Fa una setmana em van explicar un acudit, el del lloro, el mag i el Titanic. Em va fer força gràcia i vaig pensar que feia temps que no m'explicaven un acudit bo (pel meu gust...).
Això em va fer pensar en la gent que explica acudits. Abans sempre hi havia en el meu entorn algú que n'explicava. Ara no n'hi ha ni rastre. S'han extingit? Estan amagats per vergonya? Ja no es creen bons acudits a Catalunya? O bé, tal com està el panorama, no és moment per acudits
L'acudit en qüestió diu...
Saben aquell que diu...que la nit en que el Titanic xoca contra un iceberg, davant del pànic regnant el capità demana al mag del vaixell que distregui amb algun truc a la esporuguida gent que s'acumula a coberta mentre acaben de preparar els bots de salvament.
El mag comença la funció.
- Veieu aquesta moneda que tinc a la mà dreta? doncs...tatxan! Ja no hi és!
De sobte, entre els aplaudiments del públic, es sent la veu d'un lloro que està a la coberta superior.
- La té amagada a la màniga, la té amagada a la màniga!
El mag, irritat, segueix la funció
- Veieu aquestes dues monedes? Doncs, tatxan! Ja no hi són!
Immediatament el lloro...
- Les té a l'altra màniga! Les té a l'altra màniga!
Putu lloro, pensa el mag. Emprenyat, continua.
- Aquí tinc un barret i...ep! Què hi ha aquí? Tatxan, un conill!
Els crits de sorpresa entre el públic són generals. I de sobte el lloro...
- El barret té doble fons! El barret té doble fons!
Amb aquestes que, després d'esguerrar-li la funció, quan la gent està als bots de salvament, casualitats del destí el mag i el lloro acaben a la mateixa barca. Un a cada punta, tots dos es miren fixament, desafiants. Continuen així durant hores. Finalment, el lloro parla,
- D'acord, no endevino el truc. On collons has fotut el vaixell?
Marxo a descansar una setmaneta a Menorca abans de finalitzar les vacances i reincorporar-me a la rutina.
