L'amic Joan i l'amiga Carolina m'han fet recordar aquest llibre i el personatge de Miquel Gil. El primer cop que vaig llegir sobre aquest home va ser al llibre del Pérez-Reverte "Territorio Comanche". Aquest barceloní va despertar un dia i va decidir penjar la toga i una carrera de comoditats per anar a fer de reporter de guerra a Bosnia. Com per aquells temps, sol deixaven creuar les fronteres de la ex-Iugoslavia a periodistes, va agafar la seva moto i servint contactes, suposo, va aconseguir anar acreditat per Solo Moto. Es va dedicar a escriure a la revista del que anava veient amb la moto amunt i avall entre bales, odis i desesperacions. Jo sempre he cregut que els soldats es deurien quedar impressionats del shock de veure un penjat amb moto pels camins d'un païs en guerra.
En Miquel va anar progressant en la professió. Va ser un dels tres periodistes que van resistir a Txetxènia quan l'exèrcit rus va bombardejar la capital txetxena prohibint l'entrada a periodistes. Gràcies als tres, vàrem poguer assabentar-nos del que pretenien fer les tropes russes.
Premiat el seu treball, protagonista d'una de les fotos de Sierra Leone en que surt fugint de la mort saltant entre les herbes, finalment aquesta el va agafar en un revolt d'una carretera de Sierra Leone.
Desde llavors he trobat a faltar a gent com ell a Gaza i a molts altres conflictes (Níger, Congo, etc.)
És fàcil anar a un territori en guerra, escriure del que sents i dir que ets reporter de guerra. És més complicat ser un autèntic reporter de guerra. Per a poder ser-ho has d'arriscar-ho tot, fins i tot la teva vida.
3 comentaris:
Que bueno Robertinhos que nuestro post te hiciera recordar este personaje tan especial.
Ya hemos acabado el libro de Territorio Comanche y el sábado haremos nuestra charla con los amigos y ten por seguro que hablaremos de Miquel Gil y recomedaremos el libro que en tu post comentas.
Ya iré al Abacus esta tarde a comprarlo para Joan y para mi.
Gracias!
Un personatge aquest Gil, que si fos ianqui, ja tindria una peli feta. EL Terriorio Comanche, també una gran llibre; tot i que l'autor no és dels meus preferits.
carolina
espero que lo disfruteis como yo lo hize en su día
veí
segurament la maquinaria ianqui ja l'hagués elevat a nivell d'heroi internacional com als periodistes del watergate, el de zodiac, etc.
Publica un comentari a l'entrada