, coches y motos haciendo el ritmo con el claxon, alegría y seguro que en muchas casas sexo y encargo de niños...y ya se sabe, los niños vienen de Paris. Le pondrán de nombre Ronaldo de Assis Moreira? Anderson Luis de S0uza? Ludovic? Samuel? Carles? Lo jodido será si sale niña...que en Can FC Barcelona pocas hay.

Lo que me pareció lamentable fue ir a Canaletas (estaba en un pub justo al lado...sino no hubiera ido) y ver que la mayoría de los que celebraban eran quillitos de entre 12 y 16 años. A ver, en medio de un clima de preocupación sobre el comportamiento de las nuevas generaciones, el botellón, etc. , me encuentro manadas de animales de bellota, ataviados con camiseta o bufanda del Barça (excusa para la fiesta), botellón de Xibeca (generador de la fiesta) y ganas de liarla a gritos de sí, bis, bis, nos vamos a Paris (decoración de la fiesta). EViendo el panorama no me extrañan los 8 detenidos. Se veía venir. Si era el final de fiesta deseado por esta manada de australopitecus.

Y lo que me pregunté fue, que si aceptamos que no existe la generación espontánea, y suponiendo que tengan padre y madre, cómo sus progenitores dejan salir de su jaula a semejantes gilipollas?

Recuerdo cuando el Barça ganó su única Copa de Europa. Salí a la calle (mis padres no cerraron bien la jaula), llamé al timbre de la mitad de mis vecinos imitando el ritmo del Barça (que se jodan!) y después, nos juntamos 4 y compramos una buena botella de Coca Cola que nos trincamos entre risas, eruptos y alegría copera. Y a las 22h a casa, que tenía que cenar.

No digo que yo sea mejor que estos primates (perdón si algún simio se siente ofendido), porque ya sé que lo soy. Lo que digo es que con semejantes padres, siguiendo la teoría evolucionista de Darwin, óbviamente han conseguido aliviar su masa corporal eliminando en un 95% su cerebro, conservando sólo las funciones básicas : gritar, insultar, beber alcohol barato, golpear, agredir, destruir...

Me queda la esperanza de que sean estériles.

Take it

P1 : (sudado, corbata aflojada, despeinado, cara cansada) Cup of hope please!
P2 : Take it!
P1 : a little bit of happiness?
P2 : Take it!
P2 : do you want a little bit of fun, sir?
P1 : do you think it would mix well with...
P2 : Of course!
P1 : well, give me fun!
P2 : hey! take care with your words!
P1 : sorry...
P2 : take it
P1 : do you have love?
P2 : take it
P1 : and interesting things like concerts, sweet chats, street shows, etc?
P2 : sorry, we haven't street shows...but take it
P1 : do you think I will feel better ith this drink?
P2 : sorry, your hope spilt the cup...you will have to lick the floor for tastingthe fun, the love and everything you have asked...