Continuo pensant que no és tant el final, el més important, sinó el trajecte... per tant com que tots hi arribarem...millor anar gaudint del viatge. Una abraçada!
És el nostre ritme de vida, sempre amb presses, sempre amb estrés... De veritat que valdria la pena anar-nos repetint aquest aforisme cada dues hores. Bon dia de la Mona camarada!
2 comentaris:
Continuo pensant que no és tant el final, el més important, sinó el trajecte... per tant com que tots hi arribarem...millor anar gaudint del viatge.
Una abraçada!
És el nostre ritme de vida, sempre amb presses, sempre amb estrés...
De veritat que valdria la pena anar-nos repetint aquest aforisme cada dues hores.
Bon dia de la Mona camarada!
Publica un comentari a l'entrada