Buf, quina pols!!!

Aquestes setmanes han estat bastant intenses.

Per feina, pel rebuig que m'ha provocat aquest augment de presencia de la Multinacional als media, per l'acabament de les obres al pis, perquè em portaven els mobles al pis i perquè ja tenim dues peces molt importants: el llit i el sofà.

Perquè un bon lloc on descansar, sentar-te a llegir, a escriure o on poder fer activitats menys publicables és essencial (em refereixo a llegir els vostres posts, of course ;p)

A més, hem descobert que tenim un pis intel·ligent: quan endolles la tele es fonen els ploms.

Papito

Quan demà començaré a patir talls de tràfic per anar a la feina,

quan tampoc pugui anar amb metro perquè em tanquen la parada de Sagrada Familia,

quan vegi que el nostre país laic es gasta una morterada en que vingui el CEO de la Empresa,

em vindrà al cap algunes cançons d'aquest calavera.

No perquè siguin bones, o tinguin res a veure, sinò perquè quan alguna cosa no rutlla i nó farem res per evitar-ho,

sol ens queda fer-nos el boig (o anar fumats).