dimecres, d’abril 01, 2009

L'error: Part 2


ANTERIORMENT, A L'ERROR... Part 1

Espantat, confús i nerviós, va aprofitar la confusió que regnava a l'interior del circ "Trinki qui trinki" i la protecció visual de la seva cortina de fum per fugir per sota la lona del circ. No podia anar a casa seva a Masquefa, segur que ja el deurien estar esperant. Començava a pensar que no havia estat bona idea fugir. Però no podia fer res més. Segur que ningú creuria a un pobre llançador de ganivets quan reclamessin un cap de turc per la mort de la Milar Ramola.

Quan va ser escollida voluntaria, l'havia reconegut immediatament. L'havia votada quan ella encara era una política, una mica boja, però política. De fet, aquest punt de bogeria és el que li va agradar d'ella quan la va conèixer a l'institut. Havien mantingut una relació basada en el sexe durant un any. Poca gent ho sabia, però segur que ara que als Camins de TV3, a la conselleria del Caura i tot el territori català sols es parlava d'això, la policia acabaria descobrint aquesta relació. I aquest fet seria la prova irrefutable de que l'havia assassinat.

No sabia que havia passat. Mai havia fallat en el llançament de ganivets. Mai. Va començar a plorar d'impotència. S'imaginava els titulars dels diaris un cop els Mossos l'haguessin detingut,

El Periódico: "Detienen al acusado de otro crimen de violencia doméstica"

La Vanguardia: "Los servicios secretos de CiU ayudan a detener al asesino de Ramola"

El Mundo: "Por fin un amor con final feliz, para España"

De sobte es va obrir la porta de la caravana on s'amagava.

- Joder! Què fots aquí? Els Mossos et busquen!

- Ja ho sé. No sabia on anar. No podia anar a casa, ni a la meva caravana. Si us plau Hakim, et juro que no la he volgut matar. No sé què ha passat.

- Mira, no dubto de la teva inocencia, però no et pots quedar aquí. Si et descobreixen m'acusaran a mi també! I tinc familia a Algeria que m'espera. Ho sento.

- Si us plau Hakim, deixam quedar aquí fins que tothom marxi. Llavors desapareixeré i no em tornaràs a veure. Si us plau, fes-ho per tot el que hem compartit junts.

Després de dubtar una bona estona, en Hakim va acceptar.

- Però quan tothom marxi, desapareix i no em fiquis en embolics.

L'endemà al matí, quan en Hakim va despertar, ja no hi havia ningú a la caravana.

A la tele tothom l'inculpava. Un videoaficionat havia distribuït les imatges en que es veia el llançament fallit, la sang brollant, el cos sense vida de la Ramola i la seva fugida.

L'estòmac li va començar a bordar. La visió d'aquell policia menjant els ous ferrats amb el vinet li havia recordat que no menjava res desde la tarda anterior. Aprofitant que el policia fumava, va agafar un donut al forn. Sort que en Hakim li havia donat diners. El policia es va dirigir a un vehicle. Va agafar un dels taxis que esperaven clients a la parada.

- Si us plau, segueixi aquell Altea blanc.

1 comentari:

Gatot ha dit...

noi... tu tens informació privilegiada, no?

m'encanta el teu estil...

petons i llepades encantades!