dissabte, de febrer 23, 2008

Alegria inesperada

Després de dos anys que no ens veiem, ja que tots estem escampats per la geografia mundial (Xina, Austria, Londres, Paris, etc.), ahir vaig rebre la trucada de que un d'ells es casa a Bilbao el 31 de maig.
No sóc de casaments, però em va provocar una gran alegria. No ens trobarem tots els de la foto, però ni que siguem la meitat ja podem fer-la gran. Quina una de sentiments i records. I el pitjor de tot és que li vaig recordar que una nit a Paris, tornant amb el RER de bon matí, entre un núvol d'alcohol em va prometre ser el seu padrí al casament. Com he rigut quan l'he possat en el compromís i no sabia com escapar del que havia promés.
La vida és bella, però complicada!

13 comentaris:

METIS ha dit...

carai quins noi mes guapos tots¡ i tu qui ets de tots aquestos?

jo tinc una promesa aixi tambe. dE fet la tinc escrita a una servilleta desde fa crec 18 anys convidantme a la seua boda. va ser al peru i no vaig poder asistirhi pero m'ho va recordar enseguida que va arrivar a Eivissa. Em va fer molta illusio veure como encara tenia el seu tros de paper. La meua invitacio cap a ella sira la meua servilleta escrita.
dona gust torna a reunirse vells amics veritat?

petons

Joana ha dit...

Ens ho explicaràs????
Ja estic frisant...
Bon diumenge wapo!

El veí de dalt ha dit...

Només desitjo que no siguis el de la samarreta del Naranjito (o si? ets capaç!) i que espero que a la de la samarreta blanca li donessis alguna alegria...

Robertinhos ha dit...

metis
me mantendré en el anonimato. Ahora ya sabes que soy uno de estos chicos guapos! Gracias!

joana
i tant! Un petonàs

veí
no, no sóc el del naranjito. I fins aquí puc explicar! Home, la noia va riure algun cop amb mi...et referies a això, no?

Clint ha dit...

Bé, menys mal que no ets el naranjito...ara que molta cara de patir per estar lluny de casa "super" enfeinats estudiant tampoc feu!

Waipu Carolina ha dit...

Yo quiero saber quien eres tú!!!! voy a observar bien la foto...jaaaa
Qué chévere que puedan reencontrarse, es una experiencia sin igual!
Ahora en Caracas nos reencontramos por circunstancias no muy placenteras todo un grupo de amistades de mi época de adolescencia y en verdad fue genial!
La vida es bella muchas veces!

Déjà vie ha dit...

ei ei ei pro com s'assembla aixo a la historia q acabo d viure. No la deixis escapar!

Déjà vie ha dit...

eiiiiiiii jo havia deixat un comentari!!! deia q s'assemblava molt a l'experiencia q jo acabo d viure, aprofitala!

Robertinhos ha dit...

clint
no ho saps tu prou...un no parar! vive le erasmus!

carol
jajaja, bueno, ahora ya sabéis que soy uno de estos personajes!
no siempre nos reunen circunstancias buenas, pero me alegra oír que has sacado algo positivo del reencuentro!

déjà
impacient, com si a Mèxic veiessis els teus comentaris publicats a l'instant! jajaja Tot bé? Avui et retrobes al cepillito!

Gatot ha dit...

doncs a mi em sonen tres d'aquestes noies... no, els nois, no.
:)

petons i llepades agrupades!

rosa ha dit...

si que és maca l'experiència aprofita-la....quins records oi?

Waipu Joan ha dit...

que ho passeu de conya. És xulo tirar enrera i que hi trobis algú... jo sóc també un home afortunat en aquest aspecte.

Metamorfosi ha dit...

Fa goig de veure aquest Arc de Sant Martí tan amistós!!!

Enhorabona i que ho gaudiu de ple!

Petons!