Coco

Esta semana en que me siento vacío por dentro, como el coco al que le han extraído el agua.

Esta semana en que no tengo puente por decisión jerárquica.

Esta semana en que el Barça es eliminado de la Champions y relegado al tercer puesto en Liga.

Esta semana en que he debido rechazar el piso de protección oficial por ser una mala inversión (si lo quieres hacer legal, claro) que me suponía ver perecer el 60% de mi sueldo bruto a partir de ya en forma de hipoteca.

Esta semana en que se pone de manifiesto que a mi departamento viene todo el mundo a pedir cosas o a ponerlo a parir cuando alguna de tantas no ha funcionado bien, eso sí, como nos tocamos las pelotas no necesitamos más gente.

Es en esta semana cuando me convierto en Coco, el monstruo de las galletas, y sacio mi rabia machacando esas dulces galletitas de chocolate (la operación abdominal marcado deberá esperar otro año más...)

PUBLICIDAD : hey! que sol he rebut 6 de les 13 històries! Què passa amb vosaltres?

Les normes de la sauna

Estava estirat, com sempre que acabava de nadr unes quantes piscines, a la sauna finlandesa. Li agradava resistir la sensació d'agobiament que el calor sec li provocava, veure la seva pell perlar-se de suor i acabar navegant en el mar dels seus pensaments. En certa manera el relaxava.

De sobte la porta es va obrir. Merda, va pensar, com entrin molts ara tindré que sentar-me. Però no, sol era la noia del biquini negre que havia estat nedant al carril del costat.

Va escoltar el crit de les mol·lècules de la fusta quan la noia es va estirar a la bancada del costat.

Es curiós que en les saunes mixtes, les noies acostumen a bellugar-se amb pudor. Les dones un xic grassonetes, com era el cas de la que acabava d'entrar, tenien vergonya del seu excés de reserves i es movien de forma extranya, intentant tapar amb els braços el seu cos.

Estava immers en aquest idea quan va sentir un soroll extrany. Va mirar de reüll i es va quedar astorat. La noia s'estava tocant un pit, amassant-lo lentament, amunt i avall, fregant un mugró cada cop més erecte. Amb l'altra mà es resseguia la cuixa, palpant-se el sexe. El seu cos començava a fruir. No ho va poder evitar. La imatge el va excitar i aviat el seu membre va començar a marcar les dotze en punt. Ella, evidentment, ho va notar.

- Vine si vols i fes-m'ho tu.

Després de dubtar, amb les barreres socials del que implicaria que algú s'adonés de la escena a través del vidre de la sauna, va anar a sobre seu.

- Si no t'importa, prefereixo estar a dalt...ja saps, aquí fa molta calor.

La veritat és que li donava igual a dalt, a sota o al costat. Ara mateix sol volia descobrir el mugró que s'amagava rera el biquini negre. Enseguida ella va desfer el nus i la mostrar aquells pits coberts d'aigua i suor, coctail que va llepar i degustar a l'instant. La va mirar, amb els pòmuls vermells per la calor, quan ella li treia el membre del banyador i el començava a llepar fins que, quan estava completament erecte, va guardar-lo dins la seva vagina ample i tendra. Va anar fent, jugant al seu ritme. Els seus cossos eren plaer i suor, la calor ja no importava, anaven relliscant un dins l'altre, sense braços que amaguin excessos de greix, ni peces de roba que estorbin la passió.

Just en el moment en que deixava anar un esclat de plaer dins d'ella, que va explotar amb un gemec agut, apretant el seu pit contra la seva cara i abraçant-lo fort, la porta es va obrir. Era el vigilant de la piscina.

- Dispenseu, no sé de qui són les xancles blanques, però les normes són clares, no es pot entrar calçat a la sauna. Gràcies

Sant Jordi i el Barça

Sol en un dia tant especial per a mi com Sant Jordi, en que m'agrada estar amb amics, la familia i la gent que aprecio, podia haver passat que en Robertinhos rebutgés una entrada gratis per veure el Barça - Manchester (a lateral tercera graderia, tampoc us penseu...)...

Clar que després de la meva única experiencia al Camp Nou (derrota 1-2 amb el Liverpool...) quasibé millor que no hi vagi

Un nou premi

Ho diu la Jo Mateixa i ho canta aquella cançó tan famosa que diu "Robertinhos tiene un color especiaaaaaal!".
Doncs això, que la Jo Mateixa m'ha premiat i mira tu, que m'ha fet il·lusió.

