dimecres, de juny 30, 2010

Darrera setmana



Demà és un dia important...
per uns el primer dia com a president,
altres el seu aniversari,
altres s'examinen de teòrica del carnet B1,
altres comencen a la nova feina

i també encarem la recta final del concurs.

Quedaran 7 dies per a presentar les fotografies..

A QUÈ ESPEREU?

dijous, de juny 24, 2010

13, Rue de Blogville, El lladre


Què puc dir d'aquest bon home, l'únic decent de tota aquesta escala de tarats i gent sense ofici i benefici?

La portera el calumnia dient que no és de fiar, però treballa cada dia, sobretot en torn de nit i no torna fins al matí. Aguanta pacientment les bronques de la seva dona quan torna de treballar...diuen que la pobra era una model guiri d'aquestes de revista, però que li van detectar doble personalitat i li van fer el buit. Això no sembla importar a aquest bon jan que la cuida i va a buscar-se les garrofes cada dia per a mantenir-la.

Si no us creieu la bona fe d'aquest home, l'altre dia va obrir la porta de la suposada pensió, alliberant l'home que la bruixa havia tancat per a sodomitzar-lo... o l'altre dia que va entrar a casa de la iaia dels animals per verificar si la vella havia estat devorada pel tigre que hi té a dins...o quan va recollir de la butxaca del tanoca cec el bitllet de 50€ que se li anava a caure... En fi, són tantes les bones obres que ha fet que per ser justos l'haurien de fer sant.

Us deixo, que haig de marxar a treballar...no us espanteu si sentiu sorolls a casa, potser sóc us estic fent una visita

divendres, de juny 18, 2010


Ja tenim Dia D i Hora H per al desembarcament que tant desitjava i que anava cercant feia 2 anys.

No ha estat fàcil i en determinats moments estava a punt de deixar-ho correr, sobretot quan els qui treballen a rr.hh. em deien que em faltava experiencia per entrar com a professional i em sobrava per entrar com a becari (malgrat que l'Alepsi em va demostrar amb un gest que encara hi ha esperança...). Però finalment ho he aconseguit, batent en duel a candidats amb experiencia i superant les fòbies dels de rr.hh. que semblen no ser prou hàbils (no incloc a l'Alepsi) per crear paral·lelismes entre diferents posicions professionals i que no concibeixen un enginyer a un departament considerat "creatiu" (això donaria per un altre post).

Ara bé, per fi es produeix el desembarcament...

El dia D a la hora H m'incorporo com a professional del marketing en una multinacional.

dijous, de juny 17, 2010

13, Rue de Blogville, La mare dels nens odiosos


La veritat és que el que sento per aquesta dona es pot resumir en una paraula: Llàstima.

La pobre té que portar ella sola una casa amb 3 criatures que són com l'anunci de l'arribada del judici final i encara n'ha creat una quarta. Cada cop que la veig o la escolto està cridant desesperada a un dels seus engendres.

Respecte als seus descendents sol puc dir que fan enyorar Herodes...perquè n'hi ha per matar-los. No paren quiets i fan que al seu costat, el Daniel el Trapella sigui un adorable nen.

La veritat és que mai no la he vist amb el seu marit o cap home. Pel que sembla el marit la va deixar quan es va quedar prenyada del quart, encara que les males llengues diuen que el van matar els fills i està enterrat al jardi que té a la balconada.

Espero que a la propera reunió, podem fer fora aquestes criatures i tornar-les a prohibir per sempre més a l'escala, que no fan més que augmentar el cost de manteniment de l'immoble (per tot el que trenquen) i no deixar-me dormir durant el dia.

dijous, de juny 10, 2010

13, Rue de Blogville, La iaia dels animals


La veïna que us presento aquesta setmana és una iaia que, si us la trobeu pel carrer, enlloc d'ajudar-la a creuar el carrer li fotrieu una empenta quan vinguessin els cotxes!

Bèstia? Tros de quoniam? Com es nota que no viviu en aquesta escala de tarats!

