Make me smile

Artist: Steve Harley

Song: Make Me Smile (Come Up and See Me)

lyrics :

You've done it all, you've broken every code

And pulled the rebel to the floor

You spoilt the game, no matter what you say

For only metal - what a bore!

Blue eyes, blue eyes, how come you tell so many lies?

Come up and see me, make me smile

Or do what you want, run on wild

There's nothing left, all gone and run away

Maybe you'll tarry for a while

It's just a test, a game for us to play

Win or lose, it's hard to smile

Resist, resist, it's from yourself you have to hide

Come up and see me, make me smile

Or do what you want, run on wild

There ain't no more, you've taken everything

From my believe in Mother Earth

How can you ignore my faith in everything

When I know what Faith is and what it's worth

Away, away, and don't say maybe you'll try

Come up and see me, make me smile

Or do what you want, run on wild

Xocolata 74% (II)

Al final, com la vida, et vola de les mans

Vides Sonores Originals

Teniu la possibilitat d'escollir 50 cançons per a dissenyar la BSO de la vostra vida. Quines escollirieu?

si hi han plays!, penjaré la meva

1,2...dorm

m'adormo...

en...

1...

per a disfrutar al límit la meva vida...

quan estic despert...

m'adormo...

en...

2...

per a sorpendre a tothom amb la meva energia...

per a tindre forces per a somriure durant tot el dia..

m'adormo...

en...

3.........

Xocolata 74% cacao

per a endolçir la boca,

per a relaxar el cos,

per a tindre un moment zen,

per a veure els problemes amb tranquilitat,

i el 74% de cacao perquè és el punt de la vida,

amarg al principi,

i un regust dolç després

Camins

"Camins, que ara s'esvaeixen
Camins, que hem de fer sols"

sopa de cabra a la Nit dels Anys

a vegades penses que el camí i l'acompanyant ja estan decidits, però de sobte et lleves un dia, i el conjunt de cansanci, sensació d'engany i exigencies fa que comencis a veure borrós el camí...i a l'acompanyant

Què fer quan no saps què fer?

s'accepten suggeriments per a una tarda de diumenge....

per cert, he decidit no anar al concert de Gilberto Gil a menys que fagi rebaixes del 50% (com a mínim)

Kentucky Fried Raten

Quan ara aneu de vacances a l'espai, a més de la Gran Muralla a la Xina, podreu veure la gran imatge de la cara del Coronel Sanders al desert de Nevada.

Com diu Quim Monzó a la Vanguardia d'avui, la idea de KFC és que si de veritat hi ha alienigenes KFC sigui la seva cadena de fast food.

Jo opino que el que ha aconseguit KFC és donar als turistes espacials un bon motiu per a que se'ls hi treguin les ganes de tornar a la Terra. I als al·lienigenes una bona excusa per a destruir una espècie animal totalment en decadència

Vacances

quan vec això

i suspiro...

i m'imagino a la platja en banyador, un mojito, escoltant el so de la natura...

m'adono de tres coses,

1. No m'agrada el fred

2.No m'agrada l'hivern

3. Tinc ganes d'agafar vacances

Love is my religion

ho canta Ziggy Marley. Jo crec que és una bona religió. Clar que hi ha gent que confon Love amb Make Love. I llavors no deixen de buscar frases enllaunades per a superar la seva baixa autoestima, quan el primer que tindrien que fer és revisar que no funciona a la seva vida.

En temps d'extremismes religiosos de tot tipus, va bé recordar que és, essencialment, el més important.

Lesions

Hi han lesions musculars que afecten a una de les teves extremitats motrius que, a vegades, poden arribar a afectar-te a un nivell més alt, el cor (espiritualment parlant...)

Arsenal vs. Liverpool

Today I went to see a football match of the Premier League with a friend. We went to quiet man, a quiet irish pub. There we met a english man. I supposed that he was a friend of my friend, but then I discovered I was wrong.

I have a theory: English people establish new relationships when they drink or when they watch football matches

Robertinhos, né à Paris l'année 2005

Al igual que li ha passat a una amiga el cap de setmana passat, jo també em vaig retrovar a Paris.

Allí va nèixer Robertinhos, l'alter ego d'en Robert. El més festiu, rialler, el percussionista, el passional, el danzaire...el que va fer que quan sonava Mariacaipirinha tot el grup d'erasmus anés a buscar-lo a la discoteca per ballar al seu costat.

Robertinhos aglutina el millor d'en Robert, intenta eliminar el pitjor i dóna vida i forma a les seves passions.

