La noticia és de fa unes setmanes, però el post d'avui d'en Clint m'ha fet pensar que els darrers anys la gent està confonent el dret a la vaga i a manifestar-se amb el dret a protestar fent el que a hom li surt dels pebrots. Sino no s'entén que u grup de persones pugui tallar durant una hora la Ronda Litoral, un dels principals eixos de comunicació a Barcelona, per a protestar per la reducció de plantilla a la seva empresa. I no sol un dia, sino que el mateix dia per la tarda, l'endemà...total, que com a l'inici de Torrente, la poli mira cap a una altra banda i va a detindre al moro de la Rambla del Raval per beure una litrona a la via pública (incomplint l'ordenança de civisme).I tot això bé per la presa de pel que és el veredicte del cas del tall de la pista d'aterratge del Prat. Segons la sentència, no hi ha culpables ja que no s'ha pogut identificar a ningú (provant així que va abandonar el seu lloc de treball). Home, jo no sóc CSI ni crec que als Mossos tinguin la tecnologia que fan servir a la sèrie, però collons, com a mínim no em dieu GILIPOLLES tan descaradament. Qui nassos es creu que CAP RESPONSABLE de l'aeroport ha pogut identificar a ningú en aquestes (i altres) fotografies? si fins i tot alguns d'ells sortien en entrevistes traient pit del fet.
I em direu...dret a la vaga
Sí, però no tocant els collons a la resta del personal sense causar un dany a l'empresa contra la que es protesta i menys encara possant en joc la vida de tercers com va passar a l'aeroport (avions que estaven aterrant fent maniobres d'abortament i enlairant-se de nou, avions apurant el combustible fent cercles sobre Barcelona...)
7 comentaris:
hi tendria que haver unaltre forma de vaga, sense perjudicar a la resta de la gent. simplement a vegades no es vol culpar a ningun.
deutes fets.
darrer oportunitat de coffee, divendres mati.
tothom creu tenir raó foten als altres.
A les farmàcies i altres botigues vénen unes ulleres per poder veure d'aprop, jo les recomano.A mi en serveixen per poder llegir els númerets dels codis de barres.
tothom creu raó tocant els nassos als demés.
A les farmàcies i altres botigues vénen unes ulleres per poder veure d'aprop.
Jo les faig servir per poder llegir els numerets dels codis de barres.
qui dia passa, any empeny...
ara ja, la memòria ho perdona tot
Estic d'acord amb tot el que dius, excepte que no s'ha de perjudicar a l'empresa: aquest és l'objectiu de la vaga! El que passa és que caldria pensar massa per a averiguar quina acció emprendre per a perjudicar només i exclusivament a l'empresa sense perjudicar a la resta de mortals. That's the question. Llavors fem vaga? doncs fem vaga de qualsevol manera i la resta són danys colaterals. Bona reflexió, Robertinhos!
metis
darrera? no n'hi haurà una altra? petons
rosa
ulleres?com saps que estava buscant uleres?;)
joan
no sempre, els records tornen...de nit
sigorgik
t'has confós amiga. Jo estic d'acord amb el dret a vaga i una vaga no és tal si no perjudiques a la empresa. el que dic és que ara la gent és creu que tot és possible i que es fan coses per sortir al diari en que sol putegen a la resta, i no a la empresa. Si volen sortir als diaris, perquè no monten un piquet a la porta de les cotxeres? així no putegen als que ja anem prou putejats per la ronda i així sí, foten a la empresa.
ok, robertinhos, entesos, no havia entès bé el que havies escrit
sorry!
PD: en realitat no sé si m'he confós, també dic al comentari que "cal pensar molt per a fer-ho ben fet,..."
Publica un comentari a l'entrada