dimecres, d’abril 11, 2007

Creencias básicas

En que momento dejamos de creer en el amor pero hicimos más real el odio?

9 comentaris:

Joan ha dit...

suposos que en qualsevol moment, ja que el pas entre l'amor i l'odi són els mil.límetres de costum

METIS ha dit...

cuando el amor dolia demasiado y el odio era mas facil de llevar.

salutacions

Joana ha dit...

Només hi ha un paper de fumar entremig. Crec que no hi ha un moment, senzillament s'hi passa.
bon capde, rober!

Robertinhos ha dit...

joan,
el problema és que sol es recorren en un sentit

metis
mai l'odi es porta bé. Més aviat la indiferencia, no?

joana
jo no fumo, espero que la meva parella tampoc. què tal el cap de setmana?

Joana ha dit...

Assolellat... i tranquilet!
Gràcies.. i el teu??
Tampoc fumo...

Robertinhos ha dit...

joana
plujós però tranquil i calmat
jejeje ja vaig veure que no fumaves amb el post per en T (finalment vaig poguer llegir el text). Molt afortunat de tindre una persona que li dedica un post com aquell...a tu no et separa un paper de fumar, sino un mur de formigó armat

citizenmary ha dit...

Boa reflexão. Difícil é responder ou tentar responder. Porque nos apetece escrever que nunca se deixa de acreditar no amor, e portanto... Há vezes em que os pontos de fuga são demasiados e o mundo em volta nos corrompe com a sua velocidade e (des)valores, o ódio é um princípio de desumanidade, porque cedemos às vezes?

Perguntas sem resposta, das que se guardam no coração, como vacinas para dias em que o amor fraquejar e as causas parecerem quebrar.

Que todos tenhamos força para manter o amor e ser gente!

Joana ha dit...

Gràcies...Calen molts rajols , molt morter i moltes estones de treball per construir-lo... però és un plaer!;)

borrego ha dit...

L´amor deixa pas a l´odi quan arriba la por.