Paris té alguna cosa que fa que algunes persones reneixem

Jo vaig renèixer meitat català, meitat brasiler. De la fusió, surt Robertinhos.

I continuem fusionant...

El boig de la ronda litoral

com deia Gerard Quintana amb aquella cançó del seu primer àlbum "Ben endins", jo sóc el boig de la ciutat, jo el vaig matar.

Així és, vaig matar, sense pietat, sense compassió i vaig sentir una alegria immensa envaïnt-me. Vaig destroçar cada boçí. I no tinc càrrec de consciència. La cançó de Mariacaipirinha del Carlinhos Brown ha mort, i jo sóc l'assassí. Els fets van ocorrer ahir, a la Ronda Litoral, a les 15h.

La van possar a Europa FM. Ells són còmplices d'aquest crim.

Aquesta cançó és el símbol del naixement de Robertinhos (el alter ego d'en Robert).

Vaig començar a devorar-la, a destrossar-la amb cada corda vocal i vaig començar a moure el cap, i els braços.

El de davant va posar l'intermitent i va canviar de carril. el de darrera no es va tornar a apropar a menys de 20 metres del meu vehicle.

Mai ho oblidaran, la sang de la música esquitxava les finestres del meu C3.


Sóc el boig de la Ronda Litoral, jo la vaig matar...

Gràcia 2005

Un any i mig després m'han donat el dvd amb l'actuació de Gràcia.

Fa un any i mig, vaig tocar al carrer Mozart amb el grup de percussió dins de les festes de Gràcia.

En el DVD vec com he evolucionat. Les mans són més fermes ara, no cauen sobre el djembe com una massa de mantequilla flonja.

el que més m'ha impactat, són les meves cares. Déu meu! Tinc que procurar no fer cares. Les faig de tot tipus, amb riures torçats cap a la dreta, somriures desfigurats a l'esquerra, mirades a l`aire com si estigués veient fantasmes...el realment extrany és que els meus companys no marxessin esporuguits per les cares del seu company posseït pel diable.

Per si de cas no ho aconsegueixo, ja he preparat una excusa...

tocant el djembe exercites uns 69 músculs facials

Smile

Ahir em preguntaven com m'ho feia per riure quan em venien els problemes. Com podia ser que continués somrient encara que ells em vinguessin amb un problema rera l'altra. Com podia ser que després de que un camió s'havia mig cremat i haver tingut al responsable de taller intentant tornar-me un dels gols que li havia conseguit marcar tot el matí, encara em rigués. Com podia ser que vingués l'encarregat de Mercabarna amb més problemes i acabéssim rient els dos al meu despatx.

No hi ha cap secret, però costa molt interioritzar-ho.

Sóc bo, potser un dels millors de la delegació. No per coneixements del servei,per això encara no, sino perquè sóc un dels que més tècniques de management sap manejar amb total naturalitat. En sis mesos, he creat un clima de treball positiu. He convertit encarregats que es sentien la última merda en encarregats que saben que són bons, que es senten valorats pel seu cap. He aconseguit fer això salvaguardant la meva jerarquia, la que em correspon per càrrec. I aprenc ràpid i ho veuen. Tampoc em tremola la mà a la hora d'aplicar l'autoritat quan cal, encara que sempre intento ser raonable.

A més, vinc d'una empresa on ho vaig passar molt malament amb tres jefes que em demanaven el mateix de tres maneres diferents (i cap volia cedir) i que ni em recolzaven ni m'ensenyaven. Aquí on estic ara, tinc 1 jefe i a més intenta ensenyar-me quan la cago amb alguna cosa que ningú m'ha explicat, enlloc de clavar-me una bronca monumental. Això, ja és un motiu per somriure.

I sobretot, sé que tots els problemes són relatius i no hi ha res impossible.

Així que intento somriure.

Somriu

No hi ha res que tranquilitzi mes als teus treballadors que veure al seu cap somriure quan el vent bufa de cul

Step up!

Saltava, s'expolsava la pols del dia, els malentesos, les tensions...saltava, donava patades a l'aire, volava pel ritme, amb el ritme...

1h després aterrava sobre l'step.

Ja s'havia purificat

Bolo!

de cara a desembre-gener segurament tocarem a la sala Castelló. De moment, sol serà per amics i coneguts dels percussionistes. La entrada serà de 2-3 euros (per pagar al tècnic de so), tindrem que portar begudes entre tots (no hi ha barra) i tindreu l'oportunitat de tocar si voleu.

Pot semblar cutre, però estic molt il·lusinat per tocar fora del local d'assaig!

