tag:blogger.com,1999:blog-225907892024-03-19T05:53:20.185+01:00Too much strong ma non troppo per teRobertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.comBlogger884125tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-15762219823071080002017-01-09T17:35:00.003+01:002017-01-09T17:35:27.985+01:00<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #674ea7; font-size: large;">Cuando escribe</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #674ea7; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #674ea7; font-size: large;">El alma se vuelve en</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #674ea7; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #674ea7; font-size: large;">amor de diario.</span></b></div>
Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-6557318020866504542016-12-21T13:32:00.002+01:002016-12-21T13:35:01.469+01:00¿I si tornem?<img height="266" src="https://i.vimeocdn.com/video/534954317.jpg?mw=1920&mh=1080&q=70" width="400" /><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">- "¡¿Tenies un blog?! ¿Per què el vas deixar?"</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Preguntes que et fan passejant per Girona, amb un gironí a qui has tingut el plaer de fer de coach i acabar el coaching com amics, sorprés de que sàpigues coses de la ciutat. I de sobte recordes la teva època de blogger, de la Joana de Llum de Dona, del Veí de Dalt, de la Rateta, de la Déjà, del Clint, dels relats veïnals... i del temps que fa que enyores el costum d'escriure regularment.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Així que, tornem al veïnat. Molts pisos buits, però la vida comença per un primer pas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-21190883171444985632012-10-15T17:20:00.001+02:002012-10-15T17:20:31.449+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEYu6K7Td18cWottfarZetw9A3hi3f4LxgzqurUWEBP8FSQHbOYs4mq5EA3hrjt_O_Mf0fwEaDZMi65M4dsF7YHpJncUAjDRZEHKpEr-zb3wO7TnP1eeyrbudXXsDkHF28Cc82WQ/s1600/venda-en-los-ojos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEYu6K7Td18cWottfarZetw9A3hi3f4LxgzqurUWEBP8FSQHbOYs4mq5EA3hrjt_O_Mf0fwEaDZMi65M4dsF7YHpJncUAjDRZEHKpEr-zb3wO7TnP1eeyrbudXXsDkHF28Cc82WQ/s1600/venda-en-los-ojos.jpg" height="400" nea="true" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<strong><span style="color: #38761d; font-size: large;">Salvados</span></strong></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<strong><span style="color: black;">O de como un programa que hace que acabe indignado todos los domingos por la noche,</span></strong></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<strong>me encanta porque intenta que el ejercicio periodístico siga <span style="color: #cc0000;">vivo,</span></strong></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<strong><span style="color: #cc0000;">sin importar el </span><span style="color: #073763;">color del político que nos trata de gilipollas,</span></strong></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<strong><span style="color: black;">denunciando lo que muchos otros periodistas se esfuerzan que no veamos o conozcamos (poderoso caballero es don Dinero). </span></strong></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-63245340108221008752012-10-03T16:32:00.001+02:002016-12-21T13:40:56.210+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="color: #cc0000;">Ahora que tantos están rememorando y emulando la situación que vivían en la España de 1939 a 1975 (en algunos casos la que vivieron en su casa), </span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="background-color: white; color: #666666;">- Pidiendo más censura informativa ("las televisiones crean una mala imagen de los antidisturbios y una alarma social al emitir imágenes de las cargas policiales").</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="background-color: white; color: #666666;">- Pidiendo volver a la educación única y central subvencionando escuelas para evitar que se fomente el independentismo (Ministro Wert).</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="background-color: white; color: #666666;">- Enchufando a </span><a href="mailto:amig@s"><span style="background-color: white; color: #666666;">amig@s</span></a><span style="background-color: white; color: #666666;"> y familiares en puestos de poder (hay tantos ejemplos...).</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="background-color: white; color: #666666;">- Pidiendo austeridad y más recortes en materias clave para el desarrollo de oportunidades para el populacho (educación, sanidad, cultura) e invirtiendolo en jugosas cenas de altos vuelos (5 personas, 7 botellas de vino, 10 cervezas...para ir a ver "gratis" un partido de futbol), en vigilancia de tu nueva casita de 2 millones de € (Cospedal), en trajes nuevos, en reformas del pisito, en chanchullos en la industria militar para protegernos de los paises a los que les vendemos armas (ver Salvados), etc.</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="background-color: white; color: #666666;">- Invirtiendo en fiestas "nacionales" como los toros y el futbol.</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="color: #cc0000;">En definitiva, poniendo una distancia insalvable entre los ricos y poderosos (que quieren ser más ricos y poderosos) y los pobres (tú, yo, nosotros) sin guardar ni un minuto de silencio por la defunción de la clase media.</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="color: #cc0000;">A todos <a href="mailto:ell@s">ell@s</a> habría que recordarles que, si se remontan un poco más atrás y miran al país vecino (Francia, que estos aún mirarían a Marruecos), cuando el pueblo dijo basta rodaron literalmente cabezas.</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="color: #cc0000;">Y no, no me gustaría encontrarme con un Robespierre español..o catalán.</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
</div>
Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-51524790218944233942012-09-26T13:03:00.001+02:002016-12-21T13:41:41.154+01:00<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
<br />
<strong><span style="color: #38761d; font-size: large;">Veient les imatges dels policies protegint el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats i de les càrregues a Madrid contra els manifestants que demanaven dues coses que tot poble té dret (dret a deicidir i dret a escollir els representants), he recordat com els nazis van crear la policia jueva per a gestionar els incidents amb els jueus.</span></strong><br />
<br />
<strong><span style="color: #38761d; font-size: large;">Pobres mort de gana defensant, d'altres morts de gana, a rics i poderosos que desitgen que tots ells, manifestants i policies, es segueixin morint de gana per a mantenir el seu status privilegiat.</span></strong><br />
<br />
<strong><span style="color: #38761d; font-size: large;">La història es repeteix, però gràcies a les retallades en educació i al rentat de cervell del futbol i la premsa rosa ningú recorda què va passar.</span></strong></td></tr>
</tbody></table>
Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-30955387466225756112012-09-18T11:15:00.000+02:002016-12-21T13:39:39.641+01:00
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<strong><span style="color: red;">El amor es algo que necesita de raíz y que a veces germina cuando no lo esperas, incluso en época seca cuando la tierra parece que no puede albergar vida.</span></strong><br />
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="color: red;">Pero la vida me ha enseñado que el amor necesita de cuidados, no una vez al año o dos, sino cada día. Necesita ser regado, para que siga creciendo y nunca se apague. Necesita de luz, para poder sentir la vida. Necesita de alegría y pasión, para que pueda abrirse paso entre las frías noches de invierno.</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="color: red;">Gracias mi vida, por descubrirme el verdadero significado de la palabra amor, por abrir los días con tu sonrisa y cerrarlos con tus abrazos. Gracias mi vida, por hacerme sentir la pasión y la alegría. Gracias por convertir mi vida en sueño.</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="color: #38761d;"><span style="font-size: large;">Te quiero</span>(fragmento - Poema original de Mario Benedetti)<br /><br />Tus manos son mi caricia<br />mis acordes cotidianos<br />te quiero porque tus manos<br />trabajan por la justicia<br /><br /><br />si te quiero es porque sos<br />mi amor mi cómplice y todo<br />y en la calle codo a codo<br />somos mucho más que dos<br /><br /><br />tus ojos son mi conjuro<br />contra la mala jornada<br />te quiero por tu mirada<br />que mira y siembra futuro</span></strong></div>
<br />Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-51501146595486699482012-09-17T17:00:00.001+02:002012-09-17T17:01:19.211+02:00
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-OVvNGyouls4/UFc3mg74edI/AAAAAAAAEQ0/I8OI4Wx2fjw/s1600/socedad-estamentaria1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" hea="true" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-OVvNGyouls4/UFc3mg74edI/AAAAAAAAEQ0/I8OI4Wx2fjw/s400/socedad-estamentaria1.jpg" width="377" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Google<br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table>
<div align="center">
<strong><span style="background-color: white; color: #741b47; font-size: large;">La Edad Media, uno de los períodos más oscuros a nivel de atrasos culturales, científicos, etc., se considera que se inició en el siglo V (caída del Imperio Romano de Occidente) y finalizó en el siglo XV (el año varía entre el 1453 con el fin de la Guerra de los 100 Años, la caída del Imperio Bizantino o con la invención de la imprenta y el 1492 con la llegada de Colón a América). Naturalmente, sólo tiene sentido hablar de ello en Europa, ya que los mayas, los chinos y el resto del mundo vivían sus propios problemas.</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="color: #741b47; font-size: large;">La sociedad feudal de la época era una sociedad con estamentos muy distantes entre sí...con un grupo de privilegiados y otros...no tanto. Esta división se difuminó, en mi opinión, con la llegada del capitalismo y el surgimiento de la clase media.</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="color: #741b47; font-size: large;">Sin embargo, ya hace años que siento que cada vez más volvemos a esta situación. Pero estos últimos años con la crisis y viendo lo que ocurre en Portugal y Grecia, no me cabe ninguna duda. Con el deseo de suprimir la clase media y volver a un sistema feudal con smartphones y coches eléctricos, los privilegiados exprimen a la clase media y a las clases bajas para devolverlos al lugar que ellos creen que les corresponden: la clase no privilegiada, meros esclavos de la clase privilegiada.</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="color: #741b47; font-size: large;">Siempre nos quedará el circo, digo, el fútbol.</span></strong></div>
Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-56857932093897801632012-09-07T16:47:00.001+02:002012-09-12T16:17:17.275+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-29zEgYVNdYE/UEoC9OPxnyI/AAAAAAAAEQM/jtVTQGGeA_c/s1600/joshuaredman.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" hea="true" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-29zEgYVNdYE/UEoC9OPxnyI/AAAAAAAAEQM/jtVTQGGeA_c/s400/joshuaredman.jpg" width="270" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #38761d;"><strong>Feia temps que no tocava per aquí i ja en tenia ganes.</strong></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<strong><span style="color: #38761d;">La situació al món no ha canviat gaire. Els mateixos manen, ens continuen intentant enganyar canviant un escut del Parlament, fan actes de trilero de les Rambles per a poder prostituir la marca Barcelona amb un complex del joc cutre (un eurovegas però encara més decadent...això sí, a Salou), les empreses continuen imposant salaris baixos i males condicions laborals, els governs continuen exprimint a la classe mitja i baixa per a pagar i evitar que caiguin els amics i amigues que s'han enriquit a base d'enganyar i robar, etc.</span></strong></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<strong><span style="color: #38761d;">Ara bé, es sorprenent com les persones canviem, evolucionem i millorem (no sempre). Llegia en el blog d'un amic a qui considero familia, que el temps corre ràpid i que quan et vols donar compte tens canes i el que has fet ja no es pot borrar. I això té la part dolenta, per tot allò que voldries canviar i la part bona...que pots haver aprés del que has fet. </span></strong></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<strong><span style="color: red; font-size: large;">¡Que soni la música! </span></strong></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<strong><span style="color: red; font-size: x-large;">BONA DIADA</span></strong> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-29929420960765746122012-06-16T14:57:00.000+02:002012-09-12T16:17:17.273+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOJ12eUB2LqO36YXQxkYVjBDvoGlvBQ-7CtmT_5xi0f_TIe3UduTXnMcxhuYEo-8bM72g5vGFkm2wGHXYlQQycM6fX5is7o8vFUTSwPi8IeST-UdTwdQtRamnHw8eWIBv5upFA5g/s1600/DSC_2253.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOJ12eUB2LqO36YXQxkYVjBDvoGlvBQ-7CtmT_5xi0f_TIe3UduTXnMcxhuYEo-8bM72g5vGFkm2wGHXYlQQycM6fX5is7o8vFUTSwPi8IeST-UdTwdQtRamnHw8eWIBv5upFA5g/s400/DSC_2253.JPG" width="267" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Foto : Robertinhos a Bilbao</span></div>
<br />
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<span style="color: #cc0000; font-size: large;"><strong>Intentem educar el cor a ser racional,</strong></span></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<span style="color: #cc0000; font-size: large;"><strong>a tancar-lo entre fermes reixes </strong></span></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<span style="color: #cc0000; font-size: large;"><strong>i oblidem que hauriem d'aprendre a disfrutar</strong></span></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<span style="color: #cc0000; font-size: large;"><strong>de la passió i a tancar, exclusivament, la rabia.</strong></span></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Però els humans som els únics animals irracionals que</span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
<strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">pretenem ser racionals. </span></strong></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div align="center">
</div>
<div align="center">
</div>
<div style="text-align: center;">
</div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-61146150229695173872012-04-12T13:18:00.000+02:002012-04-12T13:18:26.490+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFFCQlXD6npXSQcrO2t3VGoFckNv1CtxuVbJSR-RJ81o-hkgLlEHeV6plg0Jz06BdLKotQ0_a87v6Jb2J0IGoKYM6NPLzjkwQuf5Wnvghyphenhyphen0dFAQKthAWF1In1cAJQX-JTkZQdgfg/s1600/iPhone+040.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400px" qda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFFCQlXD6npXSQcrO2t3VGoFckNv1CtxuVbJSR-RJ81o-hkgLlEHeV6plg0Jz06BdLKotQ0_a87v6Jb2J0IGoKYM6NPLzjkwQuf5Wnvghyphenhyphen0dFAQKthAWF1In1cAJQX-JTkZQdgfg/s400/iPhone+040.jpg" width="266px" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d; font-size: large;">Las penas del entorno duelen menos cuando en la cesta te acompañan personas que te aman.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d; font-size: large;">Porque algunas sonrisas, son capaces de alegrarme incluso en mis días grises ;)</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-90757744478730197642012-03-19T12:15:00.000+01:002012-03-19T12:15:13.341+01:00Coi d'app<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-90M11w1nr2A/T2cM6O2KstI/AAAAAAAAEF8/p8yUq-u2pmk/s1600/WhatsApp.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img aea="true" border="0" height="385px" src="http://3.bp.blogspot.com/-90M11w1nr2A/T2cM6O2KstI/AAAAAAAAEF8/p8yUq-u2pmk/s400/WhatsApp.jpg" width="400px" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d; font-size: large;">Qui no coneix aquesta aplicació? Si tens un <em>smartphone</em> segurament la tens ja instal·lada i envies sms "gratis" al novio, la novia, els amics i tota la familia. I si no la tens instal·lada...encara continues enviant sms de extra-pagament? Està clar que en aquest darrer cas, el tema del copagament de la sanitat a tu t'encanta.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d; font-size: large;">Ara bé, l'avanç vertiginós de les tecnologies crea una manca de normes socials pel seu ús. Ja no parlo de l'ús del mòvil a taula o interrompre una conversa perquè et truquen o estar sentat amb algú i que estiguem mirant el correu electrònic.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d; font-size: large;">També parlo de la normativa de comunicació. A mi, per exemple, el Whatsapp em treu de polleguera. M'agrada el concepte de que, ja que paguem tarifa plana pel 3G, podem evitar pagar per sms, ara bé, per què la gent no envia un sol missatge a traves de Whatsapp????? A mi em molesta molt que el mòvil em soni 7 cops seguit, interrompent el que estigui fent, perquè algú ha decidit trencar en 7 missatges de Whatsapp diferents el text de "Hola Robertinhos. Com estàs? Quedem per dinar avui? Una abraçada". Envia-m'ho directament en un sol missatge! No tindreu que picar menys o més text i segurament aconseguireu que el meu ànim sigui més positiu per tal de quedar a dinar...</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d; font-size: large;">En fi, suposo que tal com evoluciona el món, quan la gent escrigui un sol missatge al Whatsapp ja haurà sortit una altra app que haurà obsoletat a aquesta i que permetrà a la gent seguir gaudint de coses que abans no necessitàvem.</span></strong></div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-30744948334955718822012-03-05T11:56:00.000+01:002012-03-05T11:56:24.854+01:00The Professional Speaker: La paradoja de la riqueza<div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div align="center"><div id="__ss_11866650" style="width: 425px;"><div style="text-align: left;"><strong style="display: block; margin: 12px 0px 4px;"><a href="http://www.slideshare.net/rferrerv/la-paradoja-de-la-riqueza-11866650" target="_blank" title="La paradoja de la riqueza">La paradoja de la riqueza</a></strong> <iframe frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/11866650" width="425"></iframe></div><div style="padding-bottom: 12px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 5px; text-align: left;">View more <a href="http://www.slideshare.net/thecroaker/death-by-powerpoint" target="_blank">PowerPoint</a> from <a href="http://www.slideshare.net/" target="_blank"></a></div></div></div><div align="center"><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Decía Mark Twain que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>siempre que te descubras en el lado de la mayoría, es hora de ponerse a reflexionar.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Agradeceros vuestra presencia esta tarde en el seminario “La paradoja de la riqueza”. Antes de empezar, vamos a conocernos un poco mejor. Poneros de pie y tratad de hacer un círculo. Me gustaría que me dijerais cuántos de vosotros estáis en situación de búsqueda activa de empleo. Y cuántos estáis empleados por cuenta ajena? El resto asumo que estáis como autónomos. ¿Cuántos de vosotros trabajais en marketing? ¿Y en jurídica? ¿Y en informática? ¿Y en ventas? ¿Y cuántos trabajais 8h o más al día? ¿Y cuántos de lunes a viernes o de lunes a sábado? Y no os parece extraño que teniendo los presentes ocupaciones tan dispares, distintas formaciones y distintas nacionalidades, trabajemos todos 8h o más al día? </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Todo tiene su origen<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en 1886 en la Revuelta de Haymarket, que implicó el reparto del día en 3 bloques de 8h: 8 para dormir, 8 para trabajar y 8 para la casa. Fueron protestas que en Chicago, la ciudad más industrializada de Estados Unidos duraron varios días y que trajeron consigo la condena de cinco personas, en su mayoría extranjeros.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Sin embargo, no he podido descubrir quien fue el personaje que obvió lo de “máximo” y se le ocurrió que un ingeniero espacial debe trabajar 8h al igual que un barrendero, una secretaria de dirección, un director de división o un profesor de idiomas. Y por supuesto, aún menos a los que no definieron la jornada laboral del Presidente del Gobierno…¿trabajará 8h al día o más?</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Mi <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>propósito hoy es abriros los ojos ante esta realidad.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>¿Por qué todos trabajamos 8h o más al día? Que nos diferencia de Steve Jobs? Ok, era un genio y creó el iphone, el ipad, el ipod, Pixar, etc. Y de Haim i Lori? Ellos sólo han creado un mate de yoga llamado square 36!