"Los miedos no se crean ni se destruyen, simplemente se transforman" - Robertinhos dixit en un discurso en Toastmasters modificando la famos Ley de Newton

Un dels punts positius de tenir un shock vital en que et quedes en un limbo sense capacitat de decidir és que, quan comences a recompondret, pots intentar escollir quins bocins de tú et quedes i quins vols intentar canviar.

CANVI. Aquesta paraula sempre m'ha agradat. Indica que no et quedes inmóvil, que evoluciones, que reacciones, que apliques la llei de la selva ("si et quedes quiet, estàs mort"). També he descobert la seva part més fosca i dolorosa. Quan no estàs preparat per a fer el canvi i aquest et ve de sobte.

Durant aquest temps, allunyat del blog, he continuat escrivint. He completat els 10 discursos a Toastmasters (un grup de gent que intenta millorar les seves capacitats d'oratòria i presentacions en públic). Així, he començat a lluitar contra la meva por de que parlant sóc més dolent que escrivint.

I seguint amb els canvis m'he apuntat a capoeira. Era una il·lusió de fa temps, que sempre havia declinat. Per a mi, que mai he fet la vertical, la roda o cap altre equilibri amb el meu cos (més enllà de ballar salsa), era un repte intentar fer aquesta dança-lluita d'origen brasiler i arrels africanes. Porto sol un mes, però m'agrada. La sensació de confiança i la energia que em transmet em permet encarar més canvis i vèncer més pors. Així, per exemple, després de 30 anys...he conduït una moto! I també he experimentat per primer cop el viatjar amb un skateboard.

A més, la capoeira és un esport molt social. Et permet conèixer gent de tot el món, de diferents estrats socials i amb diferents inquietuds.  I sí, et permet millorar el teu estat físic...

No crec que arribi el dia en que no tingui pors  (seria perillós aquest punt), però m'agrada que les pors d'avui no siguin totes aquelles que tenia ahir.

AXÉ!