Aquesta iaia és una vella encarcarada que no fa més que protestar i difamar a la resta de veïns (que d'altra banda, amb alguns ja té raó la vella...). Però això no és el més greu. Desde que va veure la serie aquella del Felix de la Fuente que es creu una mena de salvadora dels animals...a casa hi té de tot. Ahir mateix, enlloc del despertador em va despertar el gall que té a casa. I un cop que vaig fer una visita a casa de la iaia, de poc que no se'm cruspeixen entre el lleó i el tigre que té a la cuina. Encara sort que em vaig escapar amb una mossegada dels cànids que té al menjador.

Ara bé, cada cop que truques a la urbana per denunciar aquest focus d'infeccions que suposa tenir un pis com a granja d'animals, em contesten que no troben al mapa el 13 Rue de Blogville...que em dec equivocar de municipi. Cabrons!

En fi, que no sé que fer, perquè avui la pantera que té al balcò ha pujat al meu pis i s'ha menjat al Piulí, el meu canarí flauta. Vaig a veure si trobo algun altre ocellot groc per fotre a la gàbia i que la meva dona no s'enteri.

Sobre la vaga del 5% - Carta d'una amiga funcionaria

Després de l'escrit d'ahir, una amiga funcionaria em va escriure un correu electrònic sobre el tema. Crec que, partint del meu escrit (de caire més generalista), és bo anar agafant noves dades i punts de vista.

Refermar que, de moment, segueixo en contra de la vaga pel 5%, malgrat que exclouria d'aquesta norma als funcionaris de rendes baixes. Potser ho entendria si quan va haver-hi tal destrucció de llocs de feina al 2008 (i fins avui...), baixades de sou i 0 creació de llocs de feina, aquestes mateixes persones i sindicalistes haguessin protestat igual.

De fet, ahir llegia que desde que va començar la crisis, els llocs de treball públics havien augmentat un 12,7% mentres els llocs de treball privats havien disminuït un 3,5%. I això porta a un altre tema. Com veureu, la meva amiga em proposa fer les oposicions. Més enllà de que els meus objectius professionals difereixen del funcionariat, si volgués ser-ho té un gran valor en el ponderat d'aquestes si has estat interí o no, i pel que em comenten això és un possibilitat que va bastant a dit o "endoll".

Respecte al punt que comenta de llicenciats entre funcionaris fent funcions per sota els seus estudis...sol dir que si volen poden aplicar al mercat laboral normal...on, ja dit de passada, el mobbing per a que deixis la empresa sense tenir que pagar un acomiadament improcedent està a l'ordre del dia. I no denunciïs, que quedes "fitxat" i et repercuteix per a futures feines.

Finalment, dir que si les oposicions són dos anys i són cares, ara a la resta se'ns demana llicenciatura, masters i idiomes (angés més, com a mínim una altra llengua esrangera). A més, es demana que t'actualitzis constantment, motiu pel qual sempre tens que estar fent cursos i masters que, a més de temps, requereixen de part del teu sou.

Abans de deixar-vos amb l'escrit de la meva amiga (2 mails diferents), dir que sóc conscient que generalitzo i que hi ha funcionaris que no encaixen en la meva descripció de la situació. També que el meu escrit es tindria que ampliar amb més dades (a favor i en contra) i que una cosa està clara: Sempre paguem els pobres mentres que els polítics (com el Montilla maravilla) viuen amb tots els luxes i sous de director general.

Amigo Robert,

te aconsejo que la próxima vez te documentes más sobre la trayectoria del funcionariado y de otros puntos que mencionas en tu escrito. Voy a ver si soy capaz de asesorarte punto por punto a lo que has argumentado en contra de la huelga, ya que de los puntos a favor estoy de acuerdo contigo, solo que añadiria bastantes más y tampoco se trata de hacer una lista interminable.



Primero: estamos de acuerdo que un 5% afecta más a los que más cobran. Pero piensa un poco, quitar un 5% a funcionarios que cobran de 800 a 900 € es una injusticia, así como congelar el sueldo tanto a funcionarios como a los pobres pensionistas que han estado trabajando toda su vida para cobrar una paga miserable. Solución: aplicar esta medida a todas aquellas personas, funcionarios o no funcionarios, que su sueldo sobrepase los 2.000€, que las hay y muchas.

Resultado los que cobran esa cantidad posiblemente van a vivir igual de bien, sin embargo dile a una persona que cobra 800€ y que hace maravillas para llegar a final de mes, si va a poder subsistir si le quitan 480€ anuales y con la perspectiva de que no le van a aumentar el sueldo en los próximos años.

