dimecres, d’abril 29, 2009

Atlas


Hi han dies en que et converteixes amb el famós Atlas, castigat pels Deus a aguantar el pes del món a les seves espatlles.
A mi aquestes darreres setmanes em passa cada dilluns, quan després del cap de setmana torno a la realitat de cercar feina en una situació difícil, a ofertes que es congelen, ofertes que són una merda, ofertes que no t'agafen i cada dia veient que queda menys per acabar l'atur.
Aquesta setmana se m'està llargant el dilluns.
Ahir vaig viatjar.
Primer en tren fins a Plaça Catalunya.
Després cap a la exclusió social, quan un magrebí que no parlava bé l'espanyol era ignorat sistemàticament per tothom que passava pel seu costat. El pobre sol volia anar a Poble Sec i algun cabró li havia dit que baixés a Plaça Catalunya i caminés fins al final de Via Laietana. Em va costar, però suposo que va acabar entenent com arribar a Poble Sec...
Després vaig viatjar pel món com els pobres, a través de les fotografies i mapes de la llibreria Altaïr.
Després de viatjar pel passat xerrant amb un ex-company de feina, vaig pensar en que no he tingut gaire sort laboralment parlant.
Per oblidar penes i seguir viatjant, què millor que una copa de vi blanc sud-africà a la Vinya del Senyor. Un vi recomanable. I més si el cambrer s'enrotlla i et serveix dues copes a preu d'una.
Llàstima que el darrer viatge del dia ens obligui a anar a Londres acollonit de que no pugui viatjar a Roma...
I em pregunto si el fet de sentir el pes del món sobre les espatlles és una prova per fracturar el meu optimisme...i fins quan podré aguantar

3 comentaris:

Rita ha dit...

Costa dir-te coses, perquè deus pensar que és senzill des de l'altra banda... Em sap greu com et trobes i estic segura que no t'ho mereixes, però el moment és fotut, imagino...

Si no aguantes, t'anirà millor? No ho crec. Has d'aguantar, ha de sortir alguna cosa, vinga, maco. Ànims i endavant!
Petons!

Jo Mateixa ha dit...

Em sap molt de greu txato, la situació es desesperant, em trobo amb molts amics, coneguts que estan en la mateixa situació però no has de defallir, si et plau, això mai!!!!

Un petonas i una forta abraçada, a veure si això t'anima!!!!

PD: Records de la Tramuntana

Waipu Joan ha dit...

ei hola!
després de dies sense navegar, m'aturo per aquí i llegeixo els teus posts amb certa sorpresa. Sigui el que sigui te'n sortiràs. A mi em va passar i al final vaig acabar trobant feina. Anirà bé.
Salut.