Humor y trabajo

Después de leer La Contra de hoy sobre humor en el trabajo, he ido riendo con actitud positiva al despacho del jefe.

Quería pedirle un futbolín para echar unas partidillas después del desayuno con mis subordinados, mejorar la sensación de equipo y tal.

De su respuesta he deducido que del aumento de sueldo mejor ni hablamos...

Eso me pasa por creerme lo que sale publicado en los periódicos!

Yesterday

Era el darrer estiu abans de tornar al món real, quan les festes es repetien cada cap de setmana i com sempre havia considerat, una festa no és festa si no s'acaba veient sortir el Sol cantant, perdó, assassinant a sang freda una cançó amb tots els amics de farra.
Veniem de "cremar" Paris i disparàvem les darreres municions a Barcelona, abans de decidir a sortir del resguard del port i aventurar la seguretat del vaixell a alta mar.
Queda distant en la memoria, però proper en el cor. Recordar com una nit de festa et pot fer sentir tan proper a la gent m'han fet venir ganes de tornar a la carretera, a sortir cada divendres, perdent el coneixement del que podia haver fet al matí següent.
Sóc un home d'extrems i passional, a qui li costa trobar el punt mig.
Sóc un home que enmig de la mar, la bruixula li ha començat a girar continuament en 360º.
Sóc un home a qui ningú li podrà pendre la calidesa dels seus records.

PD : Als observadors, amb aquesta i altres fotos que he penjat al blog ja podeu adivinar qui s'amaga darrera en Calvin. No, no era el que vestia la samarreta d'en "Naranjito"!

In memoriam

Murió hoy en Miami, a los 89 años, el maestro del contrabajo y creador del mambo Israel Lopez Cachao.

De padre, abuelo, bisabuelo, tatarabuelo...contrabajistas, este virtuoso creó el mambo y puso una magia a las descargas, donde cada instrumento tenía el espacio para improvisar y caminar entre el jazz, la salsa y los ritmos latinos.

Popularizado en el mundo entero gracias a Andy Garcia, este músico nos deja varios discos.

Recomendaros, para los que no habeis escuchado nada suyo, que os inicieis con el disco "Ahora sí".

Maestro, a gozar!

Fènix

A vegades tenim que morir sense mort per a renèixer sabent apreciar i gaudir de la vida

Pobres egoïsmes

Ahir vaig compartir part de la nit amb 26 persones més. No va ser una orgia, va ser una reunió de possibles futurs veïns.

La reunió em va servir per veure l'egoïsme de la gent, les estrategemes polítiques...com persones que es van quedar fora per 5 o 7 persones ara volen crear mala sang per tal de que no arribem a acord o per a que els joves de 25 anys mileuristes que els hi ha tocat el pis no puguin trobar una fòrmula que els hi permeti entrar-hi a viure, tenint que rebutjar-hi (i per tant ser una de les 5 o 7 persones que estaven en llista d'espera que agafen un pis dels rebutjats).

Aquesta setmana el meu jefe ens ha deixat a tots els enginyers sense vacances avui.

I el de banc, per a l'estudi d'hipoteca em demana l'extracte del meu conte bancari. Jo li vaig dir que no en tenia que fer res el banc de com gasto els meus diners, com si vull gastar-ho tot en putes. El meu pare va donar-li una resposta de la qual encara em ric. Quan el de banc va trucar a casa per a insistir en el tema de l'extracte bancari, mon pare li va contestar que després d'haver estat interrogant i torturant el porquet guardiola on guardo els meus estalvis, el molt cabró es negava a donar-nos un extracte. Després d'uns instants de silenci el de banc va dir que no hi havia problema, que al cap i a la fi, aquell punt era voluntari...

En fi, que estic visquent la meva propia Passió...m'acabaran crucificant?

Posta de Sol

Et trobes enmig de tot el teu entorn, tot el que coneixes, però perdut. Fa temps que sense adonar-te has perdut el rumb. Aquell futur tan clar ara no deixa de ser una aquarel·la difuminada. Ets incapaç de dir amb certa certesa on estaràs d'aquí a uns mesos. Tot passa massa ràpid i res com t'agradaria.
Mires com es pon el Sol, com la resta continuen poc a poc, pas a pas. Tu ets incapaç de fer cap moviment. Sembles un depredador, sigilós, ocult entre la savana. En realitat estàs ocult d'ells.
Has de triar en un moment en que no pots predir que et passarà d'aquí sis mesos. Has de triar entre uns desitjos que no saps si es poden acomplir i un clàssic que tens a l'abast. Decidir entre el segur o el poder anar allà on sempre has desitjat, malgrat que potser et moris igualment sense haver-ho vist. El temps passa, els animals s'allunyen.
Et reincorpores, mirant les urpes que temps enrera eren motiu de converses i llegendes.
Trobes forces de dins. Mires al Sol, que encara t'envia un raig de llum. Somrius. No està tot dit. Pesadament t'incorpores. Et llepes el bigoti, mentre t'incorpores. Una espurna s'encén als teus ulls. Camines sense tocar el terra. No ha advertit la teva presencia. Quan vol saber que ha passat, s'ha trobat que amb la força del teu salt t'has abraonat sobre el seu coll. Descarregues tota la rabia acumulada.
La seva sang fa fluir de nou la teva.

Trens que passen

Es suposava que seria un cap de setmana de relax, però no ho ha sigut.

Sembla que tinc via crucis de Setmana Santa. Si fos cristià cridaria el crit de guerra dels templers, "Si Déu vol", però com no ho sóc crido el crit de guerra dels culers "mecagoncony!"

Ha sigut un cap de setmana en que els nervis de la feina, dels pisos, etc. no m'ha permés relaxar-me, descomprimir-me.