Teniendo en cuenta que el gobierno de Felipe Gonzalez, nos congelo el sueldo durante ¡¡¡¡¡¡ 7 años !!!! y que tuvimos una perdida adquisitiva del 40%, encuentro razonable luchar para que no se vuelva a repetir (la actual medida es solo el principio y como ya sabemos de que va el tema, nos adelantamos porque ya le estamos viendo las orejas al lobo).



Segundo: el funcionario tiene el puesto fijo porque para ello ha tenido que aprobar unas oposiciones, en las cuales ha tenido que competir, muchas veces, con mas de las 300 personas que tu nombras por puesto (en mi caso habia 450 aspirantes por plaza convocada). Estar bien preparado para superar la nota de 439 rivales, conlleva sacrificar al menos 2 años estudiando unas oposiciones, con el consiguiente gasto de academia, libros, material etc., que seguramente no será tan caro como los masters, pero barato tampoco es. Y todo esto después de haber estado estudiando una carrera para no poder ejercerla, porque a pesar de lo que la gente cree y de la fama adquirida (merecidamente por los abusos que se cometieron en el pasado) los funcionarios tambien tenemos estudios y estamos realizando tareas inferiores a estos. Si se hiciera una estadística de la gente Licenciada que hay entre los funcionarios te sorprenderias.

Que no trabajamos bajo presión?, que se lo digan a los que tienen unos objetivos que cumplir y si no los alcanzan no les pagan la productividad. Tambien estamos sometidos a jefes cabrones que, de acuerdo, no tienen la posibilidad de despedirte pero si de hacerte la vida imposible dandote las peores faenas, con lo cual acabas rebotandote, y si no le sigues el juego empieza haciendo expedientes que se convierten primero en falta leve, luego en grave y acaba con suspensión de empleo y sueldo.



Bueno ya creo que es suficiente, podria seguir ilustrandote sobre los funcionarios de carrera con muchas más explicaciones, pero como se que eres un chico inteligente ya lo habrás entendido. Que independientemente de los motivos que hayan llevado a cada persona a ser funcionario, nadie nos ha regalado nada, no le debemos nada a nadie, que lo que hemos conseguido lo hemos ganado a pulso y que no tenemos que agachar las orejas ante las injusticias que quiere hacer el gobierno.

Y yo me pregunto si tan bueno es para ti ser funcionario, que haces perdiendo el tiempo ¡¡¡¡¡PREPARATE UNAS OPOSICIONES!!!!!!



Un beso de una de tus amigas funcionarias.



Muy bien Robert,



veo que eres comprensivo cuando te razonan las cosas, puedes colgarlo en tu blog, como tu quieras. Yo solo queria decir algo más.

Que en vez de estar hablando de lo que comporta un 5%, que si lo funcionarios, que si la empresa privada etc.

Lo que tendriamos que hacer es ponernos todos de acuerdo, en hacer ver al gobierno que las medidas que quiere imponer son una autentica basura.

Cuando rapidamente conseguirian luchar contra la crisis tomando en consideración unos cuantos puntos:



- Realmente se necesitan tantos coches oficiales.

- Tanto guardaespaldas.

- Tanto viaje oficial

- Comidas de negocios en restaurantes lujosos

- Tanto Ministerio, ministros, presidentes, vicepresidentes, delegados, subdelegados, etc, etc

- Sueldos vitalicios? Porque?

- Presupuestos para proyectos que superan diez veces el valor real. Quien chupa???

- Vender el suelo a desalmados que despues construyen y multiplican el valor de la inversión en un 300%, a cambio de una comisión?

- Ayudas a los bancos para que sigan cobrandonos el dinero a precio de oro?



Seguiría, pero me va subiendo la tensión y mi salud esta por encima de todo.



Y luego, la primera medida que quiere aplicar el gobierno es bajarle el sueldo a los funcionarios y no subir a los pensionistas????

Venga ya !!!!!!!

Adela

Gracias Adela por darme más datos sobre el problema i aportar tu opinión al debate

dimecres, de juny 09, 2010

Sobre la baixada del 5%

http://www.sipse.com/imagenes/23062009/23062009118963806.jpg

Per a elaborar la meva opinió sobre la vaga del 5% que volen fer els funcionaris, tinc elements a favor i en contra...