Transmetre el premi a,

Joana : Perquè si parlem de Llum, qui millor?
Déjà Vie : Brillar com brillen els seus ulls en aquell post...en fi, no diré res més que sino el Spazzolino...
Rosa : que malgrat no publicar res desde la declaració de III República és unab bona joya.
Rita : La sirena de l'illa vermella
Marina : don't forget to keep that smile on your face baby!!! ;p
Tondo Rotondo : El primer bloc tarragoní que vaig començar a seguir i un dels més canviants.
Marc : Encara no et tinc linkat, però el teu blog il·lustrat m'agrada
Té la Mà Maria : Impressionant blog de fotografia
Anonymous Writer : Descobriment del 2008, però no per això de menor qualitat
Waipu Joan : ànims company, esperem el teu retorn al blog!

Inscrits al I Meeting Blogger

Finalment no serem tants com a les macrofestes del Veí, però el número que tenim no està mal...tretze. Com Jesús i els 12 apòstols, com Rijkaard, els titulars i Laporta, com l'edat mitjana a la que els joves d'avui en dia perden la virginitat...

Els valents i valentes que participen al joc són,

A la porteria : Clint

Lateral dret : Anonymous Writer

Central dret : Déjà Vie

Central esquerra : Veí de Dalt

Lateral esquerra : Joana

Migcampista : Jo Mateixa

Extrem dret : Marina

Extrem esquerra : Tramuntana

Davanter centre : Robertinhos

Mitjapunta estrella : Rita

Davanter centre : waipu Joan

Entrenadora : Metis

Segon entrenador : Borrego

a veure si guanyem la Champions amb aquest equipàs!

Sobre meeting blogger

JA SOM 10 ELS INSCRITS!

La llista de participants està a la part dreta superior del blog, sota la foto del Calvin...

La Tramuntana i la Rita ja han enviat les seves històries!

a veure si el Veí tmbé fa publicitat i arribem als 25!

I Meeting Blogger 2008

I MEETING BLOGGER 2008

Com sembla que sou prous els que us apunteu, anem a tirar-ho endavant. El Veí i la Jo Mateixa, experts organitzadors m'heu demanat normes. Doncs anem a veure, la veritat és que no en tenia pensada cap. Però som-hi...Ho faré en castellà, per i algú de fora de les fronteres de Catalunya s'anima.

La intención del Meeting blogger es que cada uno de los participantes cree un relato de temática libre en el que aparezca como personaje uno de los otros participantes y yo (ya dije que Robertinhos tiene ganas de protagonismo!). No importa qué papel déis a cada uno ni lo qué le hagais hacer. Si alguna vez habéis querido compartir una noche sorpresa con Rosa, la del piso de abajo, pues esta es vuestra ocasión!

Las normas serían las siguientes,

1. La fecha límite para inscribirte es el 20 de abril.
2. La inscripción se hará mediante mail a robertinhos.paris@gmail.com
3. El relato es de temática libre. La única condición es que aparezca como personaje un@ de los participantes y Robertinhos.
4. El relato o texto puede ser escrito en prosa o en verso, en catalán, castellano, inglés o francés.
5. La extensión máxima es de 250 palabras.
6. Si es vuestro deseo, podéis adjuntar una foto con el texto. Por favor, no la peguéis, adjuntarla al mail.
7. La fecha límite para mandar el texto a robertinhos.paris@gmail.com es el 1 de mayo.
8. Diáriamente colgaré tres textos de los recibidos, que podréis votar durante esa semana. La puntuación dependerá del nº de participantes, pero por ejemplo, si hay 10, podréis asignar a un relato un 10, a otro un 9, a otro un 8, etc. Sé que cuesta decidir poner un 10 a uno si no los conocéis todos, pero así hay más emoción...también podéis no votar!
9. El orden de publicación será por estricto orden de recepción excepto mi relato, que será el último en publicarse.
10. El ganador tendrá la oportunidad de conocer en persona a uno de los personajes de su relato, es decir, al/ a la otr@ participante o a mi.

Bé companys, dir-vos que em fa molta il·lusió que us hagueu apuntat. Jo Mateixa (gràcies per la publi!), Veí, Clint, Déjà Vie, Tramuntana, Joana, Té la Mà Maria, Marina...esteu ja apuntats!

Proposta de joc : Meeting blogger 2008

Foto presa a la darrera festa a cal Veí de Dalt

Us voldria proposar un joc que sol serà possible si us aveniu a participar-hi.

La idea és que cada un dels participants escrigui una història en que aparegui un dels altres participants en el joc i jo, en Robertinhos (sí, vull acaparar protagonisme, què passa?) Entre tots els relats es farà una votació. El guanyador/a podrà escollir si vol conèixer o no a un dels dos blocaires protagonistes del seu relat.

Una proposta arriscada d'en Robertinhos...us hi apunteu?

Premis

La Joana, Llum de Dona i persona que val deu vegades el seu pes en or, m'ha distingit amb aquest premi, el primer del 2008, per a ubicar-lo al costat del thinking blogger i altres premis del 2007.