<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Y de Emilio Bellvis? Éste no lo sabeis eh? Es el inventor del mocho. Pues la principal diferencia que tenemos con ellos es que ellos no tenían por qué trabajar 8h al día. Habían resuelto la paradoja de la riqueza.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Y quiero que hoy la descubrais vosotros y retengais esta información.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Para ello espero que hoy ntendais y recuerdeis qué es el contrario de felicidad. Y que a partir de aquí os respondáis a una serie de preguntas que formularemos y que espero os inviten a realizar una reflexión personal. Y así descubriréis que poco a poco vais alcanzando vuestra meta cuando empecéis a reflexionar sobre vuestra vida, vuestros objetivos y encontréis la forma de dedicaros a vuestra felicidad y que ella os resuelva el enigma a nivel práctico. ¿Qué enigma? La paradoja de la riqueza.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Os propongo un acertijo para descubrirlo. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>¿Quién es más rico, un gestor<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de inversiones que gana 600.000€ o un diseñador de página web que gana 100.000€ al año? Y si ahora os digo que el gestor de banca trabaja 1900 horas al año y el diseñador 190, quién es más rico? Si habéis elegido el diseñador, habéis resuelto de forma efectiva la paradoja de la riqueza. Si miráis en valor absoluto, el gestor sextuplica las ganancias del diseñador, pero sin embargo el diseñador cobra 516€/h mientras que el gestor lo hace a 315€/h. Esto permite al diseñador de disponer de la verdadera riqueza: la libertad de escoger. El diseñador puede dedicar esas horas libres a hacer lo que desee. A ganar más dinero si pretende pagarse lujos o bien dedicarse a las cosas que realmente importan: hacer cosas que nos hagan feliz. En cambio el gestor tiene menos libertad de elegir lo que quiere hacer, por lo que ese dinero sólo le sirve para pagarse lujos que seguramente no tendrá tiempo de disfrutar. En este caso, como decía Saint-Exupery, la perfección no es tener más que añadir, sino nada que eliminar.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Pero, ¿Qué es la felicidad? ¿Y qué es el contrario de felicidad?. Os diré que la felicidad puede lograrse al comprar una botella de vino y, de tanto usarlo, el término se ha vuelto difuso. Sin embargo, qué es lo contrario de la felicidad…¿la tristeza?No, eso son dos caras de la misma moneda. Por qué sino lloramos de felicidad? Lo contrario de la felicidad es el aburrimiento, y por lo tanto, la ilusión es el sinónimo llevado a la práctica de la felicidad. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Y qué es lo que nos separó del camino de la felicidad? Preguntarnos qué queremos… ¿Cuántos de vosotros queríais ser astronautas, bomberos, policías o pilotos de una nave espacial? Seguramente cuando éramos pequeños nuestros padres nos reían eso y nos decían que “seríamos” lo que quisiéramos ser. Es normal, era algo inocente! Era como decirnos que Papa Noel vivía en mitad del ártico rodeado de osos blancos y vestido alegremente con una visible ropa roja. Sin embargo, cuando a los 17 años decíamos que queríamos montar un circo o ser actor estos mismos padres nos desanimaban diciendo que pensáramos en lo que queríamos tener (como decía aquel cubano del documental Balseros, “tener, lo que todo el mundo quiere tener. Un carro, una casa…una buena mujer”) y que para ello debíamos escoger una profesión que nos permitiera ganar ese dinero. Y así cada año el sistema educativo crea grandes masas de abogados, médicos, profesores, ingenieros, etc. Que se adaptaran al sistema de 8h o más al día, tendrán hijos y los educarán de forma clónica. A corregir las debilidades en lugar de potenciar las fortalezas.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Así que, antes esta situación, lo que debemos hacer es formular la respuesta correcta, la que nos permita volar sin alas ni motor. En lugar de “¿Qué quiero hacer?” o “¿Qué debo hacer?”, preguntaros “¿Qué me hace ilusión?”</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Y una vez definido, empezad a pensar en cómo poder conseguir lo que os hace ilusión, qué necesitáis y qué es lo peor que os puede pasar.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Seguramente sentiréis miedo y pensaréis que lo que os digo es irrealista. Pero me gustaría que os preguntarais de qué manera ser realista ha impedido que obtengáis lo que queréis en la vida. De qué forma se ha traducido el hacer lo que se debe en aburrimiento y frustación? Y preguntaros, que sacrificaréis por seguir haciendo lo que hasta ahora durante 20 o 30 años más?</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">El miedo es algo que hay que ir transformando para que no nos evite pasar a la acción. Porque, como decía Benjamin Franklin, a veces la acción no trae consigo la felicidad, pero no hay felicidad sin acción. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES"></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">Por tanto, una vez que sepáis qué os hace ilusión, que necesitáis para lorgrarlo, qué es lo peor que os puede pasar, cómo podéis volver atrás y seguir vuestro camino hacia un BMW serie 1 y problemas de colesterol, preguntaros qué estáis dejando de hacer por miedo? Y qué desgaste físico y mental estáis sufriendo por retrasar pasar a la acción? </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri;">En resumen,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ahora que habéis descubierto la paradoja de la riqueza y habéis entendido en qué consiste la felicidad, añadid lo siguiente a las preguntas formuladas: un cálculo del dinero mensual que deberiáis ingresar para hacer todo lo que os hace ilusión y un plan de acción para los próximos 6 meses y 1 año. Y finalmente escribid una pregunta más…¿a qué estáis esperando?</span></div></div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-7927331220960936122012-01-09T11:40:00.000+01:002012-01-09T11:40:05.213+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw_dZO-ZnW5HzYWShyphenhyphen63-fDvEtJxyQ1LZAPHEFyX3hIqGNMGmnZFKOVzAfKepQ7BBE77VhAKP8vnsbRGrG73fsSediBSHFV5sFNrB1_4o97Y__tdAUQ2y05eqPstsEj52VL7A0uw/s1600/2345.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="201px" rea="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw_dZO-ZnW5HzYWShyphenhyphen63-fDvEtJxyQ1LZAPHEFyX3hIqGNMGmnZFKOVzAfKepQ7BBE77VhAKP8vnsbRGrG73fsSediBSHFV5sFNrB1_4o97Y__tdAUQ2y05eqPstsEj52VL7A0uw/s400/2345.jpg" width="400px" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d; font-size: large;">¡Bon any 2012!</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d;">He descobert que les persones entren i surten de la vida d'un tant si hi dediquem o no energies. És llei natural. Alguns perquè canvien d'aficions, altres perquè es creuen jutges de la teva vida i altres perquè deixen de estar interessats en allò que els hi donaves. Però en canvi, els amics veritables, romanen allà animant a millorar-te, a aprendre dels teus errors i encerts i celebrant quan la felicitat brilla a la teva vida.