A FAVOR
- La crisis està causada per bancs i executius, i ara qui veu retallat el seu sou són la base, els funcionaris.
- La retallada de sou dels polítics és ínfima.
- No s'ha penalitzat als bancs, immobiliares i altres agents per la situació.
- El Govern mantè les prestacions socials, sent en regions com Andalusia bastant exagerades.
- El Govern mantè el Ministerio de Igualdad, al Vice-tercer i altres secretaries (com la Secretaría para la lucha contra el cambio climático) que es podrien suprimir per estalviar costs.
- Es mantenen les pagues vitalicies a ex-presidents, les pensions vitalicies a ex-diputats i altres beneficis economico-fiscals als centenars de polítics que ocupen Congrés, Senat i cambres autonòmiques.
- Es mantenen destacaments militars a l'estranger.
- La selecció espanyola no para de fer stages a Austria, etc.


EN CONTRA
- L'aplicació de la reducció de sou varia segons l'ingrés de nòmina, de manera que afecta més als funcionaris que més cobren.
- Els funcionaris tenen el lloc de feina assegurat de per vida, no es preocupen per EREs, acomiadaments improcedents i/o contractes escombraria.
- Els funcionaris disfruten d'un horari de feina (normalment) bastant bo.
- Els funcionaris no tenen avaluació de rendiment, on un jefe injust et pot acomiadar basant-se en un informe de rendiment bastant irreal.
- Ser funcionari s'ha convertit en un refugi pels que no volen competir en el mercat laboral o han sortit rebotats d'aquest. També hi ha gent que defuig de responsabilitats i troba llar d'acollida en el funcionariat. De manera que, tan dolent no deu ser.
- Els funcionaris no s'han vist afectats fins ara per una situació que desde 2008 afecta a la majoria de la població, amb un atur cada cop més alt, la inexistència d'ofertes laborals, els sous baixos per posicions que requereixen d'una elevada qualificació  (actualment, un enginyer de procés junior cobra 6000 euros menys que a 2008), etc.


Basant-me en aquests punts diré que malgrat que fan falta altres mesures per ajustar-se el cinturò, principalment en el propi Govern i en la classe política, estic en contra de la vaga. Una reducció de sou del 5% és ínfima davant la situació actual del mercat laboral espanyol, sobretot tenint en compte que no han de patir pel seu lloc de feina i no tenen que acreditar masters i postgraus (cada cop més cars...) per poder optar a competir amb 300 persones per una posició per la que es paga 6000 euros menys que fa 2 anys. Per tant, mentres que no es reguli el funcionariat segons les polítiques del mercat laboral (informes de rendiment professional, possibilitat de reducció de plantilla, acomiadaments per baix rendiment, acomiadaments per incompliment de l'horari laboral, avaluació del seu comportament de tracte al client, etc.) considero que aquest estament no té dret a queixar-se i organitzar una vaga general davant la retallada del govern, ja que ells són els primers que no juguen segons les regles del joc de la resta de treballadors de la empresa pública i/o privada.

Comentari a part mereixen els sindicats i els sindicalistes...un estament refugi de vividors, favoritismes i inútils professionals. I que no em venguin que defenen els drets dels treballadors, perquè fa anys que ja vaig deixar de ser cec malgrat continuar sent un gilipolles (per no fer-me sindicalista i viure de la rondalla).

dimarts, de juny 08, 2010

love @ first sight


Ja arriba l'iPhone 4, la darrera meravella d'Apple.

Tecnològicament parlant, per mi (usuari del 3G), l'iPhone és de lluny el millor dispositiu que he manejat (pel meu gust, per sobre de BlackBerry).

D'altra banda, Apple torna a demostrar que sap fer marketing. Els "foros" i la resta de "mentideros" ja fa mesos que van plens de comentaris sobre el iPhone 4 després d'una suposada "filtració accidental", quan un enginyer de software es va deixar "per error" el nou dispositiu a la cafeteria. D'això se'n diu calentar motors, enmig de la campanya del iPad, per a que els amants de l'iPhone estiguem atents a novetats.