Transmetre aquest premi a,

Rita : La sirena de l'illa vermella, pel seu blog on tant t'hi trobes un poema, com un escrit, com una reflexió...perquè poc a poc, la seva illa es va convertint en un continent

Metis : Perquè malgrat que darrerament està de morros, té un estil directe i agressiu

El Viatger : Perquè malgrat que poques vegades acerto, entre ell i les notes històriques d'en Veí, m'apropen una mica més Barcelona

Sigorgik : Ella no escriu poesia, la poesia la vesteix a ella.

Mon : Perquè malgrat que es pensa que a Tiana tots tenim piscina particular, el seu garrofer té més noticies que un TN!

Té la Mà Maria - Reus : Les seves fotografies em fan obrir la boca i exclamar : ooooh!Què xulo!

Finalment la Rita m'ha fet arribar el premi Dardo, que no sé si és un premi o que ha fet pràctiques de tir amb el meu Calvin... ;) M'ha encantat la descripció del premi, perquè m'ha fet pujar l'autoestima bloggaire després de no estar entre els 100 nominats al llibre de la catosfera... “El I Lliurament de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de prestigi reconegut en el món de la literatura. Amb aquest premi es reconeixen els valors que cada blogaire mostra cada dia en l’esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.; que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, el qual és i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

Aquest premi el transmeto a,

Clint : un crack. No sol em fa riure amb el seu bloc, sinó també amb el seu fill i els seus comentaris. Un mestre del somriure i del mall, que darrerament deu tenir a casa del ferrer...

Déjà Vie : No sé que li ha donat el cepillito azul que està meditant de deixar el blog...És un dels meus blocs preferits tant per disseny, com per les fotografies i encara més pels texts. Com ja he dit il cops, el bloc que vull tenir quan el meu bloc sigui gran!

Veí : El mus que fa que tots els blocaires catalans montem orgies literaries...

Jordi i Marta : Perquè sota el mugró hi ha molta vida i es veuen moltes coses!

Joan / Carolina : darrerament en Joan sol apareix a les fotos, però l'amor i la solidaritat estan presents en cada post

Joana : Perquè sense tu, la catosfera no seria el mateix

Rokia Traore

Dissabte vaig anar a veure el concert de Rokia Traore al Teatre Zorrilla de Badalona.
M'encanta la veu d'aquesta dona, però vaig quedar fascinat per com ballava. Flexible i sensual, et fan venir ganes de practicar danzes africanes.
Vaig acabar el concert ballant, com la major part del públic, al ritme de la música.

En el concert em vaig trobar al meu amic Youssouf, propietari de la botiga Farafina (Vigatans 2) de la qual us he parlat. Em va comentar que degut a l'article sobre el seu negoci aparegut al QuèFem? de La Vanguardia, dissabte va tindre més gent del normal. I el bolso fet amb una matrícula es va vendre després de dos mesos. No hi ha res com ser fashion victim i seguir les recomanacions d'una revista cool, no?

Queda pendent el meu viatge en cos a l'Àfrica, el meu esperit, pel que sembla, ja hi ha viatjat.

Preguntes

El perillós de les preguntes és no tenir-hi respostes

Una de altos vuelos

Después de que Clickair dejara en el suelo a varios pasajeros porque alguien se despistó de cambiar el horario de invierno a verano (eso de la hora más, a las dos serán las tres y tal), me llega una nueva noticia, esta vez directamente a mi mail.

El año pasado, en mi esperado regreso a Paris, a la vuelta Vueling dejó mis maletas en Charles de Gaulle . Casi un año después recibo un mail de Vueling en el que me dan 100 euros si prometo ser buen chico y no emprender ninguna acción legal adicional sobre este tema. La verdad es que pasé de la sorpresa, a la incredulidad y finalmente a reírme.

Y justo leo que estan pensando en fusionar Vueling con Clickair.

Estoy esperando ansioso el despegue de esta fusión...el aterrizaje será digno de "aterriza como puedas". Como decía el dialogo de esta peli,
- Estás nervioso?
- Sí, un poco.
- Es tu primera vez?
- No, ya he estado nervioso otras veces.

Shine a light

Recordo el que vaig dir dos dies abans de l'estrena...ho retiro.
Reconec que has de ser aficionat als Rolling Stones, ja que el 90% del film és una gravació made in Scorsese del concert al Beacon Theatre de New York. Ara bé, el director ha sabut captar amb les càmeres el que suposa un concert dels Stones abans, durant i després. He vist diversos concerts dels Rolling en gravació i haig d'afirmar que es nota la mà del Scorsese, la selecció dels plans en cada moment, les llums, els angles de gravació, el lloc seleccionat per a dur-ho a terme...capten de manera sensacional el perquè no hi ha actualment cap grup que ofereixi un espectacle en els seus concerts com els Stones.
Dels músics convidats (no sé per què a Espanya els Rolling no conviden a ningú a tocar amb ells), Buddy Guy va estar fregant la genialitat! Quina veu!
I enmig del film entrevistes dels 70 als Stones en les que en el segon any en Mick Jagger afirmava que no esperava haver arribat tan lluny i que calculava un any més de vida al grup o quan a la pregunta d'un periodista de si es veia cantant d'aquella manera als 60 afirma "Yes, easily".
Són llegenda viva...i aquest film els immortalitza.