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d;">I tot canvia. </span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d;">Tanquem 2011, deixo enrera els problemes d'aquest any i encaro el 2012 ple de potsers. Potser em mudo de pis (un altre cop), potser marxo a treballar fora, potser dormo en el sofà d'un amic a Edimburg, potser vaig al casament del meu cosí, potser faig un curs de cuina, potser reoriento el blog...</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d;">M'agrada encetar un any ple de potsers...significa que mantenim l'optimisme, la il·lusió i, sobretot, les possibilitats de seguir creixent.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d;">PD: Cassumdena amb els periquitus...</span></strong></div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-7165502380296132392011-12-21T12:18:00.001+01:002011-12-21T12:23:21.869+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-4erTNKPr5yo/TvG6eL53VVI/AAAAAAAAEDw/6XKNxfcyWqk/s1600/24.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="321px" oda="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-4erTNKPr5yo/TvG6eL53VVI/AAAAAAAAEDw/6XKNxfcyWqk/s400/24.jpg" width="400px" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #351c75;">Esta norma de educación tan básica y fácil de seguir me la enseñaron en parvulitos y luego me explicaron que negarle el saludo a alguien es como una ofensa.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #351c75;">Sin embargo, esta norma no parece haberse echo para los que trabajan en cosmética de Henkel y tampoco para las personas que van al gimnasio. </span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #351c75;">Con los de cosmética, ya me han comentado otras personas de la empresa que los de esta divisíón suelen ser muy estirados y dados a </span></strong><strong><span style="color: #351c75;">creer que su saludo vale dinero. Pero pensaba que en el gimnasio había gente de todas partes. Sin embargo no es así. Ya había notado este fenómeno en el primer centro que fui. Pero ahora que voy a uno nuevo he experimentado el máximo. No saluda nadie. Y si tu lo haces te miran con desconfianza, como si el maleducado fueras tú!</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #351c75;">Entiendo que el vestuario es un lugar comprometido porque estás sudado, desnudo y enseñando los huevos y el culo a totales desconocidos. Ahora bien de aquí a no saludar...porque aunque consideren que si alguien saluda puede ser gay y que si le devuelven el saludo lo puede considerar como si flirtearan con él...quien cojones se piensan que son para considerarse el "tipo" de tío con el que la persona que saluda le gustaría tener más que palabras?</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #351c75;">En fin, sería bueno que los gimnasios recordaran que saludar al resto de personas que están en el vestuario no pone en duda que seas un "macho" o que, si la otra persona es gay, considere el devolver el saludo como un acto de flirteo.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #351c75;">Más que nada porque en unos tiempos en que la educación se está perdiendo, seria bueno que recordaran a los padres algunos buenos modales que podrían transmitir a sus <a href="mailto:hij@s">hij@s</a>.</span></strong></div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-43807379179387992212011-12-15T15:56:00.000+01:002011-12-15T15:56:10.662+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-OZVqULgYl_E/TuoKCu-8piI/AAAAAAAAD2g/lc3NmBj3Fwg/s1600/C%25C3%25B3digo+QR.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: x-large;"><img border="0" height="400px" oda="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-OZVqULgYl_E/TuoKCu-8piI/AAAAAAAAD2g/lc3NmBj3Fwg/s400/C%25C3%25B3digo+QR.bmp" width="400px" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d; font-size: x-large;">Aquest és el codi QR del blog...</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #38761d; font-size: x-large;">¿quantes samarretes voleu?</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-91842156857559555542011-12-12T17:18:00.000+01:002011-12-12T17:18:44.011+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-9QuNgBLLOH8/TuYomVeHuXI/AAAAAAAAD2Y/bLWenIYq3Ts/s1600/El-futbol-te-devuelve-lo-que-le-das.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265px" oda="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-9QuNgBLLOH8/TuYomVeHuXI/AAAAAAAAD2Y/bLWenIYq3Ts/s400/El-futbol-te-devuelve-lo-que-le-das.png" width="400px" /></a></div><br />
<br />
<div align="center"><strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">I per sort pel Barça,</span></strong></div><div align="center"><strong><span style="color: #0b5394; font-size: large;">en Mourinho continua sense enterar-se.</span></strong></div><div align="center"><strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">I a més ha demostrat que davant les derrotes,</span></strong></div><div align="center"><strong><span style="color: #0b5394; font-size: large;">quan no pot culpar als factors externs (arbitratje), </span></strong></div><div align="center"><strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">prefereix culpar als seus jugadors que a ell mateix.</span></strong></div><div align="center"><br />
</div><div align="center"><strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Les empreses actuals estan plenes de JEFES mediocres.</span></strong></div><div align="center"><strong><span style="color: #0b5394; font-size: large;">El Reial Madrid no s'escapa a aquest fet.</span></strong></div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-85087910871481162612011-12-02T11:04:00.000+01:002011-12-02T11:04:00.950+01:00De la meva Jukebox: Joshua Redman<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-_PSutPjhzwk/TtievInQomI/AAAAAAAAD2Q/dH_YBZycARc/s1600/Brad_Meldau_Joshua_Redman__DSC1235_depth1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dda="true" height="266px" src="http://3.bp.blogspot.com/-_PSutPjhzwk/TtievInQomI/AAAAAAAAD2Q/dH_YBZycARc/s400/Brad_Meldau_Joshua_Redman__DSC1235_depth1.jpg" width="400px" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #0b5394;">El passat dilluns vaig poder fer realitat una de les meves il·lusions musicals pendents. Veure a Joshua Redman en directe. Malgrat que aquest any no he pogut disfrutar del Festival de Jazz tant com hauria volgut per motius econòmics, sí que gràcies a invitacions he fet realitat el veure el directe de Michel Camilo, fantàstic pianista de jazz llatí, i Joshua Redman, virtuós del saxo.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #0b5394;">Vaig conèixer a Joshua Redman amb el seu disc "Wish" y he anat seguint la seva trajectoria a través d'àlbums com "Elastic", "Momentum" o "Freedom in the Groove". També he disfrutat les seves aventures amb la San Francisco Jazz Collective (ensamble de jazz amb grans músics com Avishai Cohen).</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #0b5394;">El jazz del saxo de Redman em transporta a ambients urbans, industrials...a melancolies i alegries, a la vida diaria.