L'elecció de l'eslogan de llançament és, segons la meva opinió, excel·lent: "Todo vuelve a cambiar. Otra vez". Així obre avui la web d'Apple. Ens agradi o no, l'iPhone va revolucionar el mercat de la telefonia mòbil i, si ve el 3GS era principalment una millora en velocitat, el iPhone 4 suposa una segona revolució. No sol en tamany del mòbil, ressolució de pantalla i aplicacions, també en transmissió de dades, videoconferencia, duració de bateria (per fi!!!), multitasking...

Apple ha demostrat una especial atenció al consumidor. Totes les millores de software han respós a demandes dels usuaris de iPhone (corta-pega, poder escriure amb el dispositiu en qualsevol posició, etc.). Amb aquest nou dispositiu continuen demostrant aquesta política, atenent a demandes com major durada de la bateria, poder tenir diferents aplicacions obertes al mateix temps, una càmara millorada i videoconferencia.

Un dels problemes del iPhone per augmentar el seu market share era la obligació d'adquirir-el amb Movistar. Amb l'iPhone 4 aquesta limitació desapareix, per alegria de molts usuaris que no volien passar a Movistar i per alegria dels que esperem una rebaixa en el preu degut a la competencia ;p

Finalment comentar que Apple ha controlat els tempos, quan ja ha aconseguit 2.000.000 d'iPads venguts (es ven un iPad al món cada 3 minuts), ara torna a animar els mercats amb un nou gadget.

Com diu la web d'Apple,

iPhone 4. En muchos sentidos, el primero.
Mientras los demás intentaban ponerse a la altura del iPhone, Apple ya estaba trabajando para crear nuevas prestaciones y hacerlo más potente, más fácil de usar y más indispensable que nunca. El resultado es el iPhone 4. Lo mejor que le ha pasado al iPhone desde el iPhone.

En definitiva, una obra mestra del marketing i de com crear necessitats que ahir no teniem...

divendres, de juny 04, 2010


Escoltava les paraules del Pujol ahir, seguides de les investigacions del cas Pretoria, del cas Millet, de les retallades de Zapatero, de la crisis, de l'atur...

I pensava que si internet permet trobar en 24h la persona que va penjar una foto d'un gat dient que l'anava a maltractar gràcies a l'ajuda dels internautes, per què no estalviar-nos uns quants € fent nosaltres mateixos les investigacions sobre corrupció?

Això sí, aquest cop, tanquem d'una puta vegada al Millet i a la resta de la troupe que surten amb cara de pobres compungits mentres per l'esquena s'emfoten de tothom i disfruten dels € robats.


dijous, de juny 03, 2010

13, Rue de Blogville, La mestressa de la pensió


Heu vist a aquesta dona del nas llarg, quina cara fa? No us penseu que és de disgut, no,sinó que és el primer home de tota la escala que ha aconseguit "caçar".

La pobra va més calenta que un ferro roent, quasibé tant o més que la senyora que us presentava fa unes setmanes.

Segons m'ha comentat la portera, aquesta dona diu que té una pensió, però jo crec que en realitat té un d'aquests pisos que es lloguen per hores i clar, la pobra, tant llogar el pis per aquests menesters i ella sense poder-hi sucar...

Ara bé, sembla que darrerament ha aconseguit dues preses, aquest pobre de la foto que intentava fugir just quan ella li ha tancat la porta de sortida i el cec tanoca a qui vaig agafar 50 euritus.

Malgrat aquestes darreres captures, la dona encara té la sang calenta. Avui me la he tornat a trobar a l'ascensor i em volia despullar allà mateix...i mira que jo sóc un home casat!

A més...us heu fixat quin cul té? Segur que es deu asseure en dues cadires!

REUNIÓ JA!!!

dimecres, de juny 02, 2010

29 Ron Barrels!


Lluitant com a la vella cançò del pirata
esperant a poder arribar a port
i celebrar-ho com és tradició a una bodega del port,
entre riures, dones, amics i una bona ampolla de ron.

A prop del canvi de dígit,
veient els somnis que han quedat enrera,
els complerts i els no complerts,
i feliç dels nous somnis que han anat naixent pel camí.

D'una cosa estic content. Malgrat tot el que m'ha anat passant, les desil·lusions de no poder complir amb certs desitjos,
mai he deixat de somiar.


Gràcies Rita pel teu comentari. M'ha fet molt feliç. Vaig estar a la Illa Roja fa uns mesos, però les fotografies que li vaig fer no et feien justicia.