Vaig saltar al buit fa temps

sense saber que m'esperava.

Ara no trobo la clau

per sortir del limbo

on he quedat suspés.

I les ganes de submergir-me a l'aigua

són moltes.

L'esquena comença a estar

cremada pel Sol.

Joyeux Anniversaire!

Ha estat un mes complicat en el que no he tingut esma d'escriure.

Però avui és especial. Avui a les 17:40h farà 30 anys que sota la protecció d'una Lluna Nova, una d'aquelles grans i color mel, vaig nèixer en una clínica al barri de Sant Andreu Comtal de Barcelona.

Avui és un dia ennuvolat amb  la Mar esverada. Però així és com estic jo. Vaig entrar a port per reparacions fa uns mesos i encara estic. No he aconseguit no danyar les naus que estaven al meu costat i jo m'he embarcat en el que la gent denomina la crisis dels 30.

Crisis dels 30 o no, la veritat és que després d'haver aconseguit fer el canvi de rumb professional que quasibé ningú creia que aconseguís, ara estic immers en un altre viatge encara més dur. El de l'autoconeixement. El de saber per què sóc qui sóc i cap on vull anar. No diré que és fàcil, però com diu una amiga, tinc força i confiança. Força per no fer marxa enrera en aquest viatge i confiança en que tot serà per bé.

Així que quan acabi de navegar pels mars de l'interior espero tornar amb força i llum.

I amb els canons ben enllustrats, malgrat els 30 anys d'històries a bord.

¡¡¡SOM-HI!!!