dimarts, de maig 15, 2007

Sin patria

Patera vacía de las esperanzas
de los que navegaban en un mar de ilusiones
rotas al llegar a la sucia arena de la realidad

3 comentaris:

METIS ha dit...

yo creo que ya estaban rotas antes de lanzarte a la alta mar...

petons

Joana ha dit...

La il.lusió de la distància es torna desil.lusió al arribar...per desgràcia!

Robertinhos ha dit...

metis
potser hi havia més desesperació que il·lusió, però no et llences a la mar si no tens il·lusió de prosperar

joana
no sempre, però sí en aquest cas, quan la falta de formació, pobresa i discriminació racial formen una barrera invisible més difícil de superar que les milles nàutiques que separen la seva pobresa de la nostra benestança