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #0b5394;">Vaig disfrutar de Redman amb un virtuós del piano, Brad Mehldau. Val a dir que vaig disfrutar del concert, però que vaig confirmar que sóc més amant del jazz llatí que del clàssic. M'agrada el clàssic, sí, però em manquen els canvis de ritme, les explosions sonores de les improvitsacions, l'alegria de viure que et transmeten els instruments... En canvi el jazz clàssic em transmet més melancolia, més tristor... i el concert d'en Joshua m'ho va recordar. Va ser tot més lineal, pel meu gust, i amb menys sorpreses. Sí, vaig poder contemplar que tots dos són grans músics i virtuosos dels seus respectius instruments, però em va faltar alegria i complicitat.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #b45f06;">I el que no em va agradar gens va ser el públic. Sembla ser que ara si no aplaudim després d'una improvitsació d'algún instrument és com si no tinguéssim ni puta idea de jazz. Ja és molest quan hi han molts instruments que mantenen una base, però se'm va fer enutjós en el concert de Joshua Redman. Per`què cada cop que en Brad improvitsava un solo de piano, quan la gent veia que en Joshua agafava el saxo començaven a aplaudir, impedint disfrutar a en Joshua i a la resta del públic que no aplaudiem com autòmats de la entrada del saxo a la melodia del piano. </span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #990000;">Però clar, què seria del Festival de Jazz sense la afluencia massiva de persones que hi van perquè és <em>cool?</em></span></strong></div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-22012670040172278732011-11-17T12:47:00.001+01:002011-11-17T12:50:01.392+01:00De la meva Jukebox: Michel Camilo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-1auWLIEInY8/TsTv5T9tJyI/AAAAAAAAD2E/1OLKDPGSIfU/s1600/michel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" hda="true" height="270px" src="http://4.bp.blogspot.com/-1auWLIEInY8/TsTv5T9tJyI/AAAAAAAAD2E/1OLKDPGSIfU/s400/michel.jpg" width="400px" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Me encanta Michel Camilo desde que aproximadamente en 2003 escuché su disco "One more once" en un bar de Barcelona. Desde entonces le he ido siguiendo, apreciando sus duetos con Tomatito y disfrutando más de sus composiciones en tríos o banda que de sus solos.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Ayer tuve la suerte de que me llevaran al concierto que ofrecía en el Palau de la Música, en el marco del 43º Festival de Jazz de Barcelona, para verlo en directo por primera vez en mi vida. Además, venía acompañado de su habitual Charles Flores y del maestro de las congas y los bongos, embajador de marca de LP, Giovanni Hidalgo. Un lujo para alguien a quien le encanta el jazz y la percusión.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">En mi opinión el de ayer fue uno de los mejores conciertos a los que he asistido, por la calidad de los músicos, la complicidad entre ellos y lo que disfruté. Y eso que el pobre Charles Flores estaba con un catarro bastante notorio, Michel Camilo pendiente de complacer el ego de Giovanni Hidalgo y éste de abrazar con su percusión las impros al piano de Michel Camilo.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Michel Camilo estuvo brillante al piano, mostrando su gran capacidad para improvisar y tocar el piano con unas descargas a velocidad de vertigo. Era lo que esperaba de él...y lo superó. Desde Chucho Valdés (y también Bebo)nadie al piano lograba arrancarme un "ooooh" y dejarme boquiabierto con su técnica (ni Omar Sosa, ni Chano Dominguez...). Y espectacular Giovanni, que tocó las congas, el bongó, los timbales, la cortina, la campana...y todo ello tocándolo a una velocidad endiablada. Tocó con las manos, con baquetas, con las uñas, con el puño, con los codos...¡sólo le faltó tocar con la nalga del culo! </span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Grandes maestros que me hicieron disfrutar de su virtuosismo y hacerme quedar al final del concierto, por segunda vez en mi vida (la primera fue con Chucho Valdes y su concierto del Chucho's steps), a que los artistas me firmaran el cd.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Como dice Fernando Trueba, ver tocar a Michel Camilo es ser testigo de un milagro. Yo vi en ello el milagro de encontrar en tu vida eso que amas hacer y en lo que además eres un genio.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000;">Más info sobre Michel Camilo: </span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="presentacion" style="text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000;">Michel Camilo nació en Santo Domingo, República Dominicana. A los 16 años fue miembro de la Orquesta Sinfónica de su país y se trasladó a Nueva York en 1979 para estudiar en la Juilliard School. </span></strong><br />
<div style="text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000;">Pianista con una técnica brillante y compositor que mezcla maravillosamente los ritmos caribeños con las armonías del jazz y la música clásica. <br />
Debutó en el Carnegie Hall con su trío en 1985 y ese mismo año vino a Europa por primera vez.<br />
Como músico clásico ha colaborado con la Atlanta Symphony, la Cleveland Orchestra, Copenhagen Philharmonic, BBC Symphony Orchestra de Londres, ...</span></strong></div><div style="text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000;">En Nueva York ha tocado en el Carnegie Hall, en el Avery Fisher Hall, en el Beacon Theater y en el Blue Note.<br />
No es difícil escucharle tocando ‘Rhapsody in Blue’ y el ‘Concierto para Piano’ de George Gershwin, el ‘Concierto para Piano’ de Ravel, o tocando a dúo con el gran Tomatito. </span></strong></div><div style="text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000;">Ha ganado tres Premios Grammy y ha sido nominado para otros cuatro.<br />
Verle en directo es ser testigo de la energía de una tormenta tropical que se desarrolla en 88 teclas. El director de cine Fernando Trueba, que incluyó a Michel Camilo en su película ‘Calle 54’, dice de él: “Michel Camilo es uno de los grandes músicos de hoy en día. Ya sea interpretando jazz, música clásica, latino o bandas sonoras, Michel está en su elemento. Cada vez que le veo tocar, siento que soy testigo de un milagro”. </span></strong></div></div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-42346966355053776662011-10-27T16:22:00.000+02:002011-10-27T16:22:21.516+02:00<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-hfXgV1xn6mo/TqlomrVQoJI/AAAAAAAAD04/wSJjZxqgkcI/s1600/Google.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="153px" ida="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-hfXgV1xn6mo/TqlomrVQoJI/AAAAAAAAD04/wSJjZxqgkcI/s400/Google.jpg" width="400px" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.bbc.co.uk/news/world-15391515">http://www.bbc.co.uk/news/world-15391515</a><br />
<br />
<strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Si aún pensáis que sois los primeros en sentir o pensar algo,</span></strong><br />
