http://silyoga.bahiadesign.com/sociedad-la-otra-realidad/el-poder-de-la-palabra/
Ahir em dormia amb les paraules de l'entrevista a Vicenç Ferrer que va emetre el 33, en les que deia que un savi és aquell que ho sap tot i que hom no es pot considerar savi si no té com a mínim 90 o 100 anys.
Avui a La Contra (com a la iaia Maria de la amiga Marina, a mi també m'encanta aquesta secció), llegia unes paraules d'en Juan Gorriti, fuster.
He trobat una gran definició d'aprenentatge "Primero abres la ventana, luego ves, y luego aprendes. No se abren las ventanas sólo para ventilar".
I una de les millors definicions d'amor a la pregunta de "Què li va enamorar de la seva dona?"..."Era la época de la minifalda. "¿Qué vas a hacer el jueves?", le pregunté , y hasta hoy. ¿Qué siento por Charito?Lo mismo que un imán por otro. Hemos tenido nuestras broncas...Es muy difícil leer el interior del otro."
Desitjaria poder arribar a la seva edat sabent com expressar, amb tanta sencillesa, conceptes tant complicats.
Un cop més m'adono que les coses més importants a la vida no s'aprenen en un aula de formació (universitats, etc.).
Segurament, agafant les paraules d'en Vicenç Ferrer, savi no és aquell que arriba als 90 o 100 anys, sinó aquell que arriba als 90 o 100 anys i ha viscut la vida amb els ulls oberts.
En paraules d'en Vicenç Ferrer, "si vols ser ric, dóna el que tinguis. Si vols ser pobre, no donis res".
M'encantaria poder veure algun dia citades les meves paraules (i no en un judici)
Ahir em dormia amb les paraules de l'entrevista a Vicenç Ferrer que va emetre el 33, en les que deia que un savi és aquell que ho sap tot i que hom no es pot considerar savi si no té com a mínim 90 o 100 anys.
Avui a La Contra (com a la iaia Maria de la amiga Marina, a mi també m'encanta aquesta secció), llegia unes paraules d'en Juan Gorriti, fuster.
He trobat una gran definició d'aprenentatge "Primero abres la ventana, luego ves, y luego aprendes. No se abren las ventanas sólo para ventilar".
I una de les millors definicions d'amor a la pregunta de "Què li va enamorar de la seva dona?"..."Era la época de la minifalda. "¿Qué vas a hacer el jueves?", le pregunté , y hasta hoy. ¿Qué siento por Charito?Lo mismo que un imán por otro. Hemos tenido nuestras broncas...Es muy difícil leer el interior del otro."
Desitjaria poder arribar a la seva edat sabent com expressar, amb tanta sencillesa, conceptes tant complicats.
Un cop més m'adono que les coses més importants a la vida no s'aprenen en un aula de formació (universitats, etc.).
Segurament, agafant les paraules d'en Vicenç Ferrer, savi no és aquell que arriba als 90 o 100 anys, sinó aquell que arriba als 90 o 100 anys i ha viscut la vida amb els ulls oberts.
En paraules d'en Vicenç Ferrer, "si vols ser ric, dóna el que tinguis. Si vols ser pobre, no donis res".
M'encantaria poder veure algun dia citades les meves paraules (i no en un judici)
6 comentaris:
qui és savi no en fà ostentació
diu que ell sempre està aprenen
petons
Va, prometo que quan m'entrevistin a la contra de la vanguardia, respondré en una pregunta..."com deia Robertinhos..." així seràs citat! jajajaja
saps que jo agafo aquestes frases i faig marcadors (punts) de llibre?
despres sempre el regalo al meus amics i agaf un diferent per cada llibre que llegeixo i alli es queden despres. Vull tornarles a llegir quan sigui vella i agafi aquell llibre. Aquestes freses me les anoto.
potser siras recordat per moltes altres coses rob.
Jo també el vaig sentir, i el vaig veure molt fet pols, pobret...
Savi, savi, pocs n'hi ha, em sembla, com diu Té la mà, savi deu ser qui ni s'ho planteja... i sí, la saviesa no s¡aprèn pas anlloc que no sigui vivint...
Salut!
té la mà
tota la raó. suposo que el savi és aquell que mai deixa d'apendre
clint
gràcies Clint! confio que tu em citis!
metis
el pitjor és que mai sabem per que serem recordats fins que ja no hi som
zel
suposo que teniu raó. Mira que costa definir què és un savi!
amb els ulls oberts i els prejudicis tancats -sobretot!
ptons
pd. m'agrada: si vols ser ric dóna..., si vols ser pobre no donis res
Publica un comentari a l'entrada