Té dents!

Poc seny que em queda i el dentista em vol treure els queixals, que em provoquen una sobrepressió interdental que danya el meu esmalt i augmenta el risc de caries (de fet me n'ha trobat una el molt perru!)

Ara bé, avui em començat el dia amb el START ME UP dels ROLLING STONES a la radio...una senyal premonitoria?

PD : LA RADIOGRAFIA DE LA FOTO NO ÉS MEVA, L'HE TROBAT A SANT GOOGLE. Ara bé, quina putada de queixals, no? ;p

Frases que es diuen...

http://silyoga.bahiadesign.com/sociedad-la-otra-realidad/el-poder-de-la-palabra/

Ahir em dormia amb les paraules de l'entrevista a Vicenç Ferrer que va emetre el 33, en les que deia que un savi és aquell que ho sap tot i que hom no es pot considerar savi si no té com a mínim 90 o 100 anys.

Avui a La Contra (com a la iaia Maria de la amiga Marina, a mi també m'encanta aquesta secció), llegia unes paraules d'en Juan Gorriti, fuster.

He trobat una gran definició d'aprenentatge "Primero abres la ventana, luego ves, y luego aprendes. No se abren las ventanas sólo para ventilar".

I una de les millors definicions d'amor a la pregunta de "Què li va enamorar de la seva dona?"..."Era la época de la minifalda. "¿Qué vas a hacer el jueves?", le pregunté , y hasta hoy. ¿Qué siento por Charito?Lo mismo que un imán por otro. Hemos tenido nuestras broncas...Es muy difícil leer el interior del otro."

Desitjaria poder arribar a la seva edat sabent com expressar, amb tanta sencillesa, conceptes tant complicats.

Un cop més m'adono que les coses més importants a la vida no s'aprenen en un aula de formació (universitats, etc.).

Segurament, agafant les paraules d'en Vicenç Ferrer, savi no és aquell que arriba als 90 o 100 anys, sinó aquell que arriba als 90 o 100 anys i ha viscut la vida amb els ulls oberts.

En paraules d'en Vicenç Ferrer, "si vols ser ric, dóna el que tinguis. Si vols ser pobre, no donis res".

M'encantaria poder veure algun dia citades les meves paraules (i no en un judici)

Shine a light

Per fi aquest divendres arriba el film que en Clint i jo esperàvem...Dubto que en Martin Scorsese, per molta bona voluntat que hi hagi possat, pugui copsar en una pantalla la màgia d'un directe dels Stones. Però si més no, serà un film per anar a veure...espero que no surti del cine com amb el musical dels Beatles

START ME UP!

Una de templarios

A raíz de la notícia que apareció hace días en un periódico inglés, newspaper le llaman ellos con bastante lógica, de que en Gran Bretaña ha surgido una organización que reclama al Vaticano que le sean restituidos a la Orden de los Pobres Caballeros del Templo de Salomón los poderes espirituales que tenían antes de que el Vaticano quemara al último Gran Maestre y excomulgara a la Orden; ha surgido un buen debate con un compañero de trabajo. Según indica el artículo, la reclamación se basa en los documentos que han salido a la luz (la pública, porque antes sólo estaban a la luz de la Empresa) en las que el Papa de la época (Clemente V) declara que mandó perseguir a los Templarios por las presiones recibidas por el rey de Francia Felipe IV el "Hermoso".

A esto ha surgido el tema de que actualmente la ONU se encuentra instalada en el Líbano. Si trazamos la ruta de los emplazamientos de la ONU veremos que podemos llegar, más o menos de forma contínua, desde Europa a Oriente Medio en una especie de IV Cruzada...Os imaginais una Jerusalén "reconquistada" por la ONU para el Cristianismo? Y los Templarios en el asiento de sus Jeep con las Ray Ban?

De hecho, la idea no es tan descabellada. Pero da miedo pensar en una posible meta del Temple de unificar el credo mundial y, a partir de la creación de un mando religioso, globalizar el comercio y el conocimiento. Qué pasaría con los que somos animistas, con los no creyentes, los Testigos de Jehová y todos los que no compartimos el credo de la Empresa? Me puedo imaginar un destino similar al del fallecido Jaques de Molay....

Aunque visto que con los políticos actuales estamos caminando hacia nuestra propia extinción, quizás no estaría mal morir por tus ideas...para variar.

PD : La foto no liga con el texto, pero espero que os hayais reído