<strong><span style="color: #cc0000; font-size: large;">seguramente hoy vais a cambiar de opinión...</span></strong></td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-79743068463949679232011-10-24T14:45:00.000+02:002011-10-24T14:45:42.159+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-1y8kWO4Hpy4/TqVdMJMxO4I/AAAAAAAADzk/PgBN3xf8XuM/s1600/la-gabardina-el-must-mas-solicitado-de-la-temporada_2smav.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400px" rda="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-1y8kWO4Hpy4/TqVdMJMxO4I/AAAAAAAADzk/PgBN3xf8XuM/s400/la-gabardina-el-must-mas-solicitado-de-la-temporada_2smav.jpg" width="287px" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #0b5394;">Hoy las gabardinas y chaquetas eran protagonistas,</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #0b5394;">junto a los paraguas,</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #0b5394;">de este primer lunes de otoño.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #0b5394;">No me gusta nada este cambio de estación, en el que sientes frío y nunca acabas de estar cómodo...o te sobra la chaqueta o te faltan capas de abrigo.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #0b5394;">Lo único bueno, para mi, es la sensación tan agradable cuando te sumerges debajo del nórdico</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #0b5394;">y notas como</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #0b5394;">poco a poco</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #0b5394;">vas entrando en calor y la sangre fluye por tu cuerpo.</span></strong></div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-51485597776538092982011-10-21T15:59:00.000+02:002011-10-21T15:59:25.921+02:00De la meva Jukebox: Michel Camilo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/7mkLoSqqvq8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #351c75;">Bon cap de setmana!</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #351c75;">Us deixo amb un vídeo del pianista Michel Camilo, pel meu gust un dels millors del latin jazz junt amb Chucho Valdés. </span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #351c75;">Tindré el plaer de veure'l en concert al Palau de la Música el proper 16 de Novembre amb Giovanni Hidalgo, un crack de les congues, en el marc del Festival de Jazz de Barcelona.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #351c75;">Pels que van tenir la sort de poder anar al concert que us deixo en Youtube, aquí van poder gaudir d'un geni al piano (Michel Camilo), del mestre del contrabaix Cachao (mort fa pocs anys), de Paquito D'Rivera al saxo i Cliff Almond a la bateria. Vaja, uns virtuosos de la música units per a que el public gaudeixi del latin jazz.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #351c75;">¡DISFRUTEU!</span></strong></div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-1766946593122161472011-10-21T12:28:00.000+02:002011-10-21T12:28:54.759+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-CLupPgAiNf4/TqFIrjlG2QI/AAAAAAAADzY/mv0d1ECXwKM/s1600/253900_10150260639652223_551872222_8815189_2734935_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400px" rda="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-CLupPgAiNf4/TqFIrjlG2QI/AAAAAAAADzY/mv0d1ECXwKM/s400/253900_10150260639652223_551872222_8815189_2734935_n.jpg" width="316px" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong>Texto de Roberto Galbán</strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Mientras los periódicos y las televisiones hablan de la vida de los famosos, el jefe de la tribu Kayapo recibía la peor noticia de su vida:<br />
<br />
Dilma,'La nueva presidenta del Brasil, ha dado el visto bueno a la construcción de una planta hidroeléctrica enorme (la tercera más grande del Mundo). <br />
<br />
Es la sentencia de muerte a todos los pueblos cercanos al río ya que la presa inundará 400.000 hectáreas de bosque. Más de 40.000 indígenas tendrán que buscar otro lugar donde vivir. La destrucción del hábitat natural, deforestación y la desaparición de multitud de especies es un hecho.'<br />
<br />
Lo que conmueve y hace que algo se retuerza por dentro, lo que genera vergüenza de ser occidental es la impresión que tuvo el jefe de la comunidad Kayapo al enterarse de esa decisión, su gesto de dignidad y de impotencia ante el avance del progreso capitalista, la modernidad depredadora, la civilización que no respeta la diferencia ... <br />
<br />
pero sabemos que una imagen hablaría mas y mejor, Con ustedes la realidad que muestra el verdadero precio de nuestra "calidad de vida" burguesa.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: black; font-size: large;">Hay días en que, seas animista o no, lloras por la mierda de planeta que estamos dejando. Somos 7.000 millones de humanos...una auténtica plaga.</span></strong></div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-59210993025424606922011-10-20T10:42:00.001+02:002011-10-20T10:44:59.276+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-8vBQFLzJCDE/Tp_avqB--xI/AAAAAAAADzQ/PlZaAXm1-hk/s1600/Gerard-Quintana-es-el-anfitrio_54232456685_51311357716_350_260.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="297px" rda="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-8vBQFLzJCDE/Tp_avqB--xI/AAAAAAAADzQ/PlZaAXm1-hk/s400/Gerard-Quintana-es-el-anfitrio_54232456685_51311357716_350_260.jpg" width="400px" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000;">Los que me conocéis sabéis que soy nacionalista catalán, algo más independentista los últimos tiempos con tanta subvención para que los de siempre vivan sin pegar golpe, tanto boicot a los productos catalanes o ese odio ignorante instaurado por el PP para ganar votos en España que lleva a dos imbéciles (el que pregunta y el moderador que la acepta) a preguntarle a un famoso que sería peor para él, si tener un hijo negro, homosexual o catalán.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000;">Sin embargo, defender los valores de una nación no significa desear vivir en una tierra de ignorantes e intolerantes.</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000;">Me averguenza que una persona pueda ser insultada y vilipendiada por hablar en castellano con su mujer e hijos. Y me averguenza del mismo modo que cuando descubro, sobretodo en personas del interior de Catalunya, que sólo saben hablar catalán. </span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000;">Ser bilingüe (catalán/castellano) es una suerte que sólo deberíamos lamentar por el hecho de no poder disfrutar de tener más idiomas como lenguas maternas (inglés, francés, portugués, etc.). Porque hablar otras lenguas, además del catalán, no nos hace menos nacionalistas sinó más inteligentes, más ricos como personas y nos permiten comunicarnos con los millones de personas que no tienen la suerte de hablar nuestra lengua. Porque...cómo vamos a poder comunicar los bonitos valores y costumbres de la cultura catalana si la otra persona habla inglés, japonés, suahili, árabe o castellano?