Esta semana en que me siento vacío por dentro, como el coco al que le han extraído el agua.
Esta semana en que no tengo puente por decisión jerárquica.
Esta semana en que el Barça es eliminado de la Champions y relegado al tercer puesto en Liga.
Esta semana en que he debido rechazar el piso de protección oficial por ser una mala inversión (si lo quieres hacer legal, claro) que me suponía ver perecer el 60% de mi sueldo bruto a partir de ya en forma de hipoteca.
Esta semana en que se pone de manifiesto que a mi departamento viene todo el mundo a pedir cosas o a ponerlo a parir cuando alguna de tantas no ha funcionado bien, eso sí, como nos tocamos las pelotas no necesitamos más gente.
Es en esta semana cuando me convierto en Coco, el monstruo de las galletas, y sacio mi rabia machacando esas dulces galletitas de chocolate (la operación abdominal marcado deberá esperar otro año más...)
PUBLICIDAD : hey! que sol he rebut 6 de les 13 històries! Què passa amb vosaltres?
12 comentaris:
si q estas fluix
docns mira jo tambe estic fluixa, no escric res de bo... no et pensis que no ho he intentat!
Pensa que amb les "peles" sempre et pots fer un altre collaret! total divendres tampoc tindràs tanta feina que tots estarem de pont! ;) (sí ho se, que cabron!)
ja sé que mal de molts és una epidèmia... però jo tampoc tinc pont.
El meu relat va venint...
Oooooh! No et volem pas estressat.Torna a la sauna si us plau! ;)
Jo tampoc faig pont! :(
Ei!!! Ànims noi!!! Jo també menjo galetetes i capritxets quan estic fluixa i després tinc mitxelin, i encara és pitjor, però costa molt fer bondat quan estàs tovet. Va, nano, ànims!!! Ja t'ho has mirat bé tot això del pis???
Vinga uns petons ben dolcets, que aquests no engreixen gens ;)
Anda Robertinhos... ja serà menys!!!
Tu siempre negatifo, nunca positifo.... xDDDDDDDD
Ànims, home, que a la feina sempre li pots dir "tururut" i anar-te'n a prendre el sol... (ja, ja, que això dificultaria més entrar en una hipoteca... però bé... no es pot tenir tot, tampoc... xDDDDDDDDDDD)
:*
Ai pobrisso, vinga, vinga, anime't una micona home!!!!
Jo que corria per enviar-te la història per que creia que seria la última, l'has rebuda oi????
Cuidat molt i sobretot anime't!!!!!!
Petons!!!!
dons jo soc el coco sense la llet de dins. tic agotaaa¡
ostres em sap greu que et sentis aixi,la descripcio que en fas em recorda a mi mateixam tot, panxulina inclosa. Et serveix en aquests moments una abraçada per anar tirant endavant? jo si que he tingut pont quasi imposat però com no tinc on anar ni que fer....un petonàs.
Si et serveix de consol no tinc pont i a part hem surt la feina per les orelles de tal manera que tinc que treballar dijous, dissabte i diumenge...
Porca misera!!!
Ja vindran temps millors....
Paciencia!!!
:-)
Publica un comentari a l'entrada