dijous, de maig 20, 2010

13, Rue de Blogville, La clienta del colmado


Ja fa setmanes que cada dijous em queixo dels meus veïns...i molts us penseu que em queixo perquè sí.

Doncs avui us mostro a una de les meves veïnes.

Veieu quines infules que duu? Amb quina cara de despreci et mira?

Com s'agafa el moneder...com si li anés a robar?

A sobre es nota d'una hora lluny que ella no és rossa, que aquest cabell és postís. Però clar, ella es creu una madamme de l'alta societat.

Aquesta dona és la que es queixava de mi, m'ho ha dit el veí del replà. Es veu que es pensa que és una milionetis i no li agrada el meu aspecte. Però jo crec que ho fa perquè en realitat sap que jo la he calat, que compra el maquillatge al xino, que és mig calba i que té un affair sentimental amb el tanoca cec que us vaig ensenyar el dijous passat.

I tindrieu que haver vist com s'ha possat la molt pedant quan li he dit, "No fa falta que agafi tan fort el moneder, que tota la escala sap que allí no hi duu res, que va a comprar a la tenda d'ultramarins que ven peix podrit!!"

Avui he començat bé el meu dia.........

divendres, de maig 14, 2010

II "Déjà té la mà too much strong dona" Barbollaire dixit


Com ens va encantar organitzar la primera tongada, tornem a organitzar el Concurs de Fotografia "Déjà té la mà too much strong dona".

En aquesta segona edició hi han alguns petits canvis...entre ells el jurat (la Déjà Vie no sap si podrà participar-hi) i la temàtica de les categories.

BASES

Aquest concurs de fotografia està obert a qualsevol que vulgui participar-hi, sense importar sexe, edat, religió, color de la pell, estat financer, nacionalitat, alçada, si és blocaire, equip de futbol i/o olor corporal.

El jurat que escollirà el podium per a cada categoria estarà format per,

Té la Mà Maria
Llum de Dona
Barbollaire
Robertinhos
Déjà Vie (membre d'honor)

El concurs està estructurat en 5 categories,


Déjà Vie : Imatges paissatgístiques de platjes, llacs i/o rius

Té la mà Maria : Imatges artístiques, és a dir, on hi ha un treball evident de photoshop i o muntatge fotogràfic per tal d'expressar quelcom més que una imatge.

Too much strong : Imatges de fruites tropicals, maduixes, mores, cocos i/o cocktails (mojitos, caipirinhes, margarites...)

Llum de dona : Imatges de festes populars.

Barbollaire : Imatges de flors, ossos, ocells i/o insectes.


Les fotografies participants tenen que ser realitzades pels propis participants i enviades a robertinhos.paris@gmail.com indicant-ne la categoria a la que participa i una ressenya sobre l'autor/a (no sobre la fotografia, sinó sobre el fotograf).

El límit de fotografies per participant és de 1 x categoria, és a dir, un màxim de 5 en el cas que participeu a les 5 categories (1x5).

Data límit per enviar les fotografies : 7 de juliol de 2010

Data publicació guanyadors : 14 de juliol de 2010

Exposició de totes les fotografies participants : Abans del 20 de Juliol de 2010

Les imatges guanyadores de cada categoria serán publicades al blog d'en Té la Mà Maria.

Totes les fotografies participants es publicaran al blog d'en Robertinhos (i si ho desitgen, als de la resta del jurat).

La organització no es reserva cap dret sobre les imatges i cap dels membres del jurat en farà un ús econòmic.  Sou lliures, si ho desitgeu, de presentar les fotografies amb el vostre nom i/o bloc inscrit en elles.

A què espereu per a participar?!




dijous, de maig 13, 2010

13, Rue de Blogville, Rompetechos / Gratasostres

Foto : Helena Batlle / Maquillatge : Oaia (Cazcarra Image)

Veieu el que us deia?!

Aquest és el tanoca que no hi guipa i cada dos per tres em foto de lloros amb l'escala. El paio es pensa que la escala de la portera du al seu pis!

