dilluns, de maig 04, 2009

Els senyors de la guerra

Encara babejant pel partit de dissabte al Bernabeu, vaig quedar impactat pel reportatge del 30 minuts.
He vist la peli del "El senyor de la guerra" on el personatge que interpreta Nicolas Cage, basat en un home real, representa que és un crack aprofitant buits legals i montant un negoci de compra-venda d'armes.
Al reportatge del 30 minuts, l'home real en que es basa el personatge del Cage és sol un peó de la maquinaria.
Actualment hi han més de 100 productors d'armes lleugeres, responsables de moltes morts al món, sent la estrella les Ak 47 fabricades a Russia, els M-16 americans i les versions barates del AK 47 fabricades a Corea i la Xina.
I la veritat de tot amaga molta més merda, la implicació dels propis governs en un mercat que mou milions de $, avions de càrrega que volen pels diferents punts calents de l'Àfrica transportant armes, armes confiscades a Bòsnia que han estat reciclades pels americans als conflictes de Iraq i Afganistan, contractes de 100 milions de dolars entre la Xina i Zimbabwe per comprar Ak 47, avions de l'OTAN que transporten ajuda humanitaria i armes, etc.
Amb el permís dels governs, que també cobren, les empreses venen armes lleugeres als exèrcits africans i als rebels contra qui lluiten, fent que el conflicte armat s'allargui indefinidament i les morts civils segueixin augmentant.
Especialment cruent és el cas de Somalia. Després de la caiguda del govern, el país continua immers en una lluita de clans. Per descomptat, tots estan armats amb Ak-47. Com costa menys comprar un Ak-47 que un mòbil, tothom disposa d'un fussell. I com acostuma a passar en aquests casos, els homes armats utilitzen les armes per a cometre atracaments, violar dones i matar/reclutar nens.
I a tot això, davant del mandat de l'ONU per intentar crear un paper per a regular el mercat d'armes lleugeres, els Estats Units van votar en contra i la Xina i Rússia es van abstindre.
De manera que la indústria de la mort continuarà sent més lucrativa que la indústria del desenvolupament.
Cada dia costa més tenir fe en la humanitat i en els governs

4 comentaris:

Rita ha dit...

I després ens angoixen amb la grip del porc... No tenen vergonya!
Però cap ni un dels governants. Aquí el Zapatero també es va lluir amb el tema armes....

Joana ha dit...

Jo també el vaig veure. No tenen vergonya. No se'n salva ni un de Govern.
Mentre es fabriquin armeshi haurà corrupció.
Em pensava qe preferies la xocolata...

Gatot ha dit...

Vaig tenir la sort de conèixer un empresari "productiu" metal·lúrgic especialitzat en fer molles (muelles); no acceptava cap comanda per important que fos, si no sabia a quina màquina anava destinada... i no acceptava cap comanda si les seves molles havien d'anar a parar a una màquina de matar...

un romàntic... però encara n'hi han...

els altres... estan massa conscienciats amb les raons d'Estat... i tanta consciència els converteix en fills de puta sense que en siguin conscients (o si)

petons excombatents!

Jordi Casanovas ha dit...

Un reportatge impactant realment, la pel·lícula també l'he vista però em va semblar facilona. L'únic culpable és ell i no aprofundeix en tot el que el reportatge si que explicava. El reportatge però tampoc parla de l'estat espanyol... que tampoc se n'està de res i en aquestes històries hi van part dels nostres diners.