</span></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><span style="color: #cc0000;">No confundamos la velocidad con el tocino. Defiendo que una persona que vive en Catalunya aprenda el catalán, porque la lengua permite conocer la cultura y peculiaridades de las costumbres de las personas de esa región del planeta. Pero me parece que insultar a una persona por hacer uso de otra lengua es de ser un ignorante, un obtuso y de ser tan cainita como las personas del PP que van propagando el odio contra los catalanes a cambio de unos cuantos votos.</span></strong></div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-35097323564870238942011-10-18T12:55:00.000+02:002011-10-18T12:55:51.023+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-dntxO4d8igY/Tp1U0GQ99zI/AAAAAAAADzI/0ujDXNQwq5E/s1600/vinus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="281px" oda="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-dntxO4d8igY/Tp1U0GQ99zI/AAAAAAAADzI/0ujDXNQwq5E/s400/vinus.jpg" width="400px" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #0b5394;">Article curiós i classista el que llegia ahir a La Vanguardia sobre el fet que el botellón ja no és sol un acte que fan els <em>pobres</em> o <em>maleducats</em> de més abaix de la Diagonal, sinò que "on anirem a parar?!" ara també es veuen a les places i carrers de la zona alta de Barcelona. Déu-nos guard! </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #0b5394;">Per a diferenciar-se dels que tenen poca classe, allí li diuen <em>copeon</em> i l'alcohol no és adulterat, sinò ampolla de bona marca. A més, sol van al carrer si no poden anar a casa d'algú o bé la festa és avorrida. Llavors sí, surten al carrer i ocupen portals o la plaça Francesc Macià. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #0b5394;">Com són educats i estan acostumats a mantenir certa distància amb la <em>plebe</em>, aquests joves <em>pijos</em> fan grupets petits, separats un dels altres, no fan sarau, es fumen algún que altre porro i, sobretot, no deixen brut el terra perquè s'ho enduen tot. Si alguna cosa queda deu ser que algún <em>desgraciat</em> de l'Eixample ha fet <em>botellón </em>(que no <em>copeon</em>) a la zona alta. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #0b5394;">Destaca el periodista que els joves són molt educats i parlen amb molta correcció. I sempre, al llarg de l'article, fa la comparació entre beure alcohol al carrer amb <em>classe</em> i el <em>desmadrament</em> que fan a zones <em>més baixes</em> de Barcelona. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #b45f06;">Per a mi no és un tema de l'educació dels que beuen al carrer o de si l'alcohol és de millor qualitat o de si fan o no soroll. La imatge és lamentable, a la Plaça Francesc Macià o a la de George Orwell (la <em>Plaça del Tripi</em>). I no, la Guardia Urbana no deuria quedar-se sense multar als bebedors. No anem curts de diners públics? Doncs que aprofitin la oportunitat. Si tenen diners per alcohol, també en tindran per a pagar la multa.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #b45f06;">És un tema de civisme. I enlloc de tantes retallades o increments del pressupost de neteja, jo invertitiria en més Guardia Urbana que possés en pràctica l'Ordenança del Civisme. És trist arrivar a allò de "un policia darrera de cada ciutadà", però la brutícia als carrers de Barcelona demostra l'alt grau d'incivisme a la ciutat. I com a mínim, els qui embruten s'ho pensarien dos cops i els que no embrutem tant no tindriem que patir tantes retallades. I sí, qui vulgui <em>botellón </em>o <em>copeón</em>, que el fagi a casa seva.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #b45f06;">I respecte al periodista, m'agradaria que hagués reflexionat sobre la frase d'un dels joves de <em>casa bona, </em>que afirmava que anava a la disco a beure cada cap de setmana "perquè que havia de fer sinò". Entenc que és típic de l'edat (jo també sortia cada cap de setmana), però tenia clar que no era l'únic que podia fer. Simplement em divertia i pensava que sempre podria fer la resta de coses. Però potser aquí ja seria entrar en temes d'educació i de valors i de família. I això, a la <em>zona alta</em>, ara no toca.</span></div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22590789.post-56770281592688685752011-10-11T16:50:00.000+02:002011-10-11T16:50:23.544+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-hATohSrD1Ak/Tl43DBwGVLI/AAAAAAAADEQ/xT6ogBClaU8/s1600/DSC_1085.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="267px" oda="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-hATohSrD1Ak/Tl43DBwGVLI/AAAAAAAADEQ/xT6ogBClaU8/s400/DSC_1085.JPG" width="400px" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de Robertinhos - Mandarín Oriental Barcelona<br />
<br />
<strong><span style="color: #b45f06; font-size: small;">Ets una persona amb 5 anys d'experiència en marketing, tens més masters que Heman (era Master de l'Univers...gag!) i vols treballar en una reputada firma de productes de cosmètica? Aquesta és la teva oportunitat. Podràs treballar sota pressió, gestionar molts llançaments mensuals i cobraràs 27000 euros bruts anuals! Ho sabem, és una oferta irrefutable!</span></strong><br />
<br />
<strong><span style="color: #38761d; font-size: small;">Enmig de crisis personals, professionals i econòmiques, sovint oblidem que seguim tenint somnis i que la màgia existeix en els petits detalls. I que hem de pendre les paraules de qui s'intenta aprofitar de la situació actual com si ens estiguessin explicant un acudit. Perquè com deia un taxista a qui vaig conèixer, has d'intentar despendre positivisme perquè la mala energia que emets et torna multiplicada.</span></strong><br />
<br />
<strong><span style="color: #38761d; font-size: small;">Així que, malgrat que segurament la empresa (Maymó Cosmetics) trobarà algú perquè actualment hi ha molta oferta de candidats, jo prefereixo disfrutar del luxe de tenir feina i somriure al pensar en el dia en que la truita canvïi. Així que, continuo somiant i disfrutant del meu camí.</span></strong><br />
<br />
<strong><span style="color: #38761d; font-size: small;">Us animo a mirar el món de forma diferent, proveu-ho. No critiqueu i filtreu el que abans us indignava amb bones dosis d'humor. No és fàcil. Comenceu practicant una hora. Després dues...una tarda...un dia. </span></strong><strong><span style="color: #38761d; font-size: small;">Ja sabeu que no acabo d'encabir-me al denominat "slow movement", però m'agrada disfrutar dels petits detalls i de mirar el món en cerca d'aquells detalls que són màgics per a mi. Potser tothom els veu i els considera fútils, però a mi em fan sentir bé i especial.</span></strong><br />
<br />
<strong><span style="color: #38761d; font-size: small;">I arriba un dia que on la majoria veu una cosa sense valor, tu hi veus una estrella.</span></strong><br />
<br />
<strong><span style="color: #38761d; font-size: small;">I ara sol falta aplicar això al món dels negocis...i podràs ser un bon emprenedor. O si treballes per tercers podràs ser, com deia el cap d'una bona amiga, un empresari.</span></strong><br />
<br />
<strong><span style="color: #38761d; font-size: small;">Disfruteu del dimecres festiu!</span></strong></td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Robertinhoshttp://www.blogger.com/profile/16216743810209050326noreply@blogger.com1