Per sort aquesta setmana la portera li ha fotut bronca. Em sembla que és el primer dia que la iaia treballa...sembla que les protestes veïnals de la darrera setmana han servit per alguna cosa.

Aquest tanoca que no veuria ni que Jesús li arreglés la vista, no sé si realment viu a la nostra escala o, com no hi veu, s'ha equivocat. Està tan cec que l'altre dia li vaig agafar 50€ que duia a la butxaca i el molt burru encara em dóna les gràcies...

Un altre detall d'aquest personatge és el mal gust vestint, però clar, si amb prou feines distingeix les ulleres del tanga, encara sort que vesteix correctament.

Ara bé, el que em sembla indignant és que qualsevol ganàpia es pugui colar a la nostra escala. Què pasa, que la portera no vigila? Així no m'extranyen els darrers robatoris que hi han hagut al veïnat!!! Aquest tanoca perquè és inofensiu, prou feines té per pujar-se la bragueta, però qualsevol dia entrarà algú que ens voldrà mal.

En fi, aquesta escala va de mal en pitjor...ja us explicaré més endavant el darrer capítol amb la dona del nas llarg a l'ascensor........

dimecres, de maig 12, 2010

Se busca otra nacionalidad


Voy a confesar una cosa,
estoy buscando en mi arbol genealógico algún pariente francés, holandés, americano, brasileño, cubano, etc. que me permita adquirir otra nacionalidad. Estaría bien poder ser hispano-francés-libanés-cubano, por eso del crisol de culturas y del buen rollito en mi sangre.

Toda esta tontería proviene del momento en el que hablando on un italo-argentino amigo mío (como de la familia), me comentaba que disfruta de los problemas y beneficios de las dos nacionalidades. Y pensé...esto es un chollo.

Sin embargo, lo que realmente mi hizo hervir la sangre y querer disponer de otra nacionalidad fue cuando me comentó que para obtener la nacionalidad española sólo se requieren 2 años. 2 años!!!! Es decir, que conseguir la nacionalidad americana es una quimera, la italiana requiere de 10 años en el país, etc. pero España, como es un país del buen rollito, el huy que dirán, no vamos a discriminar, todos somos iguales, vamos a amar al prójimo y haz el amor en lugar de la guerra (como diría el amigo Reverte), resulta que aquí cualquier recién llegado puede ser español en 2 años.

Después dicen que porque no tenemos sentimiento patriótico los muy gilipollas. Pues porque paso de sentirme parte de un país de chiste. Porque no puedo entender que un recién llegado pueda convertirse en español por pasar 2 añitos aquí destinado. Porque en 2 años uno no aprende la cultura, ni la historia, ni los intringulis regionales, ni el por qué tenemos a estos sinverguenzas e imbéciles por dirigentes... En 2 años se aprende el kit básico de supervivencia español,

- Ley del mínimo esfuerzo.
- Los problemas del país no importan, sólo si la Liga la gana el Barça o el Madrí.
- No hay crisis. Qué tal el Barça?
- No hay paro. Has visto el gol de Cristiano Ronaldo?
- Los españoles sólo tienen derechos, ninguna obligación.
- Catalanes caca, no bueno.
- La abstención en las elecciones es debido a que los españoles prefieren ir a la playa que votar a la panda de gilipollas que se presenta a los comicios.
- Todo terreno es apto para ser edificado.
- La educación es algo sobrevalorado. No hace falta tener cultura, vocabulario, respeto a los demás, civismo y esas mandangas.
- Tu pide. Si no te lo dan, acusales de algo.
- La culpa nunca es tuya o de tus hijos. Tu eres el mejor y tus hijos unos santos. Quien diga lo contrario es el culpable.
- Cuando conduzcas hazlo sin hacer uso de intermitentes, haciendo caso omiso de las señales de tráfico y sin respetar la distancia de seguridad. Un español nunca se deja adelantar!

Hace unos años desearía la independencia de Catalunya, pero viendo que "els nostres" gilipollas son como los de Madrid, prefiero buscarme otro país.