Festival del Mil·leni

Gilberto Gil al Palau de la Música

Aquest cop aviso amb temps...el concert és al gener però aniré a treure entrades aviat.

Qui s'apunti, que ho digui ara

Hombre morenito busca...

acompañante para el concierto de Chano Dominguez, emmarcado dentro del Festival de Jazz. La entrada no es barata (de 18 a 38 euros). Lugar : Palau de la Música. Día : viernes 10 de noviembre. Hora : 21h.

Todavía no he comprado las entradas. No me gusta ir solo a los conciertos. Si alguien quiere acompañarme, que lo diga ahora...o antes de que se agoten las entradas

Brève réponse à une bonne ami

mais oublier il est difficile, aimer il est plus et savoir ce que tu veux encore plus

Maestros de la seducción II

Ja he acabat de llegir el llibre de Neil Strauss.

No està malament.

El que m'ha agradat és que, al final, arriba a la mateixa conclusió que he arribat jo fa temps. Ell ha tardat unes quantes desenes de dones més que jo en adonar-se, però en fi.

Un rotllo d'una nit no t'omple, val més la pena compartir la vida amb una noia que t'ompli. I llavors no importa quantes tècniques dominis, quants openers, trucs, etc. et sàpigues.

L'única cosa que funciona (generalment) és ser un mateix.

"llavors tu toques per tocar en públic?"

NO

Jo vaig començar a tocar perquè duc el ritme per dins. Sempre m'ha agradat la percussió. Cert que no he començat a tocar fins el 2005, ja que sempre tenia por de gastar-me diners amb un instrument i que després no fos el que m'esperava.

Però a Paris, una nit, en la plaça al costat del Palais de Toquio (prop de Trocadero) hi havien percussionistes i malabars de foc. I un francés em va deixar el seu djembe i em va donar una mica de coneixements. I vaig sentir el ritme pujar per les mans, recòrrer el meu cos i tornar al djembe a través de les meves mans, però duent part de mi al ritme. Una sensació extranya. No us la puc descriure. a més, l'ambient era inmillorable. de nit. Paris. Gent jove. Malabars de foc al ritme de la percussió. Percussionistes fent un semicercle. Projeccions. Gent ballant. La Eiffel Tower amb les llums. I vaig oblidar els meus problemes. I vaig volar espritualment parlant.

Aquesta sensació no la tinc quan estic a les classes, ja que allí, encara que em relaxo, no toquem llargament. Anem tallant, corregint errors, provant coses noves, etc.

en canvi sí que la tinc quan toco en públic, perquè llavors no importa res.

Jo toco per mi

Sexus

M'agradaria saber respostes a aquesta pregunta :

On feu l'amor quan no teniu pis propi?

S'accepten respostes amb llocs que coneixeu d'amics.

Pensions com la Paloma, etc. queden excloses

Homenatge a una amiga

aquest text és un elogi a una amiga que no tanca les portes a viure aventures en la seva aventura principal, la vida. A una amiga que, sense cap relació sentimental, aprofita per viure les possibilitats que li surten.

Sí, realment em vas impressionar. Jo no hagués tingut valor per anar a Paris amb una noia que acabés de conèixer fa una setmana en un Starbucks. O potser sí? depén del sentiment.

Espero que tot hagi anat bé.

Halloween

vaig anar a una festa de Halloween. No sóc amant d'importar festes, però uns amics anglesos organitzaven una festa a casa seva.

Vaig anar empés per juntar-me amb amics que no veia junts fa temps. Però no vaig poguer aguantar.

a la festa hi havien amics dels amics d'un dels habitants del pis. Tots de parla anglesa accelerada i formant el típic clan que es sol formar quan portes a casa teva, per una festa, a gent de diverses procedències en excessiu nombre.

dels integrants del pis, amics meus, no news. Un al balcó. És la seva forma de socialització. S'assenta al balcó, fumant i es relaciona per instants d'un cigarret amb tots els fumadors de la festa. L'altre amb cara d'estar al punt de dir adéu a la vida : qui collons ha montat aquesta festa al meu pis???. L'altre missing in combat. I la nova integrant fent de public relations.

Em va vindre una sensació d'ofec. M'aprecio molt als integrants d'aquest pis, però no podia aguantar. Últimament no estic molt disposat a emprar la meva capacitat hipòcrita fora de l'àmbit laboral. Necessitava fugir.

Ens vàrem mirar i ens vàrem entendre.

Ens vàrem agafar de la mà i vàrem sortir corrents...just com haguèssim fet d'haver vist a la gran carbassa voladora