I el diumenge reunió dels "afortunats" que ens va tocar un pis a Can Jordana a Tiana en el casal del poble. En total 30 de 50. No sé si tots veuen perillar el poder pujar a un tren on sol uns pocs poden pujar-s'hi. Però de moment té bona pinta, ja que sembla que hi ha voluntat de lluitar malgrat que som conscients que en llista d'espera hi ha gent amb la cartera plena de bitllets esperant que nosaltres no pugem al tren per a pujar-s'hi ells a la següent estació.

Quo Vadis fill meu, que diria aquell...

Petició d'ajuda

En el meu petit món, creia que per fi m'havia tocat una loteria. La del pis de protecció oficial. Per una vegada, els polítics feien quelcom pels joves a Tiana. Uns pisos de protecció oficial a Can Jordana.

Ara ens trobem pisos de 40m de ptes (240.400 euros) i que l'única avantatge que tenim és que si subroguem la hipoteca de l'IMPSOL, no tenim cost de subrogació, obertura i cancel·lació. Ara bé, com la hipoteca és a 25 anys, tenim lletres mensuals de 900 euros, just el que els joves quasimileuristes del poble podem pagar.

Volen que els joves de Tiana es casin amb la parella actual per a pagar a mitges el pis? sóc l'únic jove pobre del poble?

En fi, agraïria als blocaires de Tiana que difonguessin l'adreça CANJORDANATIANA@GMAIL.COM entre els seus coneguts que puguin conèixer a altres adjudicataris que es trobin que no poden assumir aquestes condicions.

Pel que he parlat amb els afectats (pel mateix) de la promoció de pisos de protecció oficial a Can Sastre (Montgat) es poden aconseguir coses interessants si ens ajuntem i aconseguim que els polítics que sols es preocupen de nosaltres cada quatre anys es mobilitzin.

Gràcies!

PD: Si escolteu Radio Tiana, aquest matí m'han fet sortir en antena per explicar breument el meu cas.

Fórmulas imposibles

La de gente que ha muerto sin encontrar esta fórmula

La de gente que pagaría para encontrarla

Y los pocos que pagarían para matar a quien fuera capaz de encontrarla

Pd : Visto que no se entendía, en el comentario intento explicar lo que pretendía

Jornada electoral

Verdad es aquello que cada uno quiere ver

Sorpreses oficialment protegides

http://javiercasares.com

L'Ajuntament de Tiana va oferir fa un any una promoció de pisos de protecció oficial. Tots els que haviem tingut la sort de sortir escollits en el sorteig pensavem que ens havia tocat la grossa.

Ara resulta que un cop rebuts els plànols i els preus, el pis més econòmic val 240400 €, a pagar un 10% ara, un 10% en 12 mesos i el 80% restant en el moment de l'entrega de claus. Tenint en compte que les condicions mínimes per a entrar en la promoció era guanyar 10000 euros anuals, com pot un mileurista pagar una lletra mensual de 1300 euros mensuals?

Trucant a l'IMPSOL, agència de la Generalitat que promou aquesta promoció de pisos, et diuen que no són pisos de protecció oficial, sinó pisos de preu concertat. Llavors per què en els plànols surt "habitatge de protecció oficial"? Per què després de comprar el pis no el puc vendre com em surti dels collons perquè està subjecte a les condicions de protecció oficial durant 90 anys?

Un cop més, toca fer campanya per a mobilitzar-nos i conseguir unes condicions que poguem assolir. De moment, ja he creat un correu canjordanatiana@gmail.com.

Com sempre, els polítics s'omplen la boca amb paraules que després no són el que realment et trobes

Despegan?

http://claugr.blogspot.com/2007/08/y-volar.html

Leía hoy la Contra atraído por el titular "la ebriedad es un derecho humano fundamental", cuando vi la frase "nuestras vidas insatisfactorias, esclavizadas por el rendimiento económico".

Justamente la semana pasada pensaba en este tema. Al final, después de dos décadas sólo soy un número más dentro de un sistema que a mi modo de ver no conduce a nada. ¿Por qué os levantais cada mañana y "trabajais" 8 horas en un puesto que sólo os aporta dinero para soñar y stress para morir?

El sentimiento que se apodera de mi es complicado de gestionar. Unas ganas fuertes, tangibles, de dejarlo todo y hacer un cambio de rumbo. Ir hacia el sueño de montar un chiringuito en una playa de esas que a mi tanto me gustan y donde mi mayor preocupación sea qué voy a comer por la noche.

Sin embargo, esos cambios implican tener un valor del que no dispongo ahora mismo. Y sino valor, las ganas.

A propósito de este tema, en un periódico leía que una figura respetada de nuestra sociedad opinaba que había muchas mentes brillantes arruinadas por la holgazanería. Y me sentí identificado. Dispongo de un expediente académico brillante hasta que en la uni me di cuenta de que todo ese esfuerzo no había servido para nada, ya que mi formación como persona humana no había sido todo lo brillante que yo hubiera deseado. A partir de allí ajusté el esfuerzo al mínimo para aprobar. Y creo que no soy el único que lo ha hecho. Creo que cuanto más brillante es uno o de cuanto más capacidad de pensamiento analítico y/o lógico dispone, antes se da cuenta de que la vida que nos han diseñado no sirve más que el papel mojado en que se han convertido nuestros primeros versos de amor.

Sigo teniendo esas ganas de dejarlo todo, sobretodo tras la bronca del boss de hoy, pero me siguen faltando las fuerzas. Es fácil dejarlo todo en un papel o en un blog, pero no hay tantos que hayan dejado su medio éxito profesional, su piso en propiedad, sus amigos conocidos y sus amigos desconocidos; por el sueño utópico de una playa en que la vida cobre por fin el sentido para lo que fue concebida.