divendres, de febrer 29, 2008

Boira

A vegades la boira crea paissatges de gran bellesa, altres crea ambients fantasmagòrics i a voltes ens traspasa i ens emboira l'ànim.
La boira em fa crear històries tòpiques de personatges misteriosos sorgint del seu interior o, just abans d'obrir la porta del cotxe, sentir "coses" que no vec o no deuria sentir.
A vegades el blanc que cobreix l'entorn em fa mirar a l'horitzó, que la boira ha deixat a pocs metres, i fer-me preguntes perilloses, com el que m'espera més enllà o analitzar el meu present actual. No m'agrada gaire analitzar el present, adonar-me que m'he convertit en un número més, en un còdol entre milions empés pel corrent de la rutina, del políticament correcte, de les responsabilitats que enriqueixen a pocs i impliquen a molts, del capitalisme deshumanitzat...No m'agrada analitzar, perquè quan ho fem, tendim a veure el dolent però no la part bona.
Entremig de la boira, tothom està alerta, desconfiat, les espases no es veuen venir.
Però malgrat tot, quan aconsegueixes enfilar-te al turó i mires cap abaix, cap a la boira, el paissatge és bellíssim.

9 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

bona foto aquest mar de boira

la boira fa mal de cap

salutacions

MeTis ha dit...

la boira es molt polida per vorala, pero si fa una mica de por, no saps el que hi ha, el que pot venir, i pareix que t'envolta el cap tambe, posante neblina a la met tambe.

ahir vaig sortir a la nit amb elo a fer fotos de la boira i despres ja no hi havia mica.

petons

Clint ha dit...

a mi el que em fot ràbia son els que no apaguen els antiboira de darrera quan ja no hi ha boira...collons com molesten!!!!

Jordi Casanovas ha dit...

doncs amb la setmaneta que portem deus estar content, almenys per l'Empordà cada matí ha estat un espectacle.

Waipu Joan ha dit...

el que més m'emprenya de la boira és quan la gent diu:
Ui, sembla Londres!
He anat una burrada de cops a Londres i la veritat és que la veritable boira no és britànica, és lleidatana.

rosa ha dit...

La boira té varies variants...potser engoixant,pot donar-te una visió irreal de la vida,o embolcallar-te en una mena de caliu especial.

Waipu Carolina ha dit...

Creas una metáfora de la vida en este post maravilloosa!
un besote

borrego ha dit...

Curiosamnet aquest post l´has fet un dia tan extrany i boirós com el 29 de Febrer. Molt encertat.

Joana ha dit...

Quan t'alces al matí en un dia boirós...El sol surt radiant a mig matí.
A la vida...trs